Marta Sanz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarta Sanz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Marta Sanz Pastor Modifica el valor a Wikidata
14 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - filologia hispànica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrítica literària, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 maig 1976El País
Mirlo, la revista que trina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads author: 126909

Marta Sanz Pastor (Madrid, 1967) és una escriptora espanyola. Ha rebut importants premis, com el Premi Herralde de novel·la (2015), el Ojo Crítico de Narrativa (2001) o el XI Premi Vargas Llosa de relats.[1] Va ser finalista del Premi Nadal en 2006 i semifinalista del Premi Herralde en 2009.[2]

Biografia[modifica]

Doctora en Literatura Contemporània per la Universitat Complutense de Madrid, la seva tesi va tractar sobre La poesia espanyola durant la transició (1975-1986). La carrera literària de Marta Sanz va començar quan es va matricular en un taller d'escriptura de l'Escuela de Letras de Madrid i va conèixer l'editor Constantino Bértolo, qui va publicar les seves primeres novel·les a l'editorial Debate. Va quedar finalista del Premi Nadal en 2006 amb una altra novel·la: Susana y los viejos. 

A la seva novel·la La lección de anatomía (RBA, 2008) va utilitzar la seva pròpia biografia com a material literari. En la novel·la negra Black, black, black (Anagrama, 2010) va crear el personatge del detectiu homosexual Arturo Zarco, que va recuperar en la seva novel·la Un buen detective no se casa jamás (Anagrama, 2012).[3] L'any 2013 va publicar Daniela Astor y la caja negra (Ed. Anagrama, 2013), on recrea el món de la cultura popular i les actrius de la Transició espanyola com Susana Estrada, María José Cantudo o Amparo Muñoz.[4][5] Després de la seva publicació, aquesta novel·la va rebre diferents premis (el premi Tigre Juan, el Premi Cálamo "Una altra mirada" 2013 i el de la pàgina de crítica literària Estado Crítico).

A part de la seva obra com a novel·lista, també ha escrit contes, poesia i assaigs, ha exercit lacrítica literària en diferents mitjans (com La tormenta en un vaso), la docència a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid i ha dirigit la revista literària Ni hablar.[6] Col·labora habitualment en els periòdics El País (amb cròniques de viatges en el suplement «El Viajero») i a Público (en la secció «Culturas») i en la revista El Cultural d'El Mundo.

Durant la campanya electoral de les eleccions generals de 2011, va manifestar el seu suport a la candidatura d'Esquerra Unida.[7]

Obres[modifica]

Narrativa[modifica]

  • El frío. Madrid: Debate, 1995. Reeditada per l'editorial Caballo de Troya, 2012.
  • Lenguas muertas. Madrid: Debate, 1997.
  • Los mejores tiempos. Madrid: Debate, 2001. Premio Ojo Crítico de Narrativa.
  • Animales domésticos. Barcelona: Destino, 2003.
  • Susana y los viejos. Barcelona: Destino, 2006. Finalista del Premi Nadal.
  • La lección de anatomía. Barcelona: RBA, 2008. Nova edició Anagrama, 2014.
  • Black, black, black. Barcelona: Anagrama, 2010.
  • Un buen detective no se casa jamás. Barcelona: Anagrama, 2012.8
  • Amour Fou. Miami: La Pereza Ediciones, 2013.
  • Daniela Astor y la caja negra. Barcelona: Anagrama, 2013.⁹ ⁵
  • Farándula. Barcelona; Anagrama, 2015. Premi Herralde de Novela.

Assaig[modifica]

  • No tan incendiario. Madrid: Editorial Perifèrica, 2014.

Poesia[modifica]

  • Perra mentirosa / Hardcore. Madrid: Bartleby, 2010.
  • Vintage. Madrid: Bartleby, 2013.¹⁰ Premi de la Crítica de Madrid al millor poemari de 2014.

Editora[modifica]

  • Metalingüísticos y sentimentales: antología de la poesía española (1966-2000), 50 poetas hacia el nuevo siglo Madrid: Biblioteca Nova, 2007.
  • Libro de la mujer fatal [antologia de textos de diferents autors sobre el tòpic de la dona fatal.] Madrid: 451 Editors, 2009.

Llibres col·lectius[modifica]

  • 666. Edició de Carmen Jiménez. Autores: Elia Barceló, Cristina Tancada, Marta Sanz, Pilar Adón, Esther García Llovet i Susana Vallejo. Sub Urbà, 2014.
  • Nòmadas (Platja de Ákaba, Barcelona, 2013; selecció i pròleg d'Elías Gorostiaga). ISBN 978-84-941451-4-8.
  • "Cigüeñas" (text sobre Federico Fellini i Giulietta Masina), en VV.AA., Ellos y ellas. Relaciones de amor, lujuria y odio entre directores y estrellas (coeditores: Hilario J. Rodríguez i Carlos Tejeda). Calamar Edicions /Festival de Cinema d'Osca, 2010.[8]
  • Lo que los hombres no saben... el sexo contado por las mujeres, (edició i pròleg de Lucía Etxebarria), Martínez Roca/L'Eròtica Booket, 2009
  • Catàleg del fotògraf David Palacín per a la Biennal de Dakar (2002).[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Geli, Carles: «Marta Sanz gana el premio Herralde con Farándula», El País, 2 de noviembre de 2015.
  2. ↑ «Manuel Gutiérrez Aragón gana el XXVII Premio Herralde de Novela», en la página de Europa Press, 6 de noviembre de 2009.
  3. ↑ Corroto, Paula: «La obscenidad que esconden todos los cuentos de hadas», Público, 8 de febrero de 2012.
  4. ↑ Arjona, Daniel: «Marta Sanz: 'La cultura, incluso la ínfima, nunca es inofensiva», El Cultural, 8 de mayor de 2013.
  5. ↑ Javier Dámaso: Daniela Astor y la caja negra, en La Danza de Ulises, últimocero, 22 de abril de 2014
  6. ↑ Quimera, números 273-277, 2006, pág. 10.
  7. ↑ Yanel, Agustín: «Ellos 'se mojan' y 'eligen IU'», El Mundo, 11 de noviembre de 2011.
  8. ↑ Julio Castro, "Ellos y ellas" con Hilario J. Rodríguez y muchos más.
  9. ↑ López de la Hera, Inmaculada: «La historia de Gorée», Diario de Burgos, 9 de mayo de 2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marta_Sanz&oldid=32977164»