Milícia Catalana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMilícia Catalana
Dades
Nom curtMC Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització armada Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme espanyol
nacionalcatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985
Data de dissolució o aboliciódècada del 1990 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perMoviment Patriòtic Català Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitCatalunya Modifica el valor a Wikidata

Milícia Catalana fou una organització armada d'ultra dreta que va actuar al Principat de Catalunya des del 1985[1] i fins a principis de la dècada de 1990.[2] La irrupció d'aquest grup s'intenta explicar per l'aparició de manera paral·lela a l'Estat espanyol d'altres grups violents de caràcter dretà i nacionalista espanyol que perseguien que la reinstauració de la democràcia no suposés un auge irreversible dels moviments independentistes i socialistes.

En certa manera Milícia Catalana cercà jugar en relació a Terra Lliure un paper similar al del Batallón Vasco Español (BVE) davant d'ETA amb la finalitat de contrarestar la lluita armada de tall independentista i desgastar aquests moviments polítics.

Amb tot, els objectius terroristes d'aquest grup eren fonamentalment els locals de partits i associacions relacionades amb l'independentisme català (especialment de l'MDT o Moviment de Defensa de la Terra, l'expressió política més notòria de l'independentisme català extraparlamentari);[3] però també van ser objecte dels seus atacs algunes clíniques on es practicaven avortaments (l'any 1989, la Clínica Dexeus va patir desperfectes a la façana per una explosió atribuïda a Milícia Catalana),[4] bars gays i bars de top-less.[5] De la mateixa manera, van patir les amenaces i la intimidació d'aquest grup col·lectius d'esquerra alternativa i aquells que satiritzaven amb el catolicisme, com és el cas d'Els Joglars,[6] una coneguda companyia de teatre.

Aquesta preferència per determinats blancs (centres catalanistes, clíniques avortistes, etc.) s'explica per la ideologia de la qual bevia Milícia Catalana. Tot i les informacions que apuntaven que aquesta organització va rebre el suport i impuls de les forces de seguretat espanyoles[7][8][2] (l'independentisme català així ho ha denunciat en algunes ocasions),[3] Milícia Catalana distava de ser un grup despolititzat. De fet, tant aquest grup armat com el partit que l'ha succeït, el Moviment Patriòtic Català, tenien les següents idees-força: unitat d'Espanya; respecte per la catalanitat sempre deslligada del dret dels Països Catalans a tenir un estat independent així com subordinada a la idea de nació espanyola; defensa del catolicisme com a única religió vertadera; vigència de la moral catòlica tradicional a l'hora de legislar i organitzar la societat.

Un dels dirigents de MC, Carlos Francisoud Araguas, condemnat a 8 anys i mig de presó per associació il·lícita i atemptat l'any 1997, fou després dirigent de l'ultradretà Moviment Patriòtico Catalan i cap de llista per Badalona del partit polític xenòfob PxC (Plataforma per Catalunya) a les eleccions municipals catalanes del 2011.[9][10][11][12]

Avui en dia, Milícia Catalana ja no actua malgrat no haver-se declarat com a dissolta. Pel que fa al record d'aquest nom en l'actualitat, hi ha un consens general a l'hora de constatar-ne un gran desconeixement per part de la ciutadania catalana, realitat que contrasta amb el fet que la ja desapareguda Terra Lliure hagi aconseguit fer-se un lloc en l'imaginari col·lectiu de gran part de la societat i especialment dels sectors més catalanistes.

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.naciodigital.cat/noticia/86576/detingut/cordova/capella/ultra/lleida/presumpte/abus/menors
  2. ↑ 2,0 2,1 El general del grupo 'ultra' Milicia Catalana asegura que pactó con la policía. El País, 4/12/1989. 
  3. ↑ 3,0 3,1 La Veu (juny 2004) Arxivat 2010-06-20 a Wayback Machine., publicació independentista
  4. ↑ Matinada de bombes 'ultra' a Barcelona, Manresa i Sant Boi, La Vanguardia 7-12-1989 (en castellà)
  5. ↑ NacióDigital. «Detingut a Còrdova un capellà ultra de Lleida per presumpte abús de menors | NacióDigital». [Consulta: 30 novembre 2019].
  6. ↑ Web d'Els Joglars Arxivat 2007-09-08 a Wayback Machine. (apartat d'Història del grup)
  7. ↑ Mor un polícia al manipular un explosiu a casa seva, El País 7-12-1989 (en castellà)
  8. ↑ Milícia Catalana tenia informació molt reservada sobre independentistes catalans, El País 26-7-1986 (en castellà)
  9. ↑ Borràs, Jordi. Plus ultra : una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya, abril 2015. ISBN 978-84-86469-63-4. 
  10. ↑ «L'alcaldable de PxC a Badalona és un històric antiindependentista condemnat a 8 anys i mig de presó» (en catalan). [Consulta: 22 setembre 2021].
  11. ↑ «ESPAÑA | El Supremo confirma la pena al responsble del grupo ultra Milicia Catalana». [Consulta: 22 setembre 2021].
  12. ↑ 324cat. «El mapa de l'extrema dreta a Catalunya més enllà de Vox», 11-10-2020. [Consulta: 23 setembre 2021].

Enllaços externs[modifica]

Imatges[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Milícia_Catalana&oldid=33113316»