Mar de Beaufort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mar de Beaufort
(Beaufort Sea - mer de Beaufort)
  Wfm herschell island location.jpg
Localització administrativa
País Estats Units Estats Units
Canadà Canadà
Divisió Alaska Alaska (USA)
Territoris del Nord-oest Territoris del Nord-oest (CAN)
Yukon Yukon (CAN)
Localització geogràfica
Mar (oceà) Oceà Àrtic
Continent Amèrica
Illa(es) illa de Banks i illa del Príncep Patrick
Coordenades 72° N, 137° O / 72°N,137°O / 72; -137Coord.: 72° N, 137° O / 72°N,137°O / 72; -137
Geografia
Mars contigus Mar dels Txuktxis, golf d'Amundsen
Illes interiors Herschel, Richards (2 165 km²), Gary, Pelly i Baillie (CAN)
Afluents Colville (560 km) (Alaska), Mackenzie (4 241 km), Anderson (692 km) i Horton (618 km) (CAN)
Accidents
 • Golfs i badies Badies Almiralty, Smith, Harrison, Prudhoe, Camden i Demarcation (USA)
Badies de Mackenzie, Kugmalit, McKinley i Liverpool (CAN)
 • Caps Punta Barrow (Alaska)
 • Altres Estret de McClure (E)
Superfície 450.000 km²[1]
Profunditat màxima 4.683 m[2]
Profunditat mitjana 1.004 m
Mapa
  Mapa de la regió del mar de Beaufort

Mapa de la regió del mar de Beaufort

La mar de Beaufort (en anglès Beaufort Sea) és la part de l'oceà Àrtic situada al nord dels territoris del Nord-oest i del Yukon (Canadà) i Alaska (Estats Units) i a l'oest l'Arxipèlag Àrtic Canadenc. El límit nord-occidental està definit arbitràriament per una línia que uneix Point Barrow, a Alaska, amb Lands End, a l'illa del Príncep Patrick. Té una superfície d'uns 450.000 km². Fou anomenat així en honor de l'hidrògraf irlandès Sir Francis Beaufort.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La banquisa al mar de Beaufort.

El mar de Beaufort està limitat, al nord-oest per una línia que connecta la punta Barrow (Alaska) amb Lands End, a l'illa del Príncrp Patrick; a l'oest per les costes occidentals de l'illa del Príncrp Patrick i l'illa de Banks, que forma part de l'arxipèlag Àrtic Canadenc; i al sud per la costa continental.

Hi desguassa el gran riu Mackenzie i altres de menors. És un hàbitat important per a balenes i ocells marins i no és gaire freqüentada pel trànsit comercial.

La mar està totalment glaçat bona part de l'any. La banquisa cobreix el límit septentrional del mar durant tot l'any.

Es creu que al subsòl del mar de Beaufort hi ha reserves significatives de petroli, com a continuació de les reserves ja confirmades del riu Mackenzie i de la costa àrtica d'Alaska. No fou explorat per les petrolieres fins a la dècada del 1960, i arran del Projecte Amauligak el 1986 hi va començar a funcionar la primera plataforma petroliera.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Almirallat anglès sempre posà un especial èmfasi en la recerca del pas del nord-oest, i després de comprovar que no hi havia cap pas a través del continent ho provà a través de l'estret de Bering.

El 1825 Frederick William Beechey va ser nomenat comandant del sloop de guerra HMS Blossom, amb una tripulació d'un centenar d'homes amb la missió de buscar el Pas del Nord-oest per l'estret de Bering. Un cop allà havia de virar cap a l'est fins a enllaçar amb dues expedicions que buscaven el pas des de l'oest: una per terra, des del riu Mackenzie, comandada per John Franklin, i una altra per mar, des de l'estret del Príncep Regent, a les ordres de William Edward Parry. Beechey va arribar a l'estret de Bering el juliol de 1826 i poc després va superar la punta Barrow, sent el primer occidental en navegar per les aigües del mar de Beaufort.

La costa continental, el límit meridional del mar de Beaufort, va ser reconegut des de terra per Franklin en la seva expedició de 1824 a 1826, en la qual anava acompanyat per George Back, el naturalista John Richardson i l'explorador canadenc Peter Warren Dease. Van descendir el riu Mackenzie i explorar el tram de costa oriental del mar de Beaufort fins a arribar a Prudhoe Bay.

El primer occidental del que es té constància que vagi creuar el mar de Beaufort va ser, l'any 1850, l'oficial naval i explorador britànic Robert McClure, comandant el HMS Investigator, en una de les expedicions de l'Almirallat britànic a la recerca de l'expedició perduda de Franklin. En aquesta expedició McClure va ser el primer en aconseguir completar el Pas del Nord-oest, tot i que una part del trajecte el va fer a peu i en trineus.

Disputa fronterera[modifica | modifica el codi]

La regió en forma de falca amb línies creuades de l'est és reclamada pel Canadà i els Estats Units.

Hi ha una disputa entre el Canadà i els Estats Units sobre la delimitació d'una part de la secció marítima de la frontera internacional al mar de Beaufort.[3] El Canadà reclama que la frontera marítima segueixi el meridià 141 ºN, seguint la frontera terrestre entre Alaska i el Yukon, fins a una distància de 200 milles nàutiques.[4] Els Estats Units al·leguen que la línia divisòria ha de ser perpendicular a la costa fins a una distància de 200 milles nàutiques, seguint una línia de equidistant de la costa.[5] Aquesta diferència crea un sector que és reclamat per ambdues nacions. Aquest conflicte ha adquirit major importància degut a la possible presència de reserves de petroli dins la falca.[6] Ambdós països han ofert els drets d'explotació de petroli en les seccions dins la falca en disputa.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Totes les dades geogràfiques procedeixen de «Safety At Sea», disponibles a: l'Arxiu d'Internet.
  2. Beaufortsee a worldatlas.com
  3. CIA - The World Factbook - United States
  4. The Law of the Sea Convention (BP-322E)
  5. Summary of claims, Department of Defense, p. 10
  6. Northern interests and Canadian foreign policy, Associate Director Centre for Military and Strategic Studies, University of Calgary
  7. Beaufort Sea Areawide 2006, Tract Map No.8, State of Alaska Department of Natural Resources, Division of oil and gas

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Beaufort Modifica l'enllaç a Wikidata