Larvikita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de rocaLarvikita
Tipusroques ígnies
Texturagrossa
Colorgris blauenc, gris, negre
Minerals essencialsfeldespat, barkevikita, lepidomelana, augita titànica
Minerals accessorisquars, faialita, nefelina

La larvikita, també coneguda com a granit blau o laurvikita, és una varietat de monzonita[1] o de sienita augítica[2] que es caracteritza per la presència de feldespat, barkevikita, augita titànica i lepidomelana.[2] Els feldespats que conté es coneixen sovint com a ternaris, ja que contenen diferents components dels tres feldespats de final de la sèrie.[1] Els feldespats formen pertites, i l'alternança de feldespat alcalí i plagiòclasi dona la tonalitat blava a la roca (efecte de Schiller, labradorescència) en superfícies polides. L'olivina (faialita) pot estar present a la roca juntament amb apatita i localment quars. La larvikita sol ser rica en titani, amb presència d'augita titànica o magnetita titànica.

Etimologia[modifica]

El nom prové del poble de Larvik (Noruega), on es va descriure la roca tipus.[2] En aquest indret s'exploten diverses pedreres de larvikita.[3]

Usos[modifica]

La larvikita és apreciada per l'aspecte que presenta en ser polida i per la labradorescència que presenten els cristalls de feldespat. S'empra com a pedra ornamental per a la construcció de façanes, sobretot d'edificis comercials o oficials, així com de taulells de cuina o banys. Molts cops s'anomena en la indústria de la construcció o en decoració com a granit blau o granit nacrat blau (de l'anglès Blue Pearl Granite), tot i que aquests termes no s'ajusten a la seva descripció científica.

Jaciments i formació[modifica]

La larvikita es troba al batòlit de Larvik (també conegut com a Complex Plutònic de Larvik, al Rift d'Oslo, envoltat de gneissos. La larvikita es troba també al Complex Alcalí del Llac Killala (Ontario, Canadà).[4] Les intrusions de larvikita a Noruega formen part d'un conjunt de roques ígnies que es varen emplaçar durant el Permià, associades a la formació del Rift d'Oslo. La cristal·lització dels feldespats ternaris indica que la roca va començar a cristal·litzar en condicions d'escorça inferior.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 The making of a land : geology of Norway. Trondheim: Norsk Geologisk Forening, 2008. ISBN 9788292394427. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Larvikite: Larvikite mineral information and data.». [Consulta: 26 agost 2018].
  3. «Andersbonn, Hedrum, Larvik, Vestfold, Norway». [Consulta: 26 agost 2018].
  4. P., Sage, R.. Geology of carbonatite-alkalic rock complexes in Ontario : Killala Lake Alkalic Rock Complex, district of Thunder Bay. Toronto, Ont.: Ontario Ministry of Northern Development and Mines, Mines and Minerals Division, 1988. ISBN 0772905800.