La Torre de Guaita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip de La Torre de Guaita.
Zion's Watch Tower and Herald of Christ's Presence (1-8-1907)

La Torre de Guaita ("The Watchtower" en anglès) és una revista, amb edicions quinzenals i mensuals en 214 idiomes, editada per la Watchtower Bible and Tract Society of New York. Actualment és la revista religiosa de més distribució en el món i la publicació periòdica traduïda a més idiomes [1]

S'estudia en les reunions i també s'ofereix a les persones que no són d'aquesta religió de casa en casa o pels carrers. Es va començar a editar l'any 1878 per Charles Taze Russell.[2] L'edició en català es va començar a distribuir al gener del 2012.

Història[modifica | modifica el codi]

Charles Taze Russell fundador de la revista

El 1879, després de la controvèrsia amb Nelson H. Barbour sobre la seva doctrina, Charles Taze Russell creà la revista amb el nom Zion's Watch Tower and Herald of Christ's Presence, per poder difondre el seu missatge bíblic. Actualment reflecteix el punt de vista oficial de la direcció (Consell rector) dels Testimonis de Jehovà.

Aquesta revista a rebut diversos noms en el decurs de la seva existència:

  • El Far de la Torre de Sió i Missatger de la Presència de Crist,[3] (1909).
  • La Torre de Guaita i Missatger de la Presència de Crist, (1939).
  • La Torre de Guaita i Missatger del Reialme de Crist (1939).
  • La Torre de Guaita anunciant el Regne de Jehovà (nom actual).

Fins al mes de març de 1990, La Torre de Guaita i la seva companya Desperteu! estaven disponibles per un petit cost que variava segons el lloc o el país. El 17 de gener de 1990, la Cort Suprema dels Estats Units va dictaminar que les vendes de llibres religiosos estaven subjectes a la fiscalitat. A partir de l'1 de març de 1990, la societat va començar a oferir les revistes al públic dels Estats Units sense cap cost, demanant només la voluntat o una donació per l'obra.

La venda de literatura amb un preu establert es va anar eliminant progressivament a altres països durant els següents anys. Des de principis del 2000 La Torre de Guaita s'ha distribuït de forma gratuïta a tot el món. La impressió és finançada per donacions voluntàries dels Testimonis de Jehovà i els membres del públic.

Actualment la revista s'edita en dinou països diferents; al voltant del 25% del total s'ha imprès als Estats Units a la impremta de Wallkill, Nova York.

Distribució[modifica | modifica el codi]

La Torre de Guaita (Watch Tower) es publica sense interrupció des de l'any 1879; actualment té una tirada mitjana de 45.944.000 exemplars[4] en 214 idiomes. La seva distribució arriba com a mínim a 239 països o regions del planeta. La Torre de Guaita (Watch Tower o La Atalaya) no es troba en quioscos ni llibreries, ans és distribuïda per voluntaris de casa en casa, coneguts amb el nom de publicadors. També es pot adquirir als Salons del Regne o per subscripció.

Malgrat la seva expansió mundial, aquesta i altres publicacions dels Testimonis de Jehovà estan prohibides a alguns països a causa del contingut polèmic d'algunes creences dels Testimonis de Jehovà, en especial als països amb règims polítics autoritaris, comunistes, dictadures i als llocs on no hi ha llibertat religiosa, especialment als països de majoria islàmica.

A part de la versió impresa tradicional, també es pot aconseguir la revista en format de lletra gran sense il·lustracions, en format Braille pels cecs, com també en format sonor en disc compacte.

Des de gener de 2008 es poden descarregar els articles en format MP3 i M4B, directament des d'Internet de forma gratuïta i en diversos idiomes principals. Des de finals de 2011, també es pot descarregar des de'l lloc oficial la revista 'La Torre de Guaita' (en català) en format PDF.

Autoria[modifica | modifica el codi]

Com és habitual en la literatura moderna dels Testimonis de Jehovà, els articles no van firmats pels seus autors. Un Comitè de Redacció dins del Consell d'Administració dels Testimonis de Jehovà supervisa la investigació, edició i desenvolupament dels articles. Els articles que són aportats pels comitès de sucursals a tot el món són verificats per un equip d'editors per comprovar-ne l'exactitud dogmàtica i ortogràfica, i després traduïts a altres idiomes per equips de traductors.

Es permet a les dones escriure articles, sempre que aquests no siguin de naturalesa espiritual.[5] Els noms dels autors (excepte en biografies), editors, mai s'inclouen a la revista. Tots els articles són produïts sota l'autoria del Consell d'Administració de la societat, i per tant, el contingut de la revista es considera per tots els seguidors com la posició oficial de l'organització.

Articles Polèmics[modifica | modifica el codi]

Alguns articles apareguts en aquesta publicació han estat criticats per opositors i detractors com articles sectaris i fonamentalistes. Entre els temes polèmics s'esmente: La crítica al trasplant d'orgues humans, la crítica despectiva al ús de vacunes, i la prohibició de transfusions de sang entre altres.

Campanya contra la prohibició d'alcohol[modifica | modifica el codi]

L'any 1924, en plena llei seca, el president Joseph Rutherford inicià una campanya en contra de la llei que prohibia la venta de begudes alcohòliques. Publicat a la revista La Talaia 1 de novembre de 1924:

  • «Recentment, el President de la nostra Associació,[6] responent a una qüestió referent a la divuitena esmena a la Constitució dels Estats Units, que prohibeix la fabricació, la venda i el transport de licors en els Estats Units i que es coneix sota el nom de «llei seca», declarà : "la Prohibició és un acord del diable"».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Talaia, 1.07.2014
  2. La Torre de Guaita (Espanol), 20110401
  3. Zion's Watch Tower and Herald of Christ's Presence
  4. La Torre de Guaita del 1/04/2014
  5. Manual d'Organització del Poder, Societat Watch Tower, pàgines 24, 1. "Els escriptors han de ser...germans batejats o germanes que compleixen amb les seves congregacions locals... els articles que s'ocupen d'assumptes espirituals [...] han de ser escrits pels germans.
  6. Joseph Rutherford

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]