Merengue
El merengue és un ball de la República Dominicana d'ascendència africana. Els instruments clau en el ritme són la tambora i el guayo, i la majoria de lletres es basen en l'equívoc i en el joc eròtic, sovint amb un punt de masclisme.
Existeixen diverses versions sobre el seu naixement: hi ha qui troba les seues arrels en ritmes com ara la tumba, la calenda i la chica, i hi ha qui el relaciona amb la mangulina, l'upa havanera, la dansa portorriquenya, o la llegenda d'un heroi ferit durant una batalla.
Un dels merengues més antics prové de la regió de Cibao: el "Juangomero", un clàssic al compàs de l'acordió. Durant el segle XIX se'l considerà un ball d'origen demoníac i, a començament del segle XX, un grup de músics estableix la seua estructura bàsica (paseo, cuerpo y jaleo). Durant la primera ocupació del país pels Estats Units (1916-1924) sorgeix un merengue de ritme moderat anomenat pambiche. L'encontre amb el jazz, durant la dècada dels 30, determina el gir definitiu de les orquestres, i als 60, cantants com Johnny Ventura contribueixen a fer que comenci a formar part dels programes d'algunes escoles de ball. Als anys 70, Wifrido Vargas hi imprimeix un ritme enèrgic i sincopat, però no és fins al final dels 80, amb la irrupció de Juan Luis Guerra, que assoleix projecció internacional. Durant els 90, el gènere ha arribat a una gran diversificació, tant a nivell temàtic com d'instrumentalització: s'ha enriquit amb influències del pop, del rock i d'alguns ritmes africans, i ha connectat amb el denominat rap llatí.
Antigament, es caracteritzava per un ritme veloç, es componia sobre un compàs de 2/4 i es ballava sobre un maluc. Actualment es compon en un 4/4 i es balla més lentament sobre dos malucs. Rítmicament, és similar a la marxa, amb tempos pràcticament idèntics a la marchinha brasilera, i la seua base harmònica és molt similar a la d'altres músiques tradicionals de les illes properes de Cuba i Puerto Rico.
Actualment, podem distingir tres modalitats de merengue: la tradicional, la metropolitana i la que sorgeix en combinar-se amb el son (merengue-son).
El 15 de juliol se celebra el Festival del Merengue.[1]
Taula de continguts |
Intèrprets que conreen aquesta música de ball [modifica]
- Alex Bueno.
- Bonny Cepeda.
- Calle Ciega.
- Elvis Crespo.
- Grupo Manía.
- Johnny Ventura.
- Juan Luis Guerra.
- Kinito Mendez.
- La Banda Gorda.
- La Makina.
- Los Hermanos Rosario.
- Los Sabrosos del Merengue.
- Los Toros Band.
- Melina Léon.
- Milly Quezada.
- Olga Tañon.
- Oro Solido.
- Sergio Vargas.
- Wilfrido Vargas.
- Luis Días.
Referències [modifica]
- ↑ Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, planes 104-105.
Bibliografia [modifica]
- Sydney Hutchinson: Merengue: Popular Music of the Dominican Republic.(anglès) i (castellà)
- Paul Austerlitz: Merengue: Dominican music and Dominican identity. Temple University Press, Filadèlfia, 1997, ISBN 1-56639-484-8
