Melitón Manzanas González

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Melitón Manzanas González (Sant Sebastià, 1909-1968) va ser polícía espanyol i cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa. Fou conegut pel seu zel en la repressió de l'oposició a la dictadura franquista i per haver estat la primera víctima mortal d'un atemptat reinvindicat per Euskadi Ta Askatasuna (ETA).[1]

Va estudiar peritatge en la capital donostiarra. En 1936, després de l'esclat de la guerra civil, va ser empresonat per les autoritats republicanes a causa de les seves simpaties amb les tropes revoltades. Va romandre reclòs al Fort de Guadalupe fins a setembre de 1936, quan les tropes revoltades ocuparen la ciutat. S'uní llavors a la guerra fins al final del conflicte.

Va entrar a formar part del Cos General de Policia en 1941, amb el grau d'inspector a Irun, des d'on va passar a la Brigada Político-Social de Guipúscoa, de la qual va acabar sent cap. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb la Gestapo alemanya des del seu càrrec en la policia espanyola. Tots els detinguts polítics que van caure a les seves mans han coincidit a assenyalar-lo com a torturador brutal. La seva labor policial el va convertir, a ulls dels opositors, en el principal exponent de la repressió de la dictadura franquista al País Basc.

Per això, i perquè alguns dels seus militants havien estat torturats per Manzanas, la direcció d'ETA va decidir assassinar-lo mitjançant l'Operació Sagarra (Poma en basc). Va ser la primera víctima mortal en un atemptat d'ETA, és a dir, el primer assassinat polític premeditat i planejat per l'organització. (el primer mort va ser el guàrdia civil José Pardines, durant un enfrontament a Villabona (Guipúscoa), en el qual va morir també l'etarra Txabi Etxebarrieta). El 2 d'agost de 1968 els tres etarres encarregats de donar-li mort el van esperar davant del seu domicili a Irun, el xalet Villa Arana, i li van disparar set trets. L'atemptat va ser reivindicat en una intervenció davant la televisió belga, i l'etarra Xabier Izko de la Iglesia va ser acusat anys més tard de l'assassinat, encara que sempre va negar haver estat ell. L'inspector estava casat i tenia una filla.

Al gener de 2001, el govern de José María Aznar va concedir-li la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme a títol pòstum, en aplicació de la llei 32/1999, de 8 d'octubre de solidaritat amb les víctimes del terrorisme, que havia estat aprovada per unanimitat. Aquesta decisió va provocar protestes en diversos sectors de l'oposició, que argumentaren que el "just reconeixement" a les víctimes del terrorisme no podia fer-se "a qualsevol preu" i que la medalla suposava "avalar la trajectòria d'un torturador, lligat a una dictadura inhumana i cruel, que perseguia, empresonava i afusellava persones innocents, que defensaven pacíficament la democràcia i les llibertats", en paraules de Javier Madrazo (coordinador general d'Ezker Batua-Berdeak), així com d'Amnistia Internacional.[2][3][4] El Tribunal Suprem d'Espanya avalà la concessió de la medalla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Reseña biográfica a Terra, 19 de gener de 2001
  2. Hom no ha de tolerar recompenses als torturadors, Amnistía Internacional, 30 de gener de 2001.
  3. Recurs contenciós administratiu contra la concessió de la Medalla al Mèrit Civil
  4. El Foro Madrid por la Paz s'oposa a la concessió manifestant que suposa la legalització del terrorisme d'Estat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]