Maria del Carme Gardell García
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 maig 1891  Setcases (Ripollès) |
| Mort | 15 abril 1945 (53 anys) Camp de concentració de Ravensbrück |
| Activitat | |
| Ocupació | maquisard |
Maria del Carme Gardell García (Setcases, 6 de maig de 1891 - Camp de concentració de Ravensbrück, 15 d'abril de 1945), també coneguda com a Carme Bartolí (el seu cognom de casada), fou una dona catalana emigrada a la Catalunya del Nord, membre de la resistència francesa local i col·laboradora de diferents xarxes d'evasió. Fou empresonada i deportada juntament amb la seva filla i morí al camp de concentració de Ravensbrück.[1][2][3]
Biografia[modifica]
Nascuda al poblet de Setcases (Ripollès) era filla de Jaume Gardell i de Carola García, estava casada amb Joan Bartolí i Guillaumes i tenia quatre fills: Jaume, Sabina, Josep i Hermínia.[1] El 1929, per raons econòmiques, la família es va establir a Vallmanya, un poblet del departament dels Pirineus Orientals, a la comarca del Conflent. A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Gardell i la filla Sabina, que llavors tenia poc més de vint anys, van començar a donar suport a diferents moviments de la resistència local (Combat, Franc-tireur i Liberatión Sud); al principi, només alimentant, allotjant i amagant alguns dels seus membres, però de mica en mica, casa seva es convertí en un punt logístic per a fugitius, passadors, maquis i agents d'informació de la Xarxa Cometa. Més tard, quan Sabina es va incorporar a les xarxes Darius, (finals de 1942) Sabot (maig 1943) i a l'estat major de l'Armée Secréte (Organització de l'Exèrcit Secret). Tanta activitat no va passar desapercebuda per a les forces del Govern de Vichy. A finals d'agost de 1943, Gardell i la seva i filla Sabina van ser detingudes i empresonades a Els Banys i Palaldà (Amèlie-les-Bains) i més tard a Perpinyà, on van romandre fins que van ser traslladades al camp de Compenha, a prop de París, d'on van sortir el 31 de gener de 1944, amb destinació a Ravensbrück, en un dels transports més nombrós: més de mil dones, entre les quals hi havia Neus Català, Alfonsina Bueno Vela i moltes resistents catalanes,[4] amuntegades en vagons de bestiar, en un viatge de tres dies, quasi sense menjar ni beure. Van arribar el 3 de febrer de 1944 i van ser registrades amb llurs cognoms de casades: Carmen Bartolí, número 27046 i Sabina (o Savine)[3] González, número 27156.[1][5][6]
Les duríssimes condicions del camp, la fam, el fred i els maltractaments, van delmar ràpidament la salut de les presoneres. Maria del Carme Gardell, que ocupava el barracó 22,[1] va morir dos mesos després, el 15 d'abril de 1945, en braços de la seva companya Coloma Seró Costa.[7] La filla Sabina Bartolí Gardell la va sobreviure i, després de ser traslladada al camp de Flossembürg, va ser alliberada al final de la guerra i repatriada a França.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carme | Maria del Carme Gardell García». Banc de la Memòria Democràtica. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ Turon, Pili. «Cent quaranta-un gironins morts en camps de concentració nazis». Diari de Girona, 10-08-2019. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Busquet Ros, Gemma. «L'anell de Ravensbrück». La República - El Punt Avui, 12-06-2020. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ S.m. «"Aquesta rosa és per les companyes d'abans i d'ara"», 18-01-2013. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ «Sabina Bartolí Gardell». [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Gaspar Celaya, Diego «Resistencia, deportación y políticas de la memoria. Españoles en Francia 1940-1945» (pdf). HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea, 1 extraordinadio, 2019, pàg. 66-99. ISSN: 1138-731.
- ↑ Campamà, Salvador. «Coloma Serós Costa (1914- ?)». Comissió Memòria Vilafranca, 13-05-2019. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ Català, Neus. De la resistència i la deportació, 50 testimonis de dones espanyoles (Sabina Gonzalez). Barcelona: Memorial Democràtic, 2015, p. 255-257. ISBN 978-84-393-9343-6.