Miquel Silvestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Silvestre
Biografia
Naixement23 desembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Dénia (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmiquelsilvestre.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: miquel.silvestre Twitter (X): miquelsilvestre Instagram: thesilverrider LinkedIn: miquelsilvestre Youtube: UCc-TIZAU7WfHHzjWkZ32wsg Modifica el valor a Wikidata

José Antonio Miquel Silvestre, més conegut com Miquel Silvestre, (Dénia, Marina Alta, 23 de desembre de 1968) és un escriptor i productor audiovisual valencià. Ha publicat novel·les, contes, obres de teatre, reportatges, llibres i documentals sobre els seus viatges per a diversos mitjans de comunicació com El País, ABC o Radio Televisión Española.

Biografia[modifica]

Llicenciat en dret, després d'acabar la seva carrera universitària va opositar a registrador de la propietat, plaça que va guanyar el 2003 sent el número ú de la seva promoció.[cal citació] L'any 2008 va demanar una excedència indefinida i sense sou per a viatjar amb la seva moto i fer un volt al món que va anomenar Ruta Exploradores Olvidados. Miquel Silvestre va començar una exploració pels cinc continents per estudiar la història de personatges històrics, com el capità Francisco de Cuéllar, Núñez Cabeza de Vaca, Juan Bautista de Anza, el coronel Carlos Palanca, o els religiosos Fra Juníper Serra, el jesuïta Pedro Páez, o diplomàtics com Ruy González de Clavijo, Adolfo Rivadeneyra; i així escriure els llibres que comprenen ‘Un millón de piedras World Tour’, amb una durada entre 15 i 18 mesos, a lloms d'una moto BMW R1200 GS a la qual va batejar amb el nom d’ "Atrevida" per ser el nom d'una de les dues goletes de l'Expedició Malaspina.

Durant aquestes aventures va realitzar centenars de reportatges de temàtica històrica i política per a alguns mitjans de comunicació espanyols, especialment per als periòdics ABC,[1] El País,[2] La Nueva España,[3] Solo Moto,[4] Yorokobu,[5] o la revista de l'aerolínia espanyola Vueling,[6] treballant per Radio Televisión Española a la sèrie televisiva Diario de un nómada.[7]

Llibres de viatges[modifica]

Altres obres[modifica]

Ha publicat tres novel·les.

  • La dama ciega. Tracta sobre una història en què Aurora Torres, una advocada cínica, una dona de tornada de gairebé tot, riu dels que encara creuen en la justícia, dels ingenus que busquen mons millors, dels salvadors de les pàtries, dels benpensants de tota mena. Per ella no existeix més raó que la seva. La raó del qual atén els seus vicis i necessitats per sobre de qualsevol altra consideració.
  • Mariposas en el cuarto oscuro. Narra la història d'un home que ja no vol ser Registrador de la Propietat, i que el que en realitat li convé a les seves nul·les aspiracions de futur és limitar-se a estimar platònicament a una nina pneumàtica, i això mentre despatxa simulada ferralla genital en un sòrdid sex shop per una extravagant caterva de parroquians.
  • Spanya SA. És una novel·la futurista, en la qual la ciència-ficció es barreja amb la realitat, l'amor amb els diners, i els extraterrestres amb els pobladors d'una península oblidada. L'any 2337 els Estats ja no existeixen, la política està totalment sotmesa a les regles del lliure mercat i les nacions són multinacionals dirigides per executius despietats.

Ha participat en diverses antologies col·lectives, com Historias de Vida, (Editorial Silva, 2001), Primera Santología de Personajes Elevados (Ediciones La Discreta, 2003)[8] o Hank Over, libro homenaje a Bukowski (Ediciones Caballo de Troya, 2008) un homenatge col·lectiu a l'escriptor nord-americà Charles Bukowski. Ha col·laborat amb un relat titulat “On the soviet road” en la recopilació Beatitud: visions de la beat generation, publicat per Ediciones Baladí, en la qual 33 escriptors homenatgen les icones de la generació beat, Jack Kerouac, Allen Ginsberg, Neal Cassady i William Burroughs entre altres.[9]

Ha publicat també el llibre de contes Dínamo estrellada una escriptura animada d'un sòlid humor negre, una prosa precisa i uns desenllaços musculosos, retrata amb fidelitat el seu total i exacte coneixement d'aquest contrasentit, però sense que això suposi un salconduit per a l'apatia o la paràlisi. Sí, tal vegada, per a un nihilisme misantrop i irònic. En la present selecció de relats es fa encara més nítid aquest pensament artístic, imbuït d'un cinisme redemptor que no obstant això acull una sensibilitat sincera, poètica però al·lèrgica a l'afectació i recentment la ressenya autobiogràfica Un millón de piedras, el llibre de viatges per Àfrica, on narra un recorregut en solitari per 15.000 quilòmetres i catorze països africans sobre una BWW R80 G/S de l'any 92, Nairobi, Lusaka, La Costa dels Esquelets, Maputo, Dakar, Ciutat del Cap... malalties, accidents, selva, desert, policies corruptes, animals salvatges, i tres mil estrelles. També ens descobreix la manera més senzilla per a anar de vacances, gaudir de la fi setmana per Europa a baix costos, i utilitzant el low cost a Europa low cost sin dejar de trabajar. Ens descriu fidelment com un home sol i sense armes passa les pitjors penúries en ser perseguit i torturat en les terres d'Irlanda, però recollint l'escomesa en el seu diari de viatge, un explorador redescobert, i explicat a La fuga del Náufrago. La emoción del nómada recull un viatge per Àsia central i Orient Mitjà on relata la seva conversió al Cristianisme.

Premis i guardons[modifica]

  • Premis Gredos[10]
  • Certificado BIOSPHERE[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ Reportatges de Miquel Silvestre a ABC:
    «Gaélico Un idioma mítico» (en castellano). ABC, 20-07-2008.
    «Florida surrealista Dalí en Estados Unidos» (en castellano). ABC, 21 diciembre 2008.
    «Los Ángeles Unas cervezas con Bukowski» (en castellano). ABC, 11 enero 2009.
    «Point Reyes Francis Drake en América» (en castellano). ABC, 15-02-2009.
    «Namibia en moto La costa de los esqueletos» (en castellano). ABC, 14-06-2009.
    «California Misiones españolas» (en castellano). ABC, 26-07-2009.
    «Fronteras Confín de la aventura» (en castellano). ABC, 6 diciembre 2009.
  2. ↑ Reportatges de Miquel Silvestre a El Viajero: Guía de Viajes d’El País:
    «FUERA DE RUTA - El desierto perfecto.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 13-11-2010.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo clásico.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 16-03-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 02 - Violando la ley seca en Irán.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 23-03-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 03 - En moto por Irak.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 30-03-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 04 - Del Tigris al Éufrates.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 06-04-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 05 - De Damasco a Baalbek.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 13-04-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 06 - Lawrence de Arabia era motero.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 20-04-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 07 - Donde Alejandro Magno consultó al oráculo.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 27-04-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 08 - La vieja Jerusalén, sobre la moto.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 04-05-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 09 - De Chipre a Turquía con espíritu oriental.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 11-05-2011.
    «El 'Grand Tour' del Mediterráneo / 10 - Entre el té turco y el café griego.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 18-05-2011.
    «Praga, mi madre y mi moto.» (en castellano). El Viajero: Guía de Viajes del EL PAIS, 21-05-2011.
  3. ↑ Reportatges a La Nueva España:
    «El deslinde, una obligación legal.» (en castellano). La Nueva España - Diario Independiente de Asturias, Martes 7 octubre 2008.[Enllaç no actiu]
    ««Sólo soy un oficinista que anda en moto»» (en castellano). La Nueva España - Diario Independiente de Asturias, Sábado 26 marzo 2011.
    «En moto por la República de Irlanda Miquel Silvestre Un buen día significa que no llueve» (en castellano). La Nueva España - Diario Independiente de Asturias, Sábado 18 octubre 2008.[Enllaç no actiu]
    «La verdad de Israel» (en castellano). La Nueva España - Diario Independiente de Asturias, Viernes 4 junio 2010.
    «Texas, el Estado de la estrella solitaria» (en castellano). La Nueva España - Diario Independiente de Asturias, Sábado 21 marzo 2009. Arxivat de l'original el 2009-03-25. [Consulta: 22 novembre 2021].
    «Francia en moto, tierra de foie, pepinillos y vino» (en castellano). La Nueva España - Diario Independiente de Asturias, Lunes 22 septiembre 2008. Arxivat de l'original el 2008-09-25. [Consulta: 22 novembre 2021].
    «¿Y si De Juana Chaos no fuera etarra?» (en castellano). La Nueva España - Diario Independiente de Asturias, Martes 30 enero 2007.
  4. ↑ Web de Solo Moto: http://www.motofan.com/noticias/un-libro-motero-para-las-navidades/461 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  5. ↑ Web de Yorokobu: http://www.yorokobu.es
  6. ↑ Reportatges de Miquel Silvestre a la revista de l’aerolínia Vueling:
    «Austria, Pais de encuentro». Ling Noviembre, (Noviembre 2010), pàg. 20-21. Arxivat de l'original el 21 de desembre de 2014.
    «La aventura más peligrosa. Viaje en moto con mi madre». Ling Diciembre, (Diciembre 2010), pàg. 14-15. Arxivat de l'original el 21 de desembre de 2014.
    «De Alemania a Holanda por el carril lento.». Ling Enero, (Enero 2011), pàg. 12-13. Arxivat de l'original el 16 de desembre de 2014.
    «Una amante imaginaria.». Ling Febrero, (Febrero 2011), pàg. 10-11. Arxivat de l'original el 25 de desembre de 2014.
  7. ↑ «Diario de un nómada - Web oficial». [Consulta: 28 novembre 2020].
  8. ↑ [enllaç sense format] https://books.google.cat/books/about/Primera_santolog%C3%ADa.html?id=u47AAAAACAAJ&redir_esc=y
  9. ↑ «Beatitud (visiones de la beat generation), VV.AA.».
  10. ↑ Redacción. «Entregados cuatro Premios Gredos de Guisando» (en espanyol europeu), 18-11-2016. [Consulta: 28 novembre 2020].
  11. ↑ Tourism, Biosphere Responsible. «Diario de un Nómada, primer programa de televisión del mundo en obtener el certificado BIOSPHERE» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2020].
  12. ↑ «Premios Zapping a la calidad audiovisual». [Consulta: 28 novembre 2020].
  13. ↑ «Finalistas» (en espanyol europeu), 15-02-2018. [Consulta: 28 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Silvestre&oldid=33445740»