Mercè Plantada i Vicente
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1892 Sant Gervasi de Cassoles (Catalunya) |
| Mort | 2 maig 1976 (84 anys) Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Professors | Antoni Colomé i Bosomba |
| Veu | Soprano |
| Família | |
| Cònjuge | Antoni Colomé i Bosomba |
Mercè Plantada i Vicente (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 4 de febrer de 1892 — Vilafranca del Penedès, 2 de maig de 1976)[1] fou una soprano catalana, especialitzada en el lied.[2]
Biografia[modifica]
Mercè Plantada va néixer al poble de Sant Gervasi de Cassoles, cinc anys abans que aquesta població s'agregués a Barcelona. Fou filla de Francesc Plantada i Arís, de Rubí, i de Francesca Vicente.[1] Va estudiar amb Antoni Colomé i Bosomba (1871-1952),[3] del Centre de Cultura Musical, i debutà el 1913 a l'Associació de Música Da Camera de Barcelona,[2] en un recital de lieder al Palau de la Música Catalana.[4] Col·laborà amb Gaspar Cassadó, Frederic Longàs i Blai Net.[2] Participà en nombrosos concerts simfònics vocals i actuà amb totes les orquestres importants del moment, incloent la Simfònica, Filharmònica, del Liceu, i Pau Casals i amb els Orfeons Català i Gracienc.[4] Fou la primera dona que cantà amb la Banda Municipal de Barcelona[5] i la primera intèrpret de cant de Catalunya amb acompanyament exclusiu d'instruments de vent.[4] També col·laborà amb l'Associació Wagneriana de Barcelona.[4] Actuà a París, altres capitals europees i al nord d'Àfrica,[4] i fou professora de cant al conservatori del Liceu.[2]
A Barcelona estrenà El amor brujo, de Manuel de Falla, amb aquest com a director.[2] Compositors com Stravinsky, Samper, Pittaluga, Strauss, Manén, Toldrà, Montsalvatge i Lamote de Grignon, li encomanaren la interpretació d'obres seves.[4] L'any 1925 va cantar composicions de Richard Strauss acompanyada al piano pel mateix compositor,[4] i també cantà acompanyada per Ígor Stravinski.[5]
Es va casar amb el seu professor, Antoni Colomé, amb qui va tenir un fill, Antoni Colomé i Plantada. En separar-se, quan el fill era encara petit, Mercè va anar a viure a Rubí.
Va viure els darrers anys de la seva vida al carrer de les Moles, 22, al barri Gòtic de Barcelona.[5] En aquest carrer l'any 1992 s'instal·là una placa en honor seu.[5]
Premis i distincions[modifica]
- 1967: Medalla del Mèrit Artístic,[4] concedida per la Diputació Provincial de Barcelona[5]
- Medalla de la Ciutat, concedida per l'Ajuntament de Barcelona[5]
- La ciutat de Barcelona anomenà en honor seu els Jardins de Mercè Plantada, situats a la Vila Olímpica del Poblenou.[6]
Bibliografia[modifica]
- Rusiñol i Turu, Josep. XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Rubí 18-19 d'octubre del 1986 (PDF). Vol. I, 1989, p. 39-59.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Plantada i Vicente, Mercè». Arxiu Musical Massagué. [Consulta: 23 març 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Mercè Plantada i Vicente». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 03-06-1952, pàg. 16.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 dbd.cat, Mercè Plantada Vicente Arxivat 2011-09-22 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Placa al carrer de les Moles
- ↑ guia.bcn.cat, Jardins Mercè Plantada[Enllaç no actiu]
