Kutinaïta
 Kutinaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₆Cu14As₇ |
| Localitat tipus | Černý Důl, Riesengebirge, Regió de Hradec Králové, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AA.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.01 |
| Dana | 2.2.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Color | gris, blanc grisenc, gris-blau |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1969-034 |
| Símbol | Kti |
| Referències | [1] |
La kutinaïta és un mineral de la classe dels sulfurs.
Característiques[modifica]
La kutinaïta és un sulfur d'argent, coure i arsènic, de fórmula química Ag₆Cu14As₇. Cristal·litza en el sistema isomètric, formant petits grans fent intercreixements amb la novakita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertany a «02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: domeykita-β, algodonita, domeykita, koutekita, novakita, cuprostibina, al·largent, discrasita, maldonita i stistaïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en filons hidrotermals rics en carbonats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: novakita, koutekita, paxita, arsenolamprita, löllingita, al·largent, koutekita, domeykita, lautita, arsènic, plata o proustita.[2] Va ser descoberta a Černý Důl, Riesengebirge (Regió de Hradec Králové, Bohèmia, República Txeca). També se n'ha trobat a Rabejac (França), Nieder-Beerbach (Alemanya) i a Meskani (Iran).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kutinaïta |