Lleó blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El lleó blanc és una mutació rara del lleó sud-africà (Panthera leo krugeri), trobats ocasionalment en reserves de Sud-àfrica. El seu color es deu a un gen recessiu.

El lleó (Pantera lleó) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Pantera.

Els mascles, excepcionalment grans, arriben a 250 kg de pes, cosa que el fa el segon fèlid vivent més gran després del tigre.

Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l’oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Pleistocè, fa aproximadament 10.000 anys, el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans.

La seva distribució cobria la majoria d’Àfrica, gran part d'Euràsia, des de l’oest d'Europa fins a l’Índia i a Amèrica, des del Yukon fins al Perú.

I en estat salvatge no poden sobreviure molt temps, perquè pel seu pelatge blanc, no tenen el camuflatge indicat que els lleons normals els permet caçar sense ningun tipus de problema.

Aquests lleons es van trobar per primera vegada en Timbavati. Per la tribu local de aquesta religió, els lleons blancs son sagrats.

Per molts anys solament algunes tribus africanes van creure en l'existència del gran lleó blanc. Els nadius parlaven d’una figura fantasmagórica, lleons blancs baixats dels estels, amb poders sobrenaturals més propis dels déus. En 1938 el misteriós animal es va mostrar per primera vegada davant ulls europeus. Un exemplar es va creuar en plena nit enfront del camió de la família Little, com una aparició. No en va, aquell paratge perdut de Sud-àfrica era conegut pels nadius com Timbavati, “el lloc on els àngels baixen del cel”.