Lectures de l'Alcorà
Les lectures de l'Alcorà o qiraat (de l'àrab قراءات القرآن, qirāʾāt al-Qurʾān, ‘lectures de l'Alcorà’) són els mètodes de recitació de l'Alcorà. Tradicionalment, existeixen deu escoles de lectura de l'Alcorà conegudes pel nom del seu fundador.
Etimologia i definicions[modifica]
Qiraa, en plural qiraat, significa literalment ‘lectura’. Aplicat a l'Alcorà, el mot també pot tenir el sentit de ‘recitació’.[1] En relació a l'Alcorà la paraula pot tenir tres sentits principals:
- La recitació o lectura d'una part o de la totalitat de l'Alcorà[1]
- La lectura especial d'una paraula o d'un passatge (qiraa s'entén llavors amb el sentit de ‘variant [de lectura]’)[1]
- La lectura especial de l'Alcorà sencer, cas en què es refereix a l'escola de lectura[1]
Els Deu Lectors i els seus Transmissors[modifica]
Els Set Lectors i els seus Transmissors[modifica]
| Qari (lector) | Rawi (transmissor) | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom | Naixement | Mort | Nom sencer | Informació addicional | Nom | Naixement | Mort | Nom sencer | Informació addicional | Actual regió d'ús |
| Nafi al-Madaní | 70 H | 169 H - 785 dC[2] | Abu-Ruwaym Nafi ibn Abd-ar-Rahman Ibn Abi-Nuaym al-Laythí al-Kinaní al-Madaní | família amb arrels a Isfahan; sovint confós amb l'altre Nafi', mawla d'Ibn Úmar | Qàlun | 120 H | 220 H - 835 dC[2] | Abu-Mussa Issa ibn Mina az-Zarqí | mawla dels Banu Zuhra | Líbia, Tunísia i parts de Qatar[3] |
| Warx | 110 H | 197 H - 812 dC[2] | Uthman ibn Saïd al-Qutbí | egipci; mawla de Qurayx | Algèria, Marroc, parts de Tunísia, Africa Occidental i Sudan[3] i parts de Líbia | |||||
| Ibn Kathir al-Makkí | 45 H | 120 H - 738 dC[2] | Abu-Màbad Abd-Allah ibn Kathir al-Attar ad-Darí al-Makkí | persa | al-Buzzí | 170 H | 250 H - 864 dC[2] | Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-Allah al-Buzzí | persa | |
| Qúnbul | 195 H | 291 H - 904 dC[2] | Abu-Amr Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Makhzumí | de la Meca; dels Banu Makhzum (per lleialtat) | ||||||
| Abu-Amr al-Basrí | 68 H | 154 H - 770 dC[2] | Abu-Amr Zuban ibn al-Alà al-Maziní at-Tamimí al-Basrí | ad-Durí | 150 H | 246 H - 860 dC[2] | Abu-Amr Hafs ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz ad-Durí al-Azdí al-Baghdadí | gramàtic; cec; també transmissor d'al-Kisaí | Parts del Sudan i Àfrica Occidental[3] | |
| as-Sussí | ? | 261 H - 874 dC[2] | Abu-Xuayb Sàlih ibn Ziyad ibn Abd-Allah ibn Ismaïl ibn al-Jarud ar-Riqqí as-Sussí | |||||||
| Ibn Àmir ad-Dimaixqí | 21 H | 118 H - 736 dC[2] | Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Yazid Ibn Tamim ibn Rabia al-Yahsibí aix-Xamí ad-Dimaixqí | Hixam | 153 H | 245 H - 859 dC[2] | Abu-l-Walid Hixam ibn Ammar ibn Nussayr ibn Màysara as-Salamí ad-Dimaixqí | Parts del Iemen[3] | ||
| Ibn Dhakwan | 173 H | 242 H - 856 dC[2] | Abu-Amr Abd-Al·lah ibn Àhmad al-Quraxí ad-Dimaixqí | |||||||
| Àssim ibn Abi-n-Najud | ? H | 127 H - 745 dC[2] | Abu-Bakr Àssim Ibn Abi-n-Najud al-Assadí | dels Banu Àssad (per lleialtat) | Xuba | 95 H | 193 H - 809 dC[2] | Abu-Bakr Xuba ibn Ayyaix ibn Sàlim al-Kufí an-Nahxalí | dels Banu Nahxal (per lleialtat) | |
| Hafs | 90 H | 180 H - 796 dC[2] | Abu-Amr Hafs ibn Sulayman ibn al-Mughira al-Assadí al-Kufí | El món musulmà en general[3] | ||||||
| Hamza az-Zayyat | 80 H | 156 H - 773 dC[2] | Abu-Imara Hamza ibn Habib az-Zayyat at-Taymí | dels Banu Taym (per lleialtat) | Khàlaf | 150 H | 229 H - 844 dC[2] | Abu-Muhàmmad Khàlaf al-Bazzar al-Assadí al-Baghdadí | també lector (vegeu a baix) | |
| Khal·lad | ? | 220 H - 835 dC[2] | Abu-Issa Khal·lad ibn Khàlid al-Baghdadí | |||||||
| al-Kisaí | 119 H | 189 H - 804 dC[2] | Abu-l-Hàssan Alí Ibn Hamza al-Assadí al-Kisaí | dels Banu Àssad (per lleialtat); persa | al-Layth | ? | 240 H - 854 dC[2] | Abu-l-Hàrith al-Layth Ibn Khàlid al-Baghdadí | ||
| ad-Durí | ? | 246 H - 860 dC | Abu-Amr Hafs ibn Ùmar ibn Abd-al-Aziz al-Baghdadí | també transmissor d'Abu-Amr al-Basrí (vegeu a dalt) | ||||||
Els Tres Lectors i els seus Transmissors[modifica]
A més dels mencionats a sobre, hi ha tres lectors més dels quals es recullen separadament les seves lectures.
| Qari (lector) | Rawi (transmissor) | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom | Naixement | Mort | Nom sencer | Informació addicional | Nom | Naixement | Mort | Nom sencer | Informació addicional |
| Abu-Jàfar | ? | 130 H | Abu-Jàfar Yazid Ibn al-Qaqà al-Makhzumí al-Madaní | Issa ibn Wirdan | ? | 160 H | Abu-l-Hàrith Issa ibn Wirdan al-Madaní | Madaní, és a dir medinès, per estil | |
| Ibn Jummaz | ? | 170 AH | Abu-r-Rabi Sulayman ibn Múslim ibn Jummaz al-Madaní | ||||||
| Yaqub al-Yamaní | 117 H | 205 H | Abu-Muhàmmad Yaqub ibn Ishaq ibn Zayd ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Ishaq al-Yamaní al-Hadramí al-Basrí | mawla dels hadramís | Ruways | ? | 238 H | Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn al-Mutawàkkil al-Basrí | |
| Rawh | ? | 234 H | Abu-l-Hàssan Rawh Ibn Abd-al-Mumin al-Basrí al-Hudhalí | dels Banu Hudhayl per lleialtat | |||||
| Khàlaf | 150 H | 229 H | Abu-Muhàmmad Khàlaf al-Bazzar al-Assadí al-Baghdadí | també transmissor de Hamza (vegeu a dalt) | Ishaq | ? | 286 H | Abu-Yaqub Ishaq ibn Ibrahim ibn Uthman al-Maruzí al-Baghdadí | |
| Idrís | 189 H | 292 H | Abu-l-Hàssan Idrís ibn Abd-al-Karim al-Haddad al-Baghdadí | ||||||
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Paret, R. «Ḳirāʾa» (en francès). Encyclopédie de l'Islam, 2010. [Consulta: 14 maig 2018].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Nasser, Shady. The Transmission of the Variant Readings of the Qur'ān: The Problem of "Tawātur" and the Emergence of "Shawādhdh" (en anglès). Leiden: Brill Publishers, 2012. ISBN 9789004240810.[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Green, Samuel. «The different Arabic versions of the Qur'an» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2018].