Minois dryas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMinois dryas Modifica el valor a Wikidata

Imago a Espiye, Giresun, Turquia  
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènereMinois
EspècieMinois dryas Modifica el valor a Wikidata
(Scopoli, 1763)

Minois dryas és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Distribució[modifica]

S'estén des de l'extrem nord de la península Ibèrica i per gran part del sud de l'Europa central, incloent França, excepte els extrems nord i nord-oest, Suïssa, nord d'Itàlia, sud d'Alemanya, sud de Polònia i els Balcans fins al nord de Grècia. També és present a Turquia, oest i Àsia central, fins a Mongòlia i el Japó.[1][2] A la península Ibèrica només es troba a la Serralada Cantàbrica i extrem oest dels Pirineus.[2]

Descripció[modifica]

Envergadura alar d'entre 47 i 61 mm. Dimorfisme sexual poc evident per, en el cas de les femelles, tenir un color més pàl·lid, ocels més prominents i mida superior. Anvers de color bru fosc amb dos grans ocels negres amb centre blavós a la part exterior de l'ala anterior, mentre que l'ala posterior només en presenta un de petit. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers. L'ala posterior és bru fosc amb una banda blanquinosa i una de fosca a la part exterior, d'intensitat variable.[2][3]


Hàbitat[modifica]

Zones seques, herboses o arbustives; també en camps de conreu.[2] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1600 m.[2] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies i ciperàcies, sobretot Festuca o Bromus, però també Brachypodium pinnatum, Dactylis glomerata, Molina caerulea i Carex, entre d'altres.[2][3]

Període de vol i hibernació[modifica]

Vola en una sola generació entre principi de juny i mitjans de setembre.[2] Hiberna com a eruga.[3]

Espècies ibèriques similars[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Minois dryas» (en anglès). [Consulta: 26 març 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs[modifica]