Mar de Beaufort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaMar de Beaufort
(en) Beaufort Sea
(fr) mer de Beaufort
(ik) Taġiuq Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
EpònimFrancis Beaufort Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaCanadà Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAlaska (EUA) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 72° N, 137° O / 72°N,137°O / 72; -137
Format per
Afluent
Dades i xifres
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditatmàxim: 4.683 m
mitjana: 1.004 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície178.000 km² Modifica el valor a Wikidata

La mar de Beaufort (en anglès: Beaufort Sea) és una mar marginal de l'oceà Àrtic,[1] situada al nord dels territoris del Nord-oest i del Yukon (Canadà) i Alaska (Estats Units) i a l'oest l'arxipèlag Àrtic canadenc. El límit nord-occidental està definit arbitràriament per una línia que uneix la punta Barrow, a Alaska, amb Lands End, a l'illa del Príncep Patrick. Té una superfície d'uns 450.000 km². Fou anomenat així en honor de l'hidrògraf irlandès sir Francis Beaufort.[2][3][4]

El mar, caracteritzat per un clima rigorós, està glaçat durant la major part de l'any. Històricament, només un coll estret de fins a 100 km (62 milles) s'obre entre els mesos d'agost i setembre a prop de les seves costes, però recentment a causa del canvi climàtic a l'Àrtic la zona lliure de gel a finals d'estiu s'ha ampliat molt. Fins fa poc, el mar de Beaufort era conegut com un important embassament per a la reposició del gel marí àrtic.[5] El gel marí sovint girava durant diversos anys al gir de Beaufort, el corrent oceànic dominant del mar de Beaufort, convertint-se en un gel resistent i gruixut de diversos anys.[6][7]

Geografia[modifica]

La banquisa al mar de Beaufort

El mar de Beaufort està limitat, al nord-oest, per una línia que connecta la punta Barrow (Alaska) amb Lands End, a l'illa del Príncep Patrick; a l'oest per les costes occidentals de l'illa del Príncep Patrick i l'illa de Banks, que forma part de l'arxipèlag Àrtic canadenc; i al sud per la costa continental.

Hi desguassa el gran riu Mackenzie i d'altres de menors. És un hàbitat important per a balenes i ocells marins i no és gaire freqüentat pel trànsit comercial.

La mar està totalment glaçada bona part de l'any. La banquisa cobreix el límit septentrional del mar durant tot l'any.

Es creu que al subsòl del mar de Beaufort hi ha reserves significatives de petroli, com a continuació de les reserves ja confirmades del riu Mackenzie i de la costa àrtica d'Alaska. No fou explorat per les petrolieres fins a la dècada del 1960, i arran del projecte Amauligak el 1986 hi va començar a funcionar la primera plataforma petroliera.

Història[modifica]

L'almirallat anglès sempre posà un especial èmfasi en la recerca del pas del nord-oest, i després de comprovar que no hi havia cap pas a través del continent ho provà a través de l'estret de Bering.

El 1825, Frederick William Beechey va ser nomenat comandant de la balandra de guerra HMS Blossom, amb una tripulació d'un centenar de soldats amb la missió de buscar el pas del Nord-oest per l'estret de Bering. Un cop allà, havia de virar cap a l'est fins a enllaçar amb dues expedicions que buscaven el pas des de l'oest: l'una per terra, des del riu Mackenzie, comandada per John Franklin, i una altra per mar, des de l'estret del Príncep Regent, a les ordres de William Edward Parry. Beechey va arribar a l'estret de Bering el juliol de 1826 i poc després va superar la punta Barrow, i fou el primer occidental a navegar per les aigües del mar de Beaufort.

La costa continental, el límit meridional del mar de Beaufort, va ser reconeguda des de terra per Franklin en la seva expedició de 1824 a 1826, en la qual anava acompanyat per George Back, el naturalista John Richardson i l'explorador canadenc Peter Warren Dease. Van descendir el riu Mackenzie i exploraren el tram de costa oriental del mar de Beaufort fins a arribar a Prudhoe Bay.

El primer occidental del qual es té constància que vagi creuar el mar de Beaufort va ser, l'any 1850, l'oficial naval i explorador britànic Robert McClure, comandant l'HMS Investigator, en una de les expedicions de l'almirallat britànic a la recerca de l'expedició perduda de Franklin. En aquesta expedició, McClure va ser el primer a aconseguir completar el pas del Nord-oest, tot i que una part del trajecte el va fer a peu i amb trineus.

Disputa fronterera[modifica]

La regió en forma de falca amb línies creuades de l'est és reclamada pel Canadà i els Estats Units

Hi ha una disputa entre el Canadà i els Estats Units sobre la delimitació d'una part de la secció marítima de la frontera internacional al mar de Beaufort.[8] El Canadà reclama que la frontera marítima segueixi el meridià 141° N, seguint la frontera terrestre entre Alaska i el Yukon, fins a una distància de 200 milles nàutiques.[9] Els Estats Units al·leguen que la línia divisòria ha de ser perpendicular a la costa fins a una distància de 200 milles nàutiques, seguint una línia equidistant de la costa.[10] Aquesta diferència crea un sector que és reclamat per ambdues nacions. Aquest conflicte ha adquirit major importància per la possible presència de reserves de petroli dins la falca.[11] Ambdós estats han ofert els drets d'explotació de petroli en les seccions dins la falca en disputa.[12]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. John Wright. The New York Times Almanac 2002. Psychology Press, 30 novembre 2001, p. 459. ISBN 978-1-57958-348-4 [Consulta: 29 novembre 2010]. 
  2. R. Stein, Arctic Ocean Sediments: Processes, Proxies, and Paleoenvironment, p. 37
  3. Beaufort Sea, Great Soviet Encyclopedia (in Russian)
  4. Beaufort Sea, Encyclopædia Britannica on-line
  5. Wood, Kevin R.; Overland, James E.; Salo, Sigrid A.; Bond, Nicholas A.; Williams, William J.; Dong, Xiquan «Is there a new normal climate in the Beaufort Sea?» (en anglès). Polar Research, 32, 17-10-2013, pàg. 19552. DOI: 10.3402/polar.v32i0.19552. ISSN: 1751-8369.
  6. «Disappearing Arctic sea ice». [Consulta: 8 setembre 2020].
  7. «2019 Arctic Report Card: Old, thick ice barely survives in today's Arctic | NOAA Climate.gov». [Consulta: 8 setembre 2020].
  8. «CIA - The World Factbook - United States». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 25 desembre 2014].
  9. «The Law of the Sea Convention (BP-322E)». Arxivat de l'original el 2007-02-28. [Consulta: 25 desembre 2014].
  10. Summary of claims Arxivat 2007-03-17 a Wayback Machine., Department of Defense, p. 10
  11. Northern interests and Canadian foreign policy Arxivat 2010-08-16 a Wayback Machine., Associate Director Centre for Military and Strategic Studies, University of Calgary
  12. Beaufort Sea Areawide 2006, Tract Map No.8, State of Alaska Department of Natural Resources, Division of oil and gas

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Beaufort