Monoconreu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En l'agricultura, el monoconreu o monocultura és la pràctica de cultivar una sola espècie de planta en una zona més o menys ampla.[1] El concepte de monoconreu s'oposa al policonreu o conreu diversificat.

Típic és el monoconreu d'arròs, tabac i de la vinya, així com en la silvicultura de picea, roure, faig o. El terme s'utilitza en referència a una parcel·la, a un conjunt de parcel·les dins d'una explotació agrícola o, d'una manera més extensa, a una regió.

Històricament el monoconreu va ser imposat en certs països colonitzats, com a Indonèsia i al Carib com a manera de minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçarles a treballar en les plantacions. Així les potències colonitzadores s'asseguraven el monopoli de certs productes i tenien la població local sota control i semiesclavatge, entre altres avantatges per als colonitzadors.[2]

Impacte ecològic[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista ecològic el monoconreu pot tindre un efecte negatiu sobre la biodiversitat i l'ecosistema. Entre aquests cal esmentar la vulnerabilitat devant de plagues, com es va demostrar amb les calamitats que va causar la fil·loxera al segle XIX, o la proliferació de la Thaumetopoea processionea als boscs de roure a Alemanya .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Monocultura». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hanna, Willard A. Indonesian Banda: Colonialism and its Aftermath in the Nutmeg Islands. Bandanaira: Yayasan Warisan dan Budaya Banda Naira, 1991.