Mercedes Rein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMercedes Rein
Biografia
Naixement19 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poetessa, professora, crítica literària, traductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereAssaig, dramatúrgia, poesia i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mercedes Rein (Montevideo, 19 de novembre de 1930 - Montevideo, 31 de desembre de 2006) va ser una escriptora, traductora i dramaturga uruguaiana.[1]

Biografia[modifica]

Mercedes Rein va ser professora de literatura en ensenyament secundari. El 1955 va viatjar amb una beca a la Universitat d'Hamburg per estudiar filosofia i lletres. Va ser també assistent de Literatura Hispanoamericana a la Facultat d'Humanitats i Ciències, càrrec de què va ser destituïda per la dictadura.

Va ser col·laboradora des de 1956 del setmanari Marcha, on va exercir intermitentment la crítica literària i teatral. Rein va ser una dels membres del jurat, integrat també per Juan Carlos Onetti i Jorge Ruffinelli, del fatídic concurs de contes del setmanari, pel qual Onetti, ella i l'autor del conte El guardaespaldas, Nelson Marra, van ser empresonats el 1974.[2]

Rein prové del moviment de teatre independent. La seva obra El herrero y la muerte, escrita amb Jorge Curi, va estar més de sis anys en cartell al Teatre Circular. Juana de Asbaje (1993) li va permetre guanyar el Premi Florenci a la millor obra teatral de l'any.[3]

Com a traductora (sobretot de l'alemany, com a conseqüència de la seva estada a Alemanya), ha traduït al castellà textos de Bertolt Brecht (El cercle de guix caucasià, L'opera de dos centaus, Galileo Galilei), Arthur Miller i Friedrich Dürrenmatt, entre d'altres, els quals posteriorment va portar a escena. També va traduir al castellà El contrabaix de Patrick Suskind.

Com a narradora, destaquen els seus inquietants Zoologismos (1967). Amb la seva delirant i obsessiva invasió de presències fantasmals, potser és el més aconseguit de la seva producció narrativa.[4] També va ser la responsable de les lletres de diverses cançons de Jorge Lazaroff.

Sent docent, en la seva obra assagística, a més de treballs acadèmics sobre el filòsof alemany Ernst Cassirer i els escriptors Julio Cortázar i Nicanor Parra, figuren també alguns manuals senzills d'intenció pedagògica.

Mercedes Rein va ser també col·laboradora del setmanari Brecha i membre de nombre de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguai.

Obres[modifica]

Literatura[modifica]

  • Zoologismos (contes, Editorial Arca, Montevideo, 1967).
  • Casa vacía (novel·la, Editorial Arca, Montevideo,1984).
  • Bocas de tormenta (novel·la, Editorial Arca, Montevideo,1987).
  • Blues de los domingos (contes, Editorial Arca, Montevideo,1990).
  • El archivo de Soto (novel·la històrica, Trilce, Montevideo, 1993).
  • Marea Negra (novel·la, Planeta, 1996).
  • La máquina de trinar (poesia, Editorial Libros de la Academia, Montevideo, 2007).

Teatre[modifica]

  • La balada de los años cuerdos (teatre per a nens, 1964).
  • El herrero y la muerte (amb Jorge Curi, 1981).
  • Entre gallos y medias noches (amb Jorge Curi).
  • Juana de Asbaje (1993, Premi Florencio a la millor obra teatral de l'any).
  • Misia Urraca (teatre per a nens).

Assaig[modifica]

  • Ernst Cassirer y la filosofía del lenguaje (FHC, UdelaR, Montevideo, 1959).
  • A propósito de Vallejo y algunas dificultades para conocer la poesía (1966).
  • Julio Cortázar, el escritor y sus máscaras (Diaco, 1969).
  • Nicanor Parra y la antipoesía (UdelaR, Montevideo, 1971).
  • Cortázar y Carpentier (Editorial Crisis, Buenos Aires, 1974).
  • La generación del 98 (Editorial Técnica, Montevideo, 1974).
  • Introducción a la poesía de Alberto Machado (Editorial Técnica, 1974).
  • Florencio Sánchez, su vida y su obra (Casa del Estudiante, 1975).[5]

Referències[modifica]

  1. Hornos Weisz, Leticia. «Mercedes Rein y su obra de traductora. Aproximación a una antología de traducción inédita» (en castellà), 05-02-2020.
  2. Ruffinelli, Jorge. «La censura contra Marcha: un caso ejemplar» (en castellà). onetti.net.
  3. «Falleció Mercedes Rein a los 76 años de edad» (en castellà). El País [Uruguai], 03-01-2007. Arxivat de l'original el 2013-10-03 [Consulta: 1r abril 2020].
  4. «Mercedes Rein» (en castellà). Espacio Latino.
  5. "Una referente de la literatura nacional", Diario La República, Montevideo, 10 de gener de 2007.