Missatger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Missatger o carter, impressió acolorida a mà per Felice Beat, (Japó) entre 1863 i 1877.
Imatge on s'hi pot veure un "estafeta" en acció, gravat en coure de 1648

El missatger[1] o correu era la persona que tenia l'ofici de portar la correspondència epistolar,"a peu" o "a cavall", utilitzant (o no) les postes situades en els camins amb una separació de dues o tres llegües per a facilitar que ells o altres viatgers tinguessin cavalls de refresc per anar amb tota diligència d'un lloc a un altre fins i tot entre països diferents.[2]

Avui dia s'entén per estafeta (que abans era el missatger) la casa o lloc on es reben i donen les cartes i per posta la casa o lloc on hi ha les postes.

Tenien com a missió fer passar d'uns punts a uns altres els plecs i cartes del govern i dels particulars per cert preu corresponent a les distàncies i a la cura que exigia tan important servei.[3]

El correu no només era un empleat del govern, sinó que estava subjecte en temes de jurisdicció civil i criminal als seus propis tribunals privatius, és a dir, a les províncies per mitjà de subdelegats que coneixien en primera instància les causes relatives al ram i als empleats del mateix i en la cort per mitjà d'una junta suprema que entenia en grau d'apel·lació de les causes que se li portaven de les subdelegacions.

Els correus (així com els conductors i postillons) que anaven d'ofici, se'ls permetia dur qualsevol tipus d'arma prohibida i no podien ser detinguts per les justícies per motiu de deute ni fins i tot de delicte, a no ser que aquest fos digne de pena corporal.

En cas de detenció, si no n'hi havia al poble cap administrador de posta que el nomenés, la justícia nomenava sense dilació un altre correu que servís en lloc del detingut, i instruïa en el termini de vint-i-quatre hores les primeres diligències que remetien el reu al jutge competent. Podien ser detinguts doncs, però havia de ser en casos de sospita fonamentada.

Estafeta de Correus[modifica | modifica el codi]

En un altre temps s'entenia per estafeta, paraula que va derivar de l'italià Staffa , un correu que portava un únic paquet o missatge d'un lloc a un altre (caminant o a cavall) amb una escolta de dos guies o conductors que en confirmaven la importància.

Posteriorment, l'estafeta corria la mateixa escomesa a través dels camins però sense aquests dos guies.

L'estafeta era més o menys un correu: menys que un correu, perquè aquest estava encarregat de diversos despatxos i més que un correu, l'estafeta només tenia la missió de portar oficialment una única notícia, però era una notícia d'alta importància .

Avui dia una estafeta és l'establiment on es dipositen les cartes per al seu enviament i es recullen les rebudes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. missatger a Optimot
  2. Baudry ((París)). Tesoro de novelistas españoles antiguos y modernos. Baudry, libreria europea, 1847, p. 88– [Consulta: 25 novembre 2012]. 
  3. Josep Llopis; Juan Pablo Martí. Constitutions y altres drets de Cathalunya: compilats en virtut del Capitol de cort LXXXII. De las Corts per la S. C. y R. Majestat del Rey Don Philip IV. Nostre Senyor celebradas en la civtat de Barcelona any M.DCCII. En casa de Joan Pau Marti y Joseph Llopis estampers, 1704, p. 150– [Consulta: 24 novembre 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Missatger Modifica l'enllaç a Wikidata