Motí d'Aranjuez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El motí d’Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va contar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.

Causes[modifica | modifica el codi]

Espanya es trobava en una greu situació de crisis després de ser vençuda a la batalla de Trafalgar. Les conseqüències d’aquesta derrota van recaure sobre les classes populars, molt disgustades amb el rei Carles IV. Alhora, els aristòcrates estaven descontents amb el mal govern de Manuel Godoy i les seves presumptes relacions amb la reina, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, i el clergat temia mesures desamortitzadores. Aquest context  afavorir la creació d’un nucli opositor, al voltant de la figura del príncep d'Astúries, que pretenia forçar l’abdicació de Carles IV i enderrocar Godoy.

El Tractat de Fontainebleau (1807), que van firmar Napoleó i Godoy, amb el permís de Carles IV, entre altres coses, autoritzava les tropes napoleòniques a creuar Espanya per tal d’envair Portugal. Després de la invasió, el gruix de les tropes franceses a l’Estat va seguir creixent, fins a arribar als 65.000 soldats. Els soldats napoleònics ocupaven els punts claus de la Península Ibèrica (Madrid, Barcelona, Cadis i Lisboa) controlant d’Espanya amb Portugal, la frontera francesa i Madrid.

La revolta[modifica | modifica el codi]

La nombrosa presència de tropes va acabar per alarmar a Godoy. La família reial es va traslladar a Aranjuez per poder  marxar en direcció al sud en cas de necessitat i embarcar-se cap a Amèrica, tal com ho havia fet Joan VI de Portugal.  Els partidaris de Ferran, els fernandinos, van aprofitar l’avinentesa per aixecar-se contra el rei.

El dia 17 de març de 1808, després que corregués el rumor que els reis eren a la ciutat, soldats, treballadors de palau i camperols, dirigits pels nobles fernandinos, van alçar-se contra el rei. La multitud es va aplegar davant de les portes  del Palau Reial i de la casa de Godoy, la qual van assaltar.  Godoy va haver d’amagar-se a les golfes entre catifes i no va reaparèixer fins al dia 19 de març, dia en el van trobar i traslladar a la caserna de la guàrdia de corps. Finalment, intervingué Ferran, veritable cabdill de la revolta. Aquell mateix migdia, Carles IV va abdicar en Ferran, que es va convertir en Ferran VII.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Ferran VII va ser proclamat rei d’Espanya. El 24 de març va retornar a Madrid, sent aplaudit pel poble. Carles IV no es va resignar a perdre el tron i va demanar ajuda a Napoleó el qual, davant la feblesa del règim absolutista borbònic, va decidir ocupar el país. Per Napoleó, l’ocupació d’Espanya suposava  el control de les índies i del corrent de metalls preciosos procedents de les colònies americanes.

Festa popular[modifica | modifica el codi]

Els fets es commemoren anualment a les Festes del Motí, que tenen lloc durant primera setmana de setembre, coincidint amb la fira local. Aquesta celebració va ser declarada d’Interès Turístic Nacional l’any 1990.

L’acte central de la festivitat és la representació del motí. Els veïns de la població es vesteixen amb roba corresponent a la de l’època dels fets i interpreten un guió basat en els Episodios Nacionales de Pérez Galdós. La celebració té lloc als mateixos llocs on es van produir els fets.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Moreno Culell, Vicente. "El Motí d'Aranjuez" [en línea] . Blogs de la revista Sàpiens: Ciències Socials en xarxa, 5 de desembre de 2012. <http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/12/05/el-moti-d%E2%80%99aranjuez/> [Consulta: 25 de juny de 2014]
  2. Prats, Joaquim; Trepat, Cristòfol-A. Història. 1ª edició. Barcelona: Barcanova, 2009. ISBN 978-84-489-2438-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]