Morir de riure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crisip de Soli suposadament mort de riure.
Der Tod des Dichters Pietro Aretino d'Anselm Feuerbach.

Morir de riure fa referència a un cas molt poc freqüent de defunció, generalment com a resultat d'una aturada cardiorespiratòria o asfíxia, provocada per un atac de riure. Els casos de mort de riure s'han anat registrant des de l'Antiga Grècia fins a l'actualitat.

Fisiopatologia[modifica | modifica el codi]

Morir de riure pot ser el resultat de diverses patologies que es desvien del riure benigne. L'infart de la protuberància anular i de la medul·la oblonga del cervell pot provocar riure patològic.[1]

El riure pot provocar atonia i col·lapse ("síncope gelàstic"),[2][3][4][5] que al seu torn pot provocar un trauma. La crisi gelàstica pot ser causa de lesions focals en l'hipotàlem.[6] Segons la mida de la lesió, la labilitat emocional pot ser un signe d'una condició aguda, i no la causa en si mateixa de la mort. El síncope gelàstic també és associat amb el cerebel.[7]

Defuncions històriques atribuïdes al riure[modifica | modifica el codi]

Al segle III aC, el filòsof grec estoïc Crisip de Soli va morir de riure després de donar a beure vi al seu ruc i veure com l'animal intentava alimentar-se d'uns ficus.[8]

Martí l'Humà va morir a conseqüència d'una indigestió i un atac incontrolable de riure a 1410.[9]

Pietro Aretino "es diu que va morir d'un fogot per riure's massa" el 1556.[10]

Segons algunes fonts, el rei de Birmània Nandabayin «es rigué fins a morir quan un mercader italià que estava de visita a Birmània li va explicar que Venècia era un estat lliure que no tenia rei» el 1599.[11]

Es diu que en 1660, l'aristòcrata escocès Thomas Urquhart, erudit i primer traductor de Rabelais a l'anglès, va morir de riure en assabentar-se que Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia havia pujat al tron.[12][13]

El 21 d'octubre de 1893, el poeta i escriptor modernista cubà, Julián del Casal, va morir sobtadament quan en un sopar a casa del doctor Lucas dels Sants Lamadrid un dels comensals va explicar un acudit que li va provocar un fort atac de riure; l'atac de riure va estar acompanyat d'una hemorràgia i el mortal trencament d'un aneurisma.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gondim, FA. «"Fou rire prodromique" as the presentation of pontine ischaemia secondary to vertebrobasilar stenosis». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, vol. 71, 6, December 2001, pàg. 802–804. DOI: 10.1136/jnnp.71.6.802. PMC: 1737630. PMID: 11723208.
  2. Reiss AL, Hoeft F, Tenforde AS, Chen W, Mobbs D, Mignot EJ. «Anomalous hypothalamic responses to humor in cataplexy». PLoS ONE, vol. 3, 5, 2008, pàg. e2225. DOI: 10.1371/journal.pone.0002225. PMC: 2377337. PMID: 18493621.
  3. Nishida K, Hirota SK, Tokeshi J. «Laugh syncope as a rare sub-type of the situational syncopes: a case report». J Med Case Reports, vol. 2, 1, 2008, pàg. 197. DOI: 10.1186/1752-1947-2-197. PMC: 2440757. PMID: 18538031.
  4. Totah AR, Benbadis SR. «Gelastic syncope mistaken for cataplexy». Sleep Med., vol. 3, 1, January 2002, pàg. 77–8. DOI: 10.1016/S1389-9457(01)00113-7. PMID: 14592259.
  5. Lo R, Cohen TJ. «Laughter-induced syncope: no laughing matter». Am. J. Med., vol. 120, 11, November 2007, pàg. e5. DOI: 10.1016/j.amjmed.2006.07.019. PMID: 17976409.
  6. Cheung CS, Parrent AG, Burneo JG. «Gelastic seizures: not always hypothalamic hamartoma». Epileptic Disord, vol. 9, 4, December 2007, pàg. 453–8. DOI: 10.1684/epd.2007.0139. PMID: 18077234.
  7. Famularo G, Corsi FM, Minisola G, De Simone C, Nicotra GC. «Cerebellar tumour presenting with pathological laughter and gelastic syncope». Eur. J. Neurol., vol. 14, 8, August 2007, pàg. 940–3. DOI: 10.1111/j.1468-1331.2007.01784.x. PMID: 17662020.
  8. Peter Bowler and Jonathan Green. What a Way to Go,. ISBN 0-7537-0581-8. 
  9. "Patronage and Piety - Montserrat and the Royal House of Medeival Catalonia-Aragon", Paul N. Morris, Mirator Lokakuu, October, 2000
  10. Waterfield, Gordon, ed. First Footsteps in East Africa, (New York: Praeger Publishers, 1966) pg. 59 footnote.
  11. Schott, Ben. Schott's Original Miscellany. London: Bloomsbury Publishing, 2003. ISBN 0-7475-6320-9. 
  12. Brown, Huntington. Rabelais in English Literature. Routledge, 1968, p. 126. ISBN 0-7146-2051-3. 
  13. The History of Scottish Poetry. Edmonston & Douglas, 1861, p. 539. 
  14. Julián del Casal; Álvaro Salvador. «Poesía completa y prosa selecta». Álvaro Salvador. [Consulta: 27 de noviembre de 2009].