Llei de les proporcions definides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joseph Louis Proust

La llei de les proporcions definides o llei de Proust és una llei que estava implícitament reconeguda en anàlisis quantitatives per Black, Wenzel, Jeremias Benjamin Richter i Bergman en el segle XVIII i que fou plenament confirmada pel químic francès Joseph Louis Proust entre 1794 i 1804. Proust va realitzar nombrosos experiments en què va analitzar gravimètricament la composició de diversos carbonats de coure, òxids d'estany i sulfur de ferro, descobrint que la proporció en massa de cada un dels elements que el componen, per exemple carboni, coure i oxigen en els carbonats de coure, es mantenia constant en el compost final, i no adquiria cap valor intermedi, independentment de si eren d'origen natural o artificial, o de les condicions inicials de la síntesi. Postula que:

« Si dos o més elements es combinen per formar un determinat compost ho fan en una relació de masses invariable. »

Per exemple, el carbonat de coure (II) o CuCO3, té sempre la següent composició en percentatge en massa, sigui quin sigui el seu origen (natural, als minerals malaquita i atzurita, o produït al laboratori a partir d'altres substàncies) i siguin quines siguin les condicions a partir de les quals s'ha sintetitzat. Tots els carbonats de coure (II) tenen la següent composició:

  • Cu 51,43 %
  • C 9,72 %
  • O 38,85 %

Proust ho expressà així en els seus escrits:

"Hem de reconèixer una mà invisible que maneja la balança de formació dels composts. Un compost és una substància a la qual la Natura assigna relacions fixes, és a dir, és un ésser al qual la Natura crea sempre amb una balança a la mà, pondere et mesura."[1]

La llei de Proust permetia diferenciar dos composts químics constituïts pels mateixos elements químics, la diferència són les proporcions que tenen dels elements químics que els constitueixen, sense apreciar-se composicions intermèdies o mixtes. Per exemple el Cu2CO3, carbonat de coure (I), té una composició diferent a l'anterior, per tant és un altre compost químic:

  • Cu 67,93 %
  • C 6,42 %
  • O 25,65 %

La llei de Proust contradeia les opinions del químic francès Claude Louis Berthollet, qui defensava que les proporcions en què es combinaven els elements en un compost depenien de les condicions de la seva síntesi. Proust va aconseguir, mitjançant anàlisis gravimètriques molt precises, desacreditar-lo demostrant, el 1799, que moltes de les substàncies que Berthollet considerava òxids purs eren composts hidratats, és a dir, amb molècules d'aigua addicionals. Proust, que treballà a Segòvia i a Madrid pel govern espanyol, disposava del millor laboratori de química analítica del seu temps.

Així i tot hi ha algunes excepcions, minoritàries, a la llei de les proporcions definides. Són els composts no estequiomètrics o bertòlids (en record de Berthollet), en els quals les proporcions dels elements químics varien dins d'uns petits marges. Tanmateix la majoria dels composts químics (tots els orgànics i la majoria dels inorgànics) compleixen la llei de les proporcions definides i es denominen daltònids (en honor a John Dalton).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The atomic-molecular theory (en anglès). Harvard University Press, 1950, p. 33. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Babor, J.A.; Ibarz, J. Química General Moderna. 8a (en castellà). Barcelona: Marín, 1979. ISBN 84-7102-997-9.