Merengue

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El merengue és un ball de la República Dominicana d'ascendència africana. Els instruments clau en el ritme són la tambora i el guayo, i la majoria de lletres es basen en l'equívoc i en el joc eròtic, sovint amb un punt de masclisme.

Juan Luis Guerra, un destacat intèrpret de merengue.

Existeixen diverses versions sobre el seu naixement: hi ha qui troba les seues arrels en ritmes com ara la tumba, la calenda i la chica, i hi ha qui el relaciona amb la mangulina, l'upa havanera, la dansa portorriquenya, o la llegenda d'un heroi ferit durant una batalla.

Un dels merengues més antics prové de la regió de Cibao: el "Juangomero", un clàssic al compàs de l'acordió. Durant el segle XIX se'l considerà un ball d'origen demoníac i, a començament del segle XX, un grup de músics estableix la seua estructura bàsica (paseo, cuerpo y jaleo). Durant la primera ocupació del país pels Estats Units (1916-1924) sorgeix un merengue de ritme moderat anomenat pambiche. L'encontre amb el jazz, durant la dècada dels 30, determina el gir definitiu de les orquestres, i als 60, cantants com Johnny Ventura contribueixen a fer que comenci a formar part dels programes d'algunes escoles de ball. Als anys 70, Wifrido Vargas hi imprimeix un ritme enèrgic i sincopat, però no és fins al final dels 80, amb la irrupció de Juan Luis Guerra, que assoleix projecció internacional. Durant els 90, el gènere ha arribat a una gran diversificació, tant a nivell temàtic com d'instrumentalització: s'ha enriquit amb influències del pop, del rock i d'alguns ritmes africans, i ha connectat amb el denominat rap llatí.

Antigament, es caracteritzava per un ritme veloç, es componia sobre un compàs de 2/4 i es ballava sobre un maluc. Actualment es compon en un 4/4 i es balla més lentament sobre dos malucs. Rítmicament, és similar a la marxa, amb tempos pràcticament idèntics a la marchinha brasilera, i la seua base harmònica és molt similar a la d'altres músiques tradicionals de les illes properes de Cuba i Puerto Rico.

Actualment, podem distingir tres modalitats de merengue: la tradicional, la metropolitana i la que sorgeix en combinar-se amb el son (merengue-son).

El 15 de juliol se celebra el Festival del Merengue.[1]

Intèrprets que conreen aquesta música de ball[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, planes 104-105.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]