Miguel Quinteros
| Miguel Quinteros | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | Miguel Quinteros 28 de desembre de 1947 Buenos Aires, Argentina |
| Nacionalitat |  Argentina |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Títol | Gran Mestre (1973) 2 cops Campió de l'Argentina |
|
Notes
Màxim Elo: 2630 (gener 1995)
|
|
Miguel Quinteros (nascut el 28 de desembre de 1947 a Buenos Aires), és un jugador d'escacs argentí, que ostenta el títol de Gran Mestre des de 1973.[1]
Taula de continguts |
Resultats destacats en competició [modifica]
El 1966 Quinteros va guanyar el Campionat de l'Argentina als 18 anys d'edat,[2] i el 1969 fou vuitè al Torneig Zonal de Mar del Plata. El 1970, obtingué el títol de Mestre Internacional. El 1972, empatà als llocs 2n-3r al Zonal de São Paulo, cosa que li va donar una plaça per l'Interzonal de Leningrad l'any següent, on hi acabà 11è-12è. El 1973 fou primer ex aequo a Torremolinos (amb Pal Benko). El 1974 fou primer a Lanzarote (+6 =6 -1).[3] El 1975, fou quart a Orense, (amb Florin Gheorghiu), (+7 =6 -2).[3] El 1975, fou segon al Zonal de Fortaleza i es classificà per l'Interzonal de Manila 1976, on hi fou 14è; allà hi va conèixer una ex-model filipina, amb la qual s'hi casà. El 1977, fou segon a Londres, amb Jonathan Mestel i Michael Stean (+4 =4 -1).[3][4] També el 1977, guanyà el torneig obert del Festival d'escacs de Biel.[5] Va repetir la seva victòria al Campionat de l'Argentina el 1980.[2] Va guanyar el Zonal de Morón 1982, fou segon a Nova York 1983, i va guanyar a Netanya 1983.
El 1987, se li va prohibir de participar en esdeveniments organitzats per la FIDE per tres anys, perquè havia jugat a Sud-àfrica, un país sancionat per la FIDE. Quinteros fou el primer Gran Mestre que visità Sud-àfrica des de 1981, i va fer exhibicions de simultànies a Ciutat del Cap, Sun City i Johannesburg.
Tot i que continua practicant els escacs amb aparicions en diversos torneigs, la seva activitat principal actualment és com a dirigent; és el representant oficial de la FIDE a l'Argentina. Com a tal va tenir una actuació molt important en la realització del Campionat del món de San Luís (2005).
Participació en competicions per equips [modifica]
Quinteros va participar, representant l'Argentina, en sis Olimpíades d'escacs, els anys 1970, 1974, 1976, 1980, 1982 i 1984. Hi va guanyar una medalla d'argent individual per la seva actuació al tercer tauler a Haifa el 1976.
Teòric dels escacs [modifica]
 |
Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Quinteros té una variant de la defensa siciliana que duu el seu nom (1.e4 c5 2.Cf3 Dc7).[6]
Notes i referències [modifica]
- ↑ «Nota biogràfica de Miguel Quinteros» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 de gener de 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. [Consulta: 8 de gener de 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y , i va fer taules en z.
- ↑ El campió fou Vlastimil Hort: Hooper, David i Whyld, Kenneth. The Oxford Companion To Chess. Oxford University, 1984, p. 212–213. ISBN 0192175408.
- ↑ «Històric de guanyadors del Torneig i dels Interzonals de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 8 de gener de 2012].
- ↑ «Sicilian Defense: Quinteros Variation». Chess.com. [Consulta: 1 de novembre de 2009].
Enllaços externs [modifica]
- Fitxa de Miguel Quinteros a la FIDE (en anglès)
- Miguel Quinteros a ChessGames.com (en anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Raúl Sanguinetti |
Campió de l'Argentina 1966 |
Succeït per: Miguel Najdorf |
| Precedit per: Jaime Emma |
Campió de l'Argentina 1980 |
Succeït per: Jorge Rubinetti |
|
|||||||
