Neutral Milk Hotel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neutral Milk Hotel
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Ruston, Louisiana, Estats Units d'Amèrica
Gènere(s) Indie rock, indie pop, indie folk, acid folk
Anys en actiu 19891998
Discogràfiques Elephant 6,
Merge Records
Lloc web oficial Pàgina oficial
Membres
Jeff Mangum
Scott Spillane
Jeremy Barnes
Julian Koster

Neutral Milk Hotel va ser una banda estatunidenca d'indie folk formada principalment al voltant del líder i compositor del grup, Jeff Magmun, que va tocar amb diversos músics en els dos àlbums de llarga durada que publicaren. Entre els músics notables que van contribuir a l'obra del grup hi figuren Jeremy Barnes (bateria), Scott Spillane (trompa), Julian Koster (baix/serra musical), i Robert Schneider (productor/instrumentista). Neutral Milk Hotel forma part del col·lectiu The Elephant 6 Recording Company, fundat a Athens (Geòrgia).

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Jeff Mangum va formar The Olivia Tremor Control amb els seus amics d'institut Will Cullen Hart i Bill Doss, i va aparèixer en el primer llançament del grup, el single California Demise.

Abans de gravar per als amics sota l'àlies Neutral Milk Hotel, Magnum va gravar com a mínim un casset amb el nom Milk: la cinta anomenada Pygmie Barn in E Minor[1] inclou les primeres gravacions reconegudes que Magnum va iniciar i executar tot sol. Se suposa que només existeixen una dotzena de còpies d'aquest casset, cap de les quals s'ha fet pública. A través dels fòrums d'Elephant 6 s'ha revelat l'existència d'altres gravacions d'aquella època, com el casset Beauty.

Neutral Milk Hotel va començar com un projecte de gravació de Magnum a principis dels 90. Va produir nombroses maquetes en casset: Invent Yourself a Shortcake (1991), Beauty, l'àlbum (1992, cal no confondre'l amb el casset anterior), i Hype City Soundtrack (1993), així com dos més durant aquest període. Tot i que es poden trobar fàcilment a la xarxa, aquestes maquetes capturen el projecte en un estat molt embrionari: les cançons es troben envoltades per diversos collages sonors i experiments, un dels quals consisteix en una conversació de sis minuts entre Magnum i Hart. En una altra pista, "Digestion Machine", s'escolta un collage de veus que responen a la pregunta que fa Magnum, "Què significa, per a tu, la màquina de la digestió?". La més accessible "Synthetic Flying Machine", també titulada "Up and Over", va esdevenir més tard "The King of Carrot Flowers Pt. 3" a In the Aeroplane Over the Sea.

Durant aquest període Magnum va estar vagarejant pels Estats Units, dormint als llocs que li deixaven els amics i en estat de perpètua desocupació. Va ser en aquestes circumstàncies que els primers llançaments formals del grup van prendre forma. De manera més precisa, però, cal dir que "el grup" normalment consistia en Magnum i qualsevol altra persona que hi fos present en aquell moment. Això és obvi al primer llançament de Neutral Milk Hotel, un 7" titulat Everithing Is, que va ser enregistrat mentre Magnum s'estava a Seattle, Washington, i va ser publicat per Cher Doll Records el 1994.

On Avery Island[modifica | modifica el codi]

Al cap d'un temps va arribar On Avery Island, un llarga durada, aquest cop enregistrat principalment a Denver, Colorado, on Magnum va estar acompanyat per Robert Schneider de The Apples in Stereo, Rick Benjamin de The Perry Weissman 3 i Lisa Janssen de Secret Square. Va ser publicat per Merge Records el 1996.

Després del llançament de Avery Island, Neutral Milk Hotel es va convertir en un grup en tota regla amb la incorporació de Julian Koster, Scott Spillane i Jeremy Barnes, i van anar a Nova York. Poc temps després es van traslladar a Athens, on molts dels amics de Magnum s'estaven instal·lant, i el col·lectiu Elephant 6 va començar a prendre forma. Posteriorment, el grup va tornar a Denver per gravar la continuació de On Avery Island.

In the Aeroplane Over the Sea i últim concert[modifica | modifica el codi]

El segon disc del grup, In the Aeroplane Over the Sea, publicat el 1998, és notable tant per la consideració de què gaudeix entre la crítica com per la seva popularitat. És un treball amb una motivació espiritual, basat conceptualment en la bellesa a través de l'horrible destí d'Anne Frank. Durant les seves actuacions en directe, incloent la que es va publicar sota el títol Live at Jittery Joe's, Magnum deia que algunes cançons d'aquest disc havien estat inspirades per un somni recurrent que tenia d'una família jueva durant la Segona Guerra Mundial. El disc va ser lloat pels crítics per la seva instrumentació altament inventiva i per les lletres provocatives i apassionades de Mangum. Tot i això, va rebre una escassa repercussió entre el públic en general quan va ser publicat, però des d'aleshores ha anat guanyant popularitat entre els cercles de música indie i ha arribat a vendre més de 100000 còpies, segons la discogràfica Merge Records. Però el disc (i l'any de gira constant que el va seguir) va tenir un greu efecte en Magnum. L'activitat del grup es va interrompre i van cancel·lar totes les actuacions, incloent les de teloners de R.E.M..

El 4 de febrer de 2001, Mangum va fer el seu últim concert a Auckland, Nova Zelanda a The King's Arms com a petició de Chris Knox. L'espectacle s'anomenava The World of Wild Beards Incorporated i va consistir en actuacions de Mangum, Laura Carter, i Chris Knox. Mangum va tocar 13 cançons, la meitat de les quals van ser d'Aeroplane, incloent les versions de Phil Spector "I Love How You Love Me" i de John Lennon "Mother". Va tocar amb Chris Knox les dues últimes. Existeix un enregistrament d'aquest concert, però no ha estat mai publicat oficialment.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums d'estudi[modifica | modifica el codi]

EPs[modifica | modifica el codi]

Singles[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]