Naturopatia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sebastian Kneipp, al segle XIX, es considera generalment com un dels pioners de la naturopatia[1] · ,[2] amb els seus tractaments mitjançant l'aigua i les plantes

La naturopatia és una forma de medicina no convencional que cerca equilibrar el funcionament de l'organisme amb mitjans considerats « naturals » : règim alimentari, higiene de vida, fitoteràpia, massatges, exercici, etc. Forma part dels enfocaments no convencionals que s'anomenen « holístics ».

Si bé la naturopatia cerca promoure l'auto-guariment, no hi ha proves científiques que la naturopatia guareixi malalties.[3]

Els tractaments i medicaments a base de plantes medicinals o herbes han existit des de les civilitzacions més antigues. Amb l'avanç de la ciència, els medicaments a base d'herbes s'han anat relegant perquè la popularitat dels tractaments sintètics ha anat en augment.

Darrerament hi ha un retorn a aquesta pràctica sanitària. Això és perquè les persones busquem altres maneres de beneficiar-nos dels recursos naturals i energètics les plantes medicinals i la fitoteràpia.

Cada tractament que ve de plantes passa per unes proves exhaustives per saber si funciona, en quines situacions i per a què serveix. La medicina moderna té l'avantatge que els medicaments sempre estan disponibles per poder adquirir-los. Encara que moltes vegades no tenim en compte els efectes que ens poden provocar la seva ingesta. Per la seva banda, els tractaments amb plantes, poques vegades tenen contraindicacions.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Aquest terme el va inventar John Scheel l'any 1885.[4] Prové del llatí natura i del grec πάθος, pathos, « la malaltia, el mal ».[5]

Principis[modifica | modifica el codi]

Aquest mètode es fonamenta en la teoria dels humors, doctrina hipocràtica del segle V a.C., que declara que la malaltia és sobretot un desequilibri dels humors de l'organisme (sang, limfa, bilis, líquid cefaloraquidi). També detaca la importància de la força vital de la persona.

Els 5 principis de la naturopatia a partir de les concepcions d'Hipòcrates són :

  1. no ferir (primum non nocere)
  2. la natura és guaridora (vis medicatrix naturae)
  3. identificar i tractar ka causa (tolle causam)
  4. desentoxicar i purificar l'organisme (deinde purgare)
  5. la naturopatia ensenya (docere)

Herbes o Plantes medicinals[modifica | modifica el codi]

Es considera herba la planta que produeix llavors i no té teixit dur (lignificada) com el d'un arbust o un arbre. Els seus olis essencials provenen de les seves fulles, a diferència d'espècies que els conté en altres parts com l'escorça, branques i arrels. Exemples d'herbes són, la camamilla, hisop, menta, farigola, etc. Moltes d'elles també s'utilitzen amb fins culinàries, però poden usar-se com medicines.

Algunes de les herbes s'usen fresques i altres s'assequen o es conserven. Les herbes, com les espècies, s'elaboren per poder-los treure el màxim profit de les seves propietats especials.

Les herbes medicinals tenen diferents efectes:

·Astringents, frenen la sortida de la sang i altres fluids. ·Alcalinitzants, milloren els nivells de pH en el cos. ·Tòniques, reposen la força i refresquen el cos i la ment ·Diürètiques, faciliten la secreció, principalment l'orina ·Diaforètiques són com les diürètiques, però referents a la sudoració ·Laxants són algunes de les més famoses de tot, ja que són utilitzades per molts per promoure el moviment intestinal, com a remei al restrenyiment ·Relaxants que afecten el sistema nerviós, ja sigui per excitar o relaxar els nervis ·Cada herba no només té un sol efecte i es poden utilitzar de diferents formes, com a condiment, aromatitzant en els àpats, o per fer te o infusions, o consumir directament.

Les plantes medicinals són una alternativa per als que temen els efectes secundaris de la medicina convencional.

Reglamentació[modifica | modifica el codi]

Després de la Resolució Europea (Collins & Lannoye) del 29 de maig de 1997, la naturopatia forma part de les medecines no convencionals per les quals s'invita als Estats membres que acordin l'avaluació, l'ensenyament i la reglamentació dels professionals. La naturopatia és anomenada « medicina tradicional occidental » per l'OMS.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Per a la medicina científica, la naturopatia és una pseudociència[6] · [7] · ,[8]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pour une approche intégrée en santé: Vers un nouveau paradigme par Jean-Claude Magny,Gilles Harve, PUQ, 2009, p. 61
  2. Les nouveaux métiers du bien-être Par Georges Margossian, Éditions Ellebore, 2007 p. 150
  3. Naturopathic Medicine par the American Cancer Society
  4. Toward An Integrative Medicine: Merging Alternative Therapies With Biomedicine par Hans A. Baer, Rowman Altamira, 2004 - p. 35
  5. Sur naturophate.net
  6. Science and engineering indicators
  7. A quackery with a difference—new medical pluralism and the problem of 'dangerous practitioners' in the United Kingdom
  8. Iridology is nonsense