Nancy Cunard
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 març 1896 Nevill Holt (Anglaterra) (en) |
Mort | 17 març 1965 (69 anys) Hôpital Cochin (França) |
Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise |
Dades personals | |
Ideologia política | Anarquisme |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | escriptora, editora, jugadora de polo, poetessa, periodista |
Esport | polo |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Sydney Fairbairn (1916–) |
Parella | Aldous Huxley |
Pares | Sir Bache Edward Cunard, 3rd Bt. (en) i Emerald Cunard |
Nancy Cunard, va néixer en Neville Holt, Leicestershire (Anglaterra) (10 de març de 1896-1965), escriptora, poeta, polista, editora i periodista. Va destacar pel seu activisme social i el seu mecenatge en literatura.[1]
Filla única d'un noble anglès (Sir Sot Cunard, fill del fundador de la naviliera Cunard) i una hereva nord-americana (Maud Alice Burke).[1][2]
Quan era una adolescent els seus pares es van divorciar i Nancy es va traslladar a viure amb la seva mare a Londres. Durant la seva vida en aquesta ciutat va participar en les múltiples recepcions que organitzava la seva mare i a les quals acudien artistes, músics, escriptors, així com gent de l'alta societat.[1][2]
En 1917 es va casar amb un capità, Sydney Fairbain, de qui es va divorciar al cap de 20 mesos. Després de la seva ruptura matrimonial, Nancy estableix la seva residència a París, on alterna en festes de l'alta societat creant tendència amb els seus models d'inspiració africana, i creant-se una gran fama de bevedora i promíscua.[1][2]
A la fi del 1927 estableix la seva residència en La Chapelle-Réanville (Normandia), i és allí on fundarà l'editorial HOURS PRESS, que utilitzava per finançar la publicació dels llibres d'autors novells, beneficiant-se d'aquesta labor escriptors com: Robert Greus, Samuel Beckett, George Moore, Ezra Pound, Laura Riding; entre uns altres.[1][2]
En 1928 coneix a Venècia al músic de Jazz Henry Crowder, afroamericà que es va convertir en el seu amant i que li va iniciar en la seva posterior preocupació i lluita constant pels problemes de racisme als Estats Units És així com Nancy es converteix en activista, lluitadora pels drets civils i és llavors quan edita "Black Man and White Ladyship" (1931), i l'antologia "Negre" (1934).[1][3][2]
Es va oposar a la invasió d'Etiòpia per part de Mussolini i, durant el conflicte bèl·lic d'Espanya de 1936, va ser corresponsal del Manchester Guardian, col·laborant amb Pablo Neruda en la seva obra "Els Poetes del Món Defensen al Poble Español". També va col·laborar amb els aliats a Londres, durant la Segona Guerra Mundial, participant en les emissions de la ràdio de "França Lliure" i fent labors de traducció. Quan va finalitzar el conflicte bèl·lic del 36 va ajudar als refugiats espanyols que s'oposaven a Franco i no podien tornar a Espanya, i vaig escriure "Relevé in Maquis" (1944).[1][2]
Es va tornar a traslladar i la seva nova residència la va establir a principis d'anys 50 en La Mothe (Dordonya), i és allí on escriurà "Gran Home: Memòries de Norman Douglas" (1954).[1][2]
Els seus problemes amb l'alcohol van produir una deterioració de la seva salut i de la seva fortuna, acabant internada en el Sanatori Holloway (Surrey, Anglaterra) en 1960.[1][3][2]
Nancy Cunard va morir el 17 de març de 1965 en un hospital públic de París, on va ser ingressada l'endemà passat de ser trobada inconscient als carrers de la capital francesa. Va ser incinerada i les seves cendres enterrades en la Cripta Columbario de Père Lachaise.[1][2]
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nancy Cunard |
- «Malvadas y virtuosas. Retratos de mujeres inquietantes». Joaquín Leguina. Temes d'Avui S. a. 1997. ISBN 84-7880-749-7. Pág 99-102.
- «Nancy Cunard. Rica heredera, musa, idealista política». Lois Gordon (editorial Circe)
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 http://artistasoguerreras.blogspot.com.es/2013/12/nancy-cunard-1896-1965-rica-activista-y.html Consulta realizada el 23 de enero de 2016
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 http://www.letraslibres.com/revista/letrillas/nancy-cunard-y-el-malditismo-femenino
- ↑ 3,0 3,1 http://www.larazon.es/historico/nancy-cunard-la-musa-justiciera-SJLA_RAZON_74339#.