Manuel Díez-Alegría Gutiérrez

Manuel Díez-Alegría Gutiérrez

Biografia
Naixement	25 de juliol de 1905 Llanes
Mort	3 de febrer de 1987(1987-02-03) (als 81 anys) Madrid
Procurador en Corts
30 de novembre de 1970 – 30 de juny del 1977
Apartat	Designats pel Cap d'Estat
Dades personals
Formació	Colegio de la Inmaculada
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, militar, polític
Activitat	1923-1974
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1980–1987) Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1968–1987)
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar	General de Divisió
Conflicte	Guerra Civil Espanyola
Família
Cònjuge	Concepción Frax
Germans	José María Díez-Alegría Gutiérrez i Luis Díez-Alegría Gutiérrez
Premis (1971)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1966)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc (1964)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc  Orde d'Isabel la Catòlica
Ambaixador d'Espanya a Egipte 1976 – 1978 Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 30 novembre 1970 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 30 novembre 1970 – 30 juny 1977 Cap de l'Alt Estat Major 23 juliol 1970 – 14 juny 1974 ← Agustín Muñoz Grandes – Carlos Fernández Vallespín →

Manuel Díez-Alegría Gutiérrez (Llanes, Astúries, 25 de juliol de 1905 - Madrid, 3 de febrer de 1987) fou un militar, ambaixador, i acadèmic espanyol. Germà del també militar Luis Díez-Alegría Gutiérrez i del sacerdot jesuïta Jose María Díez-Alegría Gutiérrez. Fill de Manuel Díez-Alegría García i de María Gutiérrez de la Gándara.

Biografia

Va néixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parròquia de Pendueles, municipi de Llanes, i va estudiar al Col·legi de la Immaculada (Gijón) -promoció de 1922-. Ingressà a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares el 1923, graduant-se com a tinent el 1929. Va lluitar durant la guerra civil espanyola amb el rang de capità en la Primera Divisió de Navarra i en el Coa d'Exèrcit del Maestrat, i en acabar va ser ascendit a comandant.

Va estudiar dret i va impartir classes en diverses acadèmies militars, com la d'Enginyers, de la qual en fou Director. També va dirigir l'Escola Superior de l'Exèrcit, en 1964. Va ascendir a General el 1961, i a Tinent General en 1967. El febrer de 1968 fou nomenat Director del Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN). Al juliol de 1970 fou designat cap de l'Alt Estat Major (AEM), però fou destituït després d'una polèmica entrevista a Bucarest (Romania) amb el també asturià, secretari general del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo.

Diplomat d'Estat Major, va exercir diversos càrrecs en l'estranger, com l'agregaduria militar de l'ambaixada d'Espanya al Brasil, arribant a ser ambaixador d'Espanya al Caire (Egipte) de 1976 a 1978. Durant els darrers anys del franquisme fou objectiu de les ires del bunker en declarar-se partidari de mesures de gràcia contra els objectors de consciència i oposar-se als excessos de l'extrema dreta. Alhora es mostrà partidari de la subordinació de l'exèrcit a la societat civil.

Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, des de 1975, i de la Reial Acadèmia Espanyola, des de 1978. El 24 de setembre de 1980, va pronunciar la lliçó magistral en l'acte de constitució de la Fundació Príncep d'Astúries, celebrada en el Saló Covadonga de l'Hotel de la Reconquista, a Oviedo. Va morir en febrer de 1987 de càncer de pròstata.

Obres

• Ejército y sociedad (1973)

Referències

Precedit per: José María de Cossío y Martínez Fortún	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira G 1980-1987	Succeït per: José María de Areilza
Precedit per: Josep Maria Trias de Bes i Giró	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 13 1965-1987	Succeït per: Ramón Salas Larrazábal