Monoconreu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En l'agricultura, el monoconreu és la pràctica de cultivar una sola espècie de planta en una zona més o menys ampla.

Definicions[modifica | modifica el codi]

Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de la vinya en algunes regions. El concepte de monoconreu s'oposa al policonreu o conreu diversificat. El terme s'utilitza en referència a una parcel·la, a un conjunt de parcel·les dins d'una explotació agrícola o, d'una manera més extensa, a una regió.

Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a treballar en les plantacions. Així les potències colonitzadores s'asseguraven el monopoli de certs productes i tenien a la població local sota control i semiesclavatge, entre altres avantatges per als colonitzadors.[1]

Actualment es veu el monoconreu a nivell regional com a pràctica que pot tindre efects negatius. Entre aquests cal esmentar la vulnerabilitat devant de certes plagues, com es va demostrar amb les calamitats que va causar la fil·loxera al segle XIX.

Des del punt de vista ecològic el monoconreu pot tindre un efecte negatiu sobre la biodiversitat, podent arribar a la pertorbació d'un ecosistema.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. *Hanna, Willard A. Indonesian Banda: Colonialism and its Aftermath in the Nutmeg Islands. Bandanaira: Yayasan Warisan dan Budaya Banda Naira, 1991.