Mary Wollstonecraft
.jpg) Mary Wollstonecraft | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1759  Spitalfields (Regne de la Gran Bretanya) |
| Mort | 10 setembre 1797 (38 anys) Somers Town (Regne de la Gran Bretanya) |
| Causa de mort | Infecció puerperal |
| Sepultura | St Peter's Church, Bournemouth (en)  (1851–) St Pancras Old Church (1797–1851) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Britànica |
| Religió | Deisme, anglicanisme i unitarisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig, estudis de gènere, drets de la dona, acció política i escriptura creativa i professional |
| Lloc de treball | Londres |
| Ocupació | escriptora, assagista, institutriu, empresària, escriptora de viatges, novel·lista, filòsofa, historiadora, traductora, escriptora de literatura infantil |
| Gènere | Feminisme |
| Influències | |
| Nom de ploma | Mr. Cresswick |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Gilbert Imlay William Godwin (1797–) |
| Parella | Gilbert Imlay |
| Fills | Mary Shelley |
| Pares | Edward John Wollstonecraft (en) i Elizabeth Dixon (en) |
| Germans | Charles Wollstonecraft (en) |
   | |
Mary Wollstonecraft (Spitalfields, 1759 - Londres, 1797) fou una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, tractats i literatura infantil entre d'altres, coneguda per ser l'autora de la Vindicació dels drets de la dona (1792).[1] És considerada una de les precursores de la filosofia feminista. És la mare de Mary Shelley.
Vindicació dels drets de la dona és una de les primeres obres de la literatura i la filosofia feministes. En ella, Wollstonecraft argumenta que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes, i en particular reclama el seu accés a l'educació.
La seva precoç defensa de la igualtat i els seus atacs a la degradació de la dona van ser l'avantsala de l'aparició del moviment feminista. Les seves idees filosòfiques han estat considerades com a influències importants en les posteriors obres feministes.
Biografia
Wollstonecraft va néixer el 27 d'abril de 1759 a Spitalfields, Londres, Anglaterra. Encara que la seva família tenia uns ingressos acceptables quan ella era petita, el seu pare els va malbaratar en projectes especulatius. A causa d'això, la família va passar a estar en una situació financera inestable i es van veure obligats a traslladar-se freqüentment durant la joventut de Wollstonecraft. Aquesta situació econòmica es va fer tan greu que el pare de Mary va obligar-se a gastar una herència que ella, d'altra manera, hauria rebut en la seva maduresa. A més, sembla que era un home violent que maltractava la seva esposa quan es trobava begut. En la seva adolescència, Wollstonecraft acostumava a mentir per protegir la seva mare. Sent la gran de sis germans, Mary no anà mai a l'escola tret d'uns quants mesos a Beverley, Yorkshire, on va aprendre a llegir i escriure. Els continuats canvis de domicili i la política educacional segregacionista de la família de només escolaritzar l'hereu l'obligaren a convertir-se en una autodidacta.[1]
Amb esperit crític aprengué sola diverses matèries i llengües i aviat va ser contractada per a feines d'acompanyant, institutriu i mestre, fins que el 1784 les germanes Wollstonecraft van obrir una escola pròpia. Paral·lelament va començar a escriure. El 1786 li van presentar l'editor Joseph Johnson, que seduït pel seu ímpetu i brillantor intel·lectual, li va publicar l'any 1787 el seu primer llibre, Thoughts on the educational of daughters. Johnson va ser l'amic i el mentor de per vida. Li va buscar casa, li va deixar diners, la va contractar com a redactora de la revista Analytical Review i la va encoratjar a defensar els ideals polítics radicals.[1]
Amb les seves germanes, Everina i Eliza, exercia un paper influent. Per exemple, en un moment concret, el 1784, va convèncer la seva germana Eliza, que havia patit el que probablement va ser una depressió postpart, perquè abandonés el seu marit i el seu nadó; Wollstonecraft va arreglar-ho tot perquè Eliza pogués fugir, demostrant així el seu desig de desafiar les normes socials. El preu que va haver de pagar, però, va ser alt: la seva germana va patir el rebuig social i, ja que no podia tornar a casar-se, va ser bandejada a una vida de pobresa i de treball dur.
Wollstonecraft va tenir dues amistats en la seva joventut, la primera amb Jane Cremen a Beverley. Ambdues solien llegir llibres juntes i assistien a classes impartides pel pare de Cremen, un científic i filòsof amb estil propi. Wollstonecraft gaudia enormement en l'atmosfera intel·lectual de la casa de Cremen i valorava molt la seva amistat amb la noia, de vegades fins al punt de ser emocionalment possessiva. Wollstonecraft li va escriure: "S'han format en mi certes nocions romàntiques d'amistat ... sóc una mica peculiar en el meu enteniment de l'amor i l'amistat, he de tenir el primer lloc o cap". En algunes de les cartes de Wollstonecraft a Arden, es revelen les volàtils i particularment depressives emocions que la van turmentar durant tota la vida.
La segona, i possiblement més important, amistat, la va mantenir amb Fanny Blood, a la qual Wollstonecraft atorgava el mèrit d'haver obert la seva ment. Wollstonecraft va imaginar una utopia de convivència amb Blood; van fer plans per llogar habitacions juntes i recolzar-se emocionalment i econòmica l'una a l'altra, però aquest somni es va veure frustrat davant la realitat dels seus problemes financers. A més, Wollstonecraft es va adonar que havia idealitzat Blood, ja que estava més de part dels valors tradicionalment considerats femenins que Wollstonecraft. De tota manera, Mary va romandre dedicada a ella i a la seva família al llarg de tota la seva vida (freqüentment, oferia una mica de diners al seu germà, per exemple). Per tal de guanyar-se la vida, Wollstonecraft, les seves germanes i Blood van obrir una escola a Newington Green, una comunitat inconformista, però Blood es va comprometre amb un home al cap de poc. Després del seu casament, el seu marit, Hugh Skeys, se la va endur a Europa amb la intenció que la seva salut, que sempre havia estat precària, millorés. No obstant això, després de quedar embarassada, la salut de Blood es va deteriorar encara més. El 1785, Wollstonecraft se'n va anar a Lisboa amb Blood per tenir-ne cura, encara que no va servir de res: Blood va morir en el part el 29 de novembre d'aquest mateix any; a més, el seu abandonament de l'escola va tenir com a conseqüència que el projecte fracassés. La mort de Blood va destrossar Wollstonecraft i va ser part de la inspiració per a la seva primera novel·la, La novel·la de Maria (1788).
El 12 de novembre de 1792 Mary Wollstonecraft va marxar a París amb la intenció d'estar-s'hi sis setmanes però finalment van ser dos anys. Allà es va incorporar als cercles radicals estrangers, majoritàriament anglesos i americans, associats al partit girondí. Des del primer moment intentava escriure sobre el que veia i va sorgir A historical and moral view of the origin and progress of the French Revolution and the effect it has produced in Europe (1794). Va ser en aquesta època que va conèixer Gilbert Imlay, un home de negocis nord-americà de qui es va enamorar i amb qui va tenir una filla: Fanny Imlay que va néixer el 14 de maig de 1794. Aviat es van distanciar i Imlay va desaparèixer. Wollstonecraft es va desesperar i el maig de 1795 es va intentar suïcidar amb una sobredosi de làudan. Arrel de l'intent de suïcidi, Imlay va tornar al seu costat temporalment i li va demanar com a favor, que anés al nord d'Europa a intentar recuperar una inversió que li havia sortit malament. Ja sigui perquè necessitava canviar d'aires o per les promeses que Gilbert li va fer, Mary, va iniciar un viatge on escriuria la que és considerada la seva obra més captivadora: Letters written during a short residence in Sweden, Norway and Denmark. Al tornar del viatge i adonar-se'n què les promeses eren mentida es va tornar a intentar suïcidar tirant-se a un riu.[1]
Després de deixar Imlay, Wollstonecraft va iniciar una relació amb el filòsof radical de la raó, William Godwin, amb qui es casaria el 29 de març de 1797 a l'Old Saint Pancras Church de Londres. El 30 d'agost de 1797 donà a llum a la seva filla Mary Wollstonecraft Godwin, la futura Mary Shelley. Deu dies després moria de febre puerperal.[1]
Llegat
Wollstonecraft ha tingut el que Cora Kaplan anomena un curiós llegat, per ser una autora activista aficionada a molts gèneres. Per exemple, Maria Edgeworth creà l'excèntrica Harriet Freke de Belinda (1801) a la imatge i semblança de Wollstonecraft.
A finals del segle XIX, amb l'arribada del moviment feminista, dones amb opinions polítiques tan diferents com Virginia Woolf i Emma Goldman recuperaren la història de Wollstonecraft i celebraren els experiments de la seva vida, com Woolf els anomenà en un famós assaig.
El feminisme dels anys 60 i 70 del segle XX portà de nou l'èxit a les obres de Wollstonecraft i a principis dels 70 foren publicades sis biografies de Wollstonecraft. En els 80 i 90, intel·lectuals com Claudia Johnson, Gary Kelly i Virgina Sapiro mostraren la continuació entre el pensament de Wollstonecraft i altres idees importants del segle XVIII, com és el cas de la sensibilitat, l'economia i la teoria política.
Curiositats
Wollstonecraft es casà amb William Godwin, un els precursors del moviment anarquista; amb ell tingué una filla, Mary Shelley, autora de Frankenstein i esposa del conegut poeta romàntic Percy Bysshe Shelley.
Va tenir idil·lis amb Henry Fuseli i Gilbert Imlay.
Wollstonecraft morí a l'edat de trenta-vuit anys a causa de les complicacions derivades del naixement de la seva filla, deixant diverses obres inacabades.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Wollstonecraft |
Referències