Narcissus cuatrecasasii
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 13146981 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Tribu | Narcisseae |
| Gènere | Narcissus |
| Espècie | Narcissus cuatrecasasii Fern.Casas, M.Laínz i Ruíz Rejón, 1973 |
| Distribució | |
 | |
Narcissus cuatrecasasii és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).
Descripció[modifica]
Narcissus cuatrecasasii és una planta molt baixa i cespitosa, de 0,4 m. És un endemisme de la Serra de Cazorla i s'assembla molt a Narcissus rupicola, encara que aquest sol ser una mica més alt i presenta de vegades flors geminades de 2 a 5. Les fulles són de color verd grisenc, de 2,5 a 4,5 mm d'amplada, amb dues quilles al revers, erectes o esteses. Té una tija de 10 a 40 cm. Les seves flors són hermafrodites de color groc intens, de 2 a 3 cm de diàmetre, grans i solitàries, poques vegades en parelles, amb segments de 9 a 12 mm, amb corol·la d'unes dues vegades més ampla que llarga. La seva època de floració va des del mes de febrer fins al maig.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
Es distribueix al sud de la península ibèrica, des de Cadis fins a Granada i Jaén. Habita en lleixes i esquerdes de roques pedres calcàries de muntanya. Tindria interès ornamental, però la seva condició d'endemisme molt localitzat en fa desaconsellable la seva recol·lecció.[2] En el seu hàbitat creix entre els 600 i 1500 m. Les cites del Rif occidental han de ser estudiades ja que molt probablement pertanyin a un altre tàxon.[1]
Taxonomia[modifica]
Narcissus cuatrecasasii va ser descrita per Fern.Casas, Lainz et R. Rejón i publicat a Cuad. Ci. Biol. 2: 4 a l'any 1973.[3]
Nombre de cromosomes de Narcissus cuatrecasasii (Fam. Amaryllidaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=14.[4]
Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa.
El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta és embriagadora).
cuatrecasasii: epítet que commemora a Josep Cuatrecasas, que la va descobrir a la Sierra Mágina a la província de Jaén.
- Narcissus rupicola f. pedunculatus Cuatrec., Trab. Mus. Ci. Nat. Barcelona 12: 251 (1929). (Basiònim/sinònim substituït)
- Narcissus rupicola subsp. pedunculatus (Cuatrec.) Laínz, Anales Inst. Forest. Invest. 10: 322 (1966).
- Narcissus calcicola subsp. cuatrecasasii (Fern.Casas, M.Laínz & Ruíz Rejón) M.Salmon, Gen. Narcissus: 120 (2017).[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Narcissus cuatrecasasii» (en castellà). Flora Vascular de Andalucía. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ González Corregidor, J.; Parejo A. Plantas Silvestres de la Flora Ibérica (en castellà). Toledo:Grijalbo, 1999, p. 328. ISBN 978-84-253-3336-1 [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ «Narcissus cuatrecasasii». Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Narcissus cuatrecasasii stat. et nom. nov. Fernández Casas, J., M. Laínz & M. Ruíz Rejón (1971) Cuad. Ci. Biol. 2(1): 3-5
- ↑ «Sinònims de Narcissus cuatrecasasii». Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 6 octubre 2022].
Bibliografia[modifica]
- Cuadernos de Ciencias Biológicas; Anejo del Boletín de la Universidad de Granada. Granada 2:4. 1973