Riomarinaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRiomarinaïta
Fórmula químicaBi(SO₄)(OH)·H₂O
Epònimlloc de descobriment Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Falcacci stope (Le Cavacce), Rio Marina, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DF.75
Nickel-Strunz 9a ed.7.DF.75 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/B.15 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 6,0118Å; b = 13,3355Å; c = 6,4854Å; β = 112,906°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorbeige clar a gris clar
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 3
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca a gris clar
Densitat4,8 g/cm³ (calculada)
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2000-004
Any d'aprovació2000
SímbolRmr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La riomarinaïta és un mineral de la classe dels sulfats, anomenada així en referència a la seva localitat tipus a Rio Marina (illa d'Elba, Itàlia).

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la riomarinaïta pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, dukeïta, caïnita i xocolatlita.

Característiques[modifica]

La riomarinaïta és un sulfat de fórmula química Bi(SO₄)(OH)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 3.

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit en masses cavernoses i recobriments; rarament en agregats radials formats per cristalls aciculars. Es forma com a producte d'alteració de la bismutinita en pH baixos. Sovint es troba associat a pirita, cosalita, cannonita, bismutinita, bismoclita i anglesita. S'ha descrit només en tres localitats d'Austràlia, Itàlia i Alemanya.

Referències[modifica]

  1. «Riomarinaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].