Marc Antoni Prim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Marc Antoni per Marc Arcis

Marc Antoni Prim (Marcus Antonius Primus, 27 de març 35-81) fou un general romà nascut a Tolosa al segle I. De jove fou conegut amb el malnom de Becco (el bec del gall).

Va anar a Roma on va arribar a senador però fou condemnat per frau (falsum) sota la llei Cornèlia, durant el regnat de Neró, i fou expulsat del senat i desterrat de la ciutat. A la mort de Neró (68 aC) Galba el va restaurar al seu anterior rang i el va nomenar comandant de la Legió VII Claudia estacionada a Pannònia.

Després va escriure a Marc Salvi Otó per posar-se al seu servei, però Otó no va acceptar i llavors va donar suport a Vitel·li. Quan la fortuna de Vitel·li va començar a decaure va ser un dels primers generals a l'occident que es va declarar per Vespasià. Per la seva influència les legions de Mèsia i Pannònia es van declarar per Vespasià al que va servir amb eficàcia.

Mentre la major part dels generals recomanaven esperar l'arribada de Mucià amb l'exèrcit oriental, Antoni va recomanar la immediata invasió d'Itàlia, que fou finalment l'opció escollida; junt amb Arri Var, que havia guanyat renom en la guerra d'Armènia al servei de Corbuló, va creuar els Alps i va obtenir diverses victòries conquerint la Gàl·lia Transpadana, i a Patavium se li van unir dues legions més.

De Patavium va sortir cap a Verona que va ocupar; mentre Aule Cecina Aliè fou enviat per Vitel·li al front d'un gran exèrcit però no va adoptar mesures efectives quan podien haver-lo expulsat fàcilment d'Itàlia; una mica després tres legions més es van unir a Antoni Prim i ja disposava de cinc legions encara que l'autoritat era compartida amb Tit Ampi Flavià (governador de Pannònia) i Aponi Saturní (governador de Mèsia). Un motí dels soldats va obligar a aquestos dos generals a fugir del campament i Antoni va fingir indignació però va quedar amb el comandament únic (probablement fou l'instigador del motí).

Mentre l'exèrcit de Vitel·li es va desorganitzar quan Cecina va induir a part de les seves tropes a desertar i abraçar el partit de Vespasià; va fracassar i fou empresonat i nous generals foren designats al seu lloc; Antoni Prim va decidir aprofitar aquesta favorable circumstància per passar a l'atac; va avançar cap a Bedriacum prop de Cremona on es va lliurar la batalla decisiva; Arri Var va atacar massa aviat i fou derrotat i l'exèrcit posat en fuita però Antoni va matar un portaestendard que fugia, va agafar la bandera i va avançar al davant i fou seguit pels soldats que van guanyar la batalla. Els soldats de Vitel·li es van retirar a Cremona.

A la nit un segon exèrcit de Vitel·li, format per sis legions estacionades a Hostília a uns 50 km, que no sabia encara de la derrota dels seus companys, va atacar a Antoni Prim, i foren derrotats també per aquest. L'endemà Cremona es va rendir; la ciutat fou saquejada quatre dies i incendiada.

Fins llavors Prim havia actuat amb moderació però la victòria va treure el pitjor de la seva personalitat; va tractar a Itàlia com a país conquerit i per mantenir la popularitat amb els soldats els donava permís per a tot. Mucià li va escriure recomanant precaució i va deixar entreveure certa critica; però Antoni va escriure a Vespasià, recordant els seus èxits.

Tot seguit va creuar els Apenins i va avançar cap a Roma, aturant-se a Criculum; els soldats impacients per saquejar Roma, es van enfurismar; al cap d'uns dies van arribar notícies que Flavi Sabí s'havia refugiar al Capitoli on estava assetjat per tropes lleials a Vitel·li; llavors Antoni Prim va avançar cap a Roma, però abans d'arribar el Capitoli fou incendiat i Sabí va morir.

Abans d'entrar a la ciutat, cosa que volia fer l'endemà. va recomanar a les seves tropes un bon comportament però a la nit els soldats ja van començar l'atac; les forces de Vitel·li van resistir amb coratge; es va combatre carrer a carrer, casa a casa durant uns quants dies, fins que els atacants van obtenir la victòria. Vitel·li va morir. Domicià (fill de Vespasià) que era a Roma, va rebre el títol de cèsar i Arri Var va assolir el comandament de les forces pretorianes, però el poder real estava en mans d'Antoni.

La seva rapacitat el va portar a saquejar el palau imperial; el senat li va votar ornaments consulars; el seu poder va durar poc temps, ja que Mucià va arribar aviat a Roma i el senat el va rebre com a líder, quedant Antoni en posició subordinada.

Vespasià era a Alexandria i Mucià va impedir a Prim acompanyar a Domicià en una expedició a Germània. Prim va recórrer a l'emperador que el va cridar al seu costat i el va rebre amb amabilitat però amb menys distinció de la que calia esperar a qui li havia donat el tron, ja que els informes sobre la seva conducta que havia rebut no eren gaire favorables. Posteriorment ja no torna a ser esmentat, excepte per Marcial diu que encara vivia quan Trajà va pujar al tron i en un epigrama datat l'any 100 on es diu que tenia 60 anys.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Antoni Prim Modifica l'enllaç a Wikidata