Metavoltaïta
 Metavoltaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₆K₂FeFe₆(SO₄)₁₂O₂·18H₂O |
| Epònim | meta- i voltaita  |
| Localitat tipus | mina Zagh, Haji Abad town, Bandar Abba, Bandar-Abbas, Província d'Hormozgan, Iran |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DF.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DF.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.14 |
| Dana | 29.4.6.1 |
| Heys | 25.11.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,575(5) Å; c = 18,17(1) Å; |
| Color | marró groguenc, marró ataronjat, marró verdós |
| Exfoliació | perfecta en {0001}. |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | resinosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,51 g/cm³ (mesurada); 2,435 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,588 a 1,595 nε = 1,573 a 1,581 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1883 |
| Símbol | Mvt |
| Referències | [1] |
La metavoltaïta, metavoltina o mausita és un mineral de la classe dels sulfats. El seu nom prové del grec μετά = "amb" i voltaïta, en al·lusió al'associació del mineral amb la voltaïta. En aquest mineral es dona una combinació única entre elements. Pertany al petit grup de minerals sulfats ferrico-ferrosos que també conté la bílinita, copiapita, römerita (minerals purs de ferro), la pertlikita i la voltaïta.
Classificació[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metavoltaïta pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, vlodavetsita, peretaïta, lannonita, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.
Característiques[modifica]
La metavoltaïta és un sulfat de fórmula química Na₆K₂FeFe₆(SO₄)₁₂O₂·18H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És soluble parcialment en aigua. En àcids diluïts es descompon parcialment.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en exhalacions volcàniques i en fumaroles com a producte de sublimació. També com a producte típic de l'alteració de la pirita en climes àrids; es pot formar també com a producte d'una activitat minera. S'ha descrit en diverses localitats de tots els continents exceptuant l'Àfrica i l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Metavoltine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Metavoltine from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].