Onze nadals i un cap d'any
| Tipus | poemari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Josep Vicenç Foix i Mas |
| Publicació | 1960 |
| Premis | |
| Premis | Premi Lletra d'Or (1961) |
Onze nadals i un cap d'any és un llibre de poemes de Josep Vicenç Foix i Mas publicat l'any 1960. Aquest poemari mereixé el Premi Lletra d'Or el 1961.[1][2]
Els poemes, escrits del 1948[3] al 1958, l'autor els enviava per Nadal als amics, com ara Vicente Aleixandre, Salvador Espriu, Sebastià Gasch i Albert Manent, a més de Salvador Dalí, Joan Ponç, Manuel Genovart, Josep Obiols, Modest Cuixart, Joan Miró i Antoni Tàpies que n'havien il·lustrat alguns. El llibre el tanca un «cap d'any», nou tipus de composició similar, que el poeta envià a partir del 1960 i fins al 1976.[4]
Contingut de l'obra[modifica]
Foix renova el gènere de la nadala i, fent gala d'un inconformisme creatiu, combina una sorprenent riquesa formal amb la tradició popular que revifa en uns poemes mestissos, en els quals el gaudi amb el joc d'ecos, de fonts i de registres fa possible la reflexió religiosa, el pensament moral, l'experimentació lírica i l'evocació biogràfica.[5]
D'esperit lliure, heterodoxos i poderosament aventurers, lúdics i obertament catalanistes, els versos, que es fan ressò de la preocupació del poeta per la pervivència de la història, es nodreixen de l'experiència dels temps antics. Al poema més cèlebre del llibre, «Ho sap tothom i és profecia», s'amalgama l'imaginari religiós amb el catalanisme i es palesa el costumisme fortament nacionalista de Foix. Com altres vegades, però, hi tenen cabuda els ecos més personals, més domèstics, com als dos últims versos del primer poema, que al·ludeixen a la separació matrimonial del poeta.[5]
Si bé la literatura de Foix sembla feta de lectures que es retroben en una enxarxada selva de referències, rere les tramoies i els miralls, sempre s'hi reconeix l'essència vitalista i biogràfica d'una poesia que és pensament ètic i confessió, carregada d'anècdotes, dels hàbits i les conductes del poeta, pudorosament embolcallades en l'opacitat dels versos. Foix remodelà les tradicionals composicions nadalenques per crear un gènere, el «nadal», de ritme inesperat i de sobtada relació, inquietant i de vegades surreal, dels elements que es trobaven allunyats, cercant la bellesa en la viva innovació, amb profundes arrels, però, en el món de les literatures medievals. Partint dels orígens, Foix fa seva la cançó popular i apareix, sota la ingenuïtat de la veu tradicional, el discurs líric i greu del poeta, i en conjunció amb els ritmes festius, el to irònic i la paradoxa.[5]
Crítica[modifica]
L'interès de Foix per les felicitacions de Nadal arrenca de molt abans de l'escriptura de «També vindrem, Infant, a l'hora vella», poema del 1948 que inaugura el ritual anual. El 1935 publicava un article a La Publicitat, «Bells Christmas en català» -eren els anys de col·laboració intensa amb la premsa- en què demanava que «s'enviessin felicitacions de Nadal en català i amb gust de bibliòfil», com recorda Jordi Cerdà Subirachs, perquè era -i ara qui parla és el poeta- «una tasca de catalanització radical de la nostra terra». El sentit de l'humor s'entrellaça amb un apunt existencialista. Un any abans, Albert Manent li havia agraït la nadala afirmant que els poemes creixien en complexitat.[6]
Onze nadals i un cap d'any sempre ha tingut una recepció desigual a la literatura catalana. Per un costat, és un dels llibres potser més coneguts i populars del poeta i, de l'altre, és el llibre potser més infravalorat de la seva obra. Sempre, a priori, s'ha considerat una obra menor perquè suposadament es tractava d'un recull de poésie de circonstance, és a dir, poemes d'interès puntual que responien a un estímul concret sense arribar a assolir la universalitat i atemporalitat de la gran lírica.[7]
Com a exemple del tracte crític residual que han rebut les felicitacions només hem de citar l'esplèndida monografia La poesia de J.V. Foix (1974), de Pere Gimferrer. Al seu brillant assaig, relega Onze nadals i un cap d'any a només un parell de pàgines al capítol final, «Sobre els altres llibres en vers». A més, el poeta-crític deixa entreveure tres mancances del poemari: la falta d'unitat del conjunt, la voluntat abastable del text i el fet que no siguin autèntics poemes religiosos.[7]
Es tracta d'un recull de dotze poemes en què el pretext de la Nativitat permet al poeta de connectar directament amb la tradició popular de les nadales alhora que hi transmet, tal com indica Josep Romeu,[8] «el seu sistema volitiu, intel·lectual i estètic», amb una essència metafísica i culta sempre present en el pensament del poeta. El mateix mot «nadal», que Foix utilitza, reflecteix aquesta «contrafactura del gènere popular»: tot partint de l'esquema mètric i el contingut de la nadala popular, Foix reinventa aquest gènere amb tota la riquesa, complexitat, novetat i risc d'aventura que configuren el seu personalíssim microcosmos poètic. Al final de cada poema hi consta el nom del lloc on el va escriure o s'hi va inspirar, i la data.[9]
A partir del 1960 Foix ja no felicitava el Nadal a les amistats, sinó el Cap d'Any, i va substituir les il·lustracions d'artistes contemporanis per gravats o dibuixos de la seva col·lecció. El surrealisme, present en la majoria de poemes, s'expressa sense vergonya ja des dels llargs encapçalaments de les felicitacions. Un d'ells comença així:
| « | Els barbosos minyons,
feixucs com un vell, volien assaltar el fort de les boires amb les mans plenes de llibres. |
» |
Perdent l'aire nadalenc, els poemes guanyen originalitat i mostren una predilecció per les escenografies marítimes, que Foix coneixia gràcies a la casa del Port de la Selva on estiuejava des del 1946.[10]
Recepció[modifica]
Foix fou conegut pel rigor i la precisió de la seva llengua escrita en poemes, assaigs i peces periodístiques al llarg de seixanta anys de producció literària. L'obra Onze nadals i un cap dany no n'és una excepció, puix els poemes ofereixen versos captivadors com petits miratges visuals plens de ritme i contrast, fet que ha comportat que nombrosos cantants i poetes l'hagin interpretada.[11][12]
A finals de 2008, Propaganda pel fet! publicà el llibre i CD Onze nadals i un cap d'any, projecte encapçalat per Francesc Ribera juntament amb Albert Vila (Brams) i el Marc Serrats (Dijous Paella), anomenats Poetristes, actualitzant tot un clàssic a ritme de música mediterrània. En aquesta edició es presenta una reproducció del llibre original amb les litografies de Dalí, Josep Guinovart i Josep Mompou, entre altres.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Avui faria anys aquest important poeta». El Món, 28-01-2019. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «"Onze nadals i un cap d'any", de J.V. Foix». TV3, 22-03-2013. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Romeu i Figueras, Josep «Una lectura del primer "Nadal" de J. V. Foix». Reduccions.
- ↑ «Onze Nadals i un Cap d'Any (50 anys o 365 dies tard)». Vilaweb, 31-12-2009. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Onze nadals i un cap d'any». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Nopca, Jordi. «J.V. Foix us desitja bones festes». Ara, 28-12-2017. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ 7,0 7,1 Abrams, Sam. «El dia més clar de l'any». El Punt Avui, 21-01-2018. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Romeu i Figueras, Josep. El component popular en la poesia de J. V. Foix (dins: Sobre Maragall, Foix i altres poetes). Barcelona: Laertes, 1984.
- ↑ Solà, Josep M. «Nadal de 1954: Foix a Castellfollit de Riubregós». Revista d'Igualada, 18-12-2004, pàg. 73.
- ↑ Cerdà Subirachs, Jordi. Ho sap tothom, i és profecia: nadals, caps d'any, natalicis. Lleida: Pagès Editors, 2017. ISBN 978-84-9975-921-0.
- ↑ «Calaf acollirà un espectacle de Reis amb 'Onze Nadals i un cap d'any'». AnoiaDiari, 04-01-2011. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «'També vindrem, Infant, a l'hora vella': J.V. Foix per Nadal». Vilaweb, 25-12-2015. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Alegret, Helena M. «Poetristes: rumbes il·lustrades». Enderrock, 158, pàg. 30.