Manhattanhenge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentManhattanhenge
Imatge
Map
 40° 43′ 42″ N, 73° 59′ 39″ O / 40.7283°N,73.9942°O / 40.7283; -73.9942
Tipusesdeveniment bianual
fenomen astronòmic Modifica el valor a Wikidata
EpònimManhattan i Stonehenge Modifica el valor a Wikidata
Dia28 de maig
12 de juliol Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióManhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Causaparal·lelisme Pla hipodàmic, eclíptica Modifica el valor a Wikidata
Manhattanhenge, com es veu mirant a l'oest al llarg del 42nd Street a les 8:23 p.m. (posta de sol) el 13 de juliol de 2006.

Manhattanhenge – també anomenat el Solstici de Manhattan – és un esdeveniment que ocorre dues vegades a l'any, durant el qual el sol en l'hora de l'ocàs s'alinea en direcció est-oest amb els carrers del traçat urbà principal en el municipi de Manhattan, Nova York. El neologisme es deriva de Stonehenge, on el Sol s'alinea amb les pedres en els solsticis provocant un efecte similar. La paraula va ser popularitzada en 2002 per Neil deGrasse Tyson, un astrofísic del Museu Americà d'Història Natural. El terme s'aplica a aquells carrers que segueixen el Pla dels Comissaris de 1811, que es troben desfasats 29 graus realment amb est-oest.

Les dates en les quals ocorre Manhattanhenge són al voltant del 28 de maig i el 12 o 13 de juliol – espaiades al voltant de la data del solstici d'estiu. En 2011, Manhattanhenge va tenir lloc el 31 de maig a les 20:17, i el 12 de juliol (Sol complet) i el 13 de juliol (mig Sol), en ambdues oportunitats a les 20:25.[1][2] En 2012, l'esdeveniment va tenir lloc el 29 de maig a les 20:17; el 12 de juliol a les 20:25 (mig Sol); el 30 de maig a les 20:16 i l'11 de juliol a les 20:24 (Sol complet).[1]

Els dos matins corresponents a la sortida del Sol just al centre del traçat dels carrers de Manhattan és aproximadament el 5 de desembre i el 8 de gener – espaiades al voltant de la data del solstici d'hivern.[3] Així com amb els solsticis i els equinoccis, les dates varien una mica cada any.

Ocurrències[modifica]

Vista per satèl·lit del Manhattan centrada i la intersecció de Park Avenue i la carrer 34, mostrant direccions i hora local del ocàs (fletxes sòlides) i clarejar (fletxes puntejades) durant Manhattanhenge (negre), el solstici d'estiu (vermell), equinoccis (violeta), i solstici d'hivern (blau) en 2011. Les hores marcades amb * han estat ajustades per l'horari d'estiu.
Data Temps Tipus
31 de maig de 2011 8:17 p.m. Sol complet
12 de juliol de 2011 8:25 p.m. Sol complet
13 de juliol de 2011 8:25 p.m. Mig sol
29 de maig de 2012 8:17 p.m. Mig sol
30 de maig de 2012 8:16 p.m. Sol complet
11 de juliol de 2012 8:24 p.m. Sol complet
12 de juliol de 2012 8:25 p.m. Mig sol
28 de maig de 2013 8:16 p.m. Mig sol
29 de maig de 2013 8:15 p.m. Sol complet
12 de juliol de 2013 8:23 p.m. Sol complet
13 de juliol de 2013 8:24 p.m. Mig sol

Fenòmens relacionats[modifica]

El mateix fenomen també ocorre en altres ciutats amb un traçat urbà uniforme. Aquests esdeveniments poden coincidir amb l'equinocci vernal o tardorenc solament si el traçat dels carrers es troba distribuït de forma precisa amb la direcció nord-sud i est-oest, i alineat perfectament amb el nord veritable no amb el nord magnètic. La situació a Baltimore, Maryland és bastant similar, amb el Sol de l'albada del 25 de març i 18 de setembre i l'ocàs del 12 de març i el 29 de setembre.[4] A Chicago, Illinois, el sol durant l'ocàs s'alinea amb el traçat urbà el 25 de setembre, un fenomen conegut de forma similar, com Chicagohenge.[5] A Toronto, Canadà, el sol durant l'ocàs s'alinea amb els carrers en direcció est-oest el 25 d'octubre i el 16 de febrer, un fenomen conegut localment com a Torontohenge.[6][7] A Montreal, també hi hauria un Montrealhenge cada 12 de juliol.[8] A Barcelona, el Paral·lel i la carretera de Sants transcorre per l'eix oest-est, per la qual cosa el sol és visible en la sortida i la posta en els dos equinoccis de l'any.

En la cultura popular[modifica]

  • El fenomen Manhattanhenge va ser part de l'episodi de CSI: NY emès el 25 de novembre de 2009.[9]
  • L'escena final de la pel·lícula de 2010 Morning Glory on Mike Pomeroy, protagonitzat per Harrison Ford, i Becky Fuller, protagonitzada per Rachel McAdams, van caminant a través de la posta del sol del Manhattanhenge.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Tyson, Neil deGrasse. "Manhattanhenge" en el lloc web del Planetari Hayden
  2. ↑ Harris, Rachel Lee. "Hot City, a Guide" New York Times (28 de març de 2011)
  3. ↑ Tyson, Neil deGrasse. «Còpia arxivada». Natural History. American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el de juny 1, 2007. [Consulta: de novembre 16, 2013]. «Manhattan té dos d'aquests dies especials: el 28 de maig i el 12 de juliol. En aquests dies, el Sol il·lumina per complet cadascun dels creus de carrers durant almenys quinze minuts i es posa just en la línia central dels carrers.»
  4. ↑ Roylance, Frank. "Sunset on 'Manhattanhenge,'" Maryland Weather (The Baltimore Sun blog de meteorologia).
  5. ↑ «Chicagohenge!». Blog. Chicago Reader. [Consulta: 20 setembre 2010].
  6. ↑ «Còpia arxivada». Torontopedia. Arxivat de l'original el 2018-10-24. [Consulta: 20 març 2021].
  7. ↑ «Experience "Manhattanhenge" in Toronto». Gavan.ca.
  8. ↑ Christopher DeWolf. «Còpia arxivada». urbanphoto.com, 14-07-2009. Arxivat de l'original el de desembre 2, 2013. [Consulta: de novembre 16, 2013].
  9. ↑ «CSI: NY Manhattanhenge (2009)». IMDb.com, 25-11-2009. [Consulta: 4 desembre 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manhattanhenge
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manhattanhenge&oldid=32890794»