Palau Fortuny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Palau Fortuny
Palazzo Fortuny.JPG
Façana del Palau Fortuny al Campo San Beneto
Fitxa tècnica
Acabament Segle XV
Localització Venècia
Estil Gòtic tardà

El Palau Fortuny (en italià Palazzo Fortuny)[1] és un palau venecià d'estil gòtic tardà situat al Sestiere di San Marco. Agafa el nom del darrer propietari, l'artista Marià Fortuny i Madrazo –fill del famós pintor Marià Fortuny i Marsal–, i és la seu del museu homònim.

Història[modifica | modifica el codi]

El palau fou fundat a les acaballes del segle XV per la família noble veneciana dels Pesaro, que hi van residir fins al segle XVIII, quan es van traslladar a Ca' Pesaro. Durant un temps l'edifici va hostatjar l'Accademia Filarmonica degli Orfei, d'on prové la denominació de Palazzo Pesaro degli Orfei amb què fou conegut tot seguit.

Pati d'entrada

Marià Fortuny, que l'adquirí al començament del segle XX per fer-ne el propi taller, va ser un personatge eclèctic que es dedicà a la fotografia, l'escenografia i la tècnica escènica, el disseny tèxtil, la pintura...

Un cop mort, la seva dona Henriette Negrin, va donar el palau, que encara conservava els teixits i les col·leccions de Fortuny, a l'Ajuntament de Venècia (1956), que en féu un lloc consagrat a les disciplines de comunicació visual, particularment les més experimentals i innovadores, en consonància amb l'esperit i la cultura de l'antic propietari.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Considerat un dels més grans construïts a Venècia en aquell període, el palau presenta a la façana grans finestrals d'arcs conopials trilobulats amb balcons finament decorats. Els dos conjunts de finestrals a manera de pòrtic atorguen lluminositat als vastos salons de les dues plantes nobles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A més a més de Palazzo Fortuny, com és anomenat habitualment (Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milà: Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2; Venezia e provincia. Milà: Touring Editore, 2004. ISBN 88-365-2918-6; Raffaella Russo: Palazzi di Venezia. Venècia: Arsenale Ed., 1998. ISBN 88-7743-185-7; Musei Civici Veneziani; Turismo Venezia), l'edifici es coneix també com a Palazzo Pesaro degli Orfei (Marcello Brusegan: La grande guida dei monumenti di Venezia. Roma: Newton & Compton, 2005. ISBN 88-541-0475-2; Gianjacopo Fontana: Venezia monumentale - I palazzi. Venècia: Filippi Ed., 1967) o bé Palazzo Pesaro Orfei Fortuny (Alvise Zorzi i P. Marton: I palazzi veneziani. Udine: Magnus, 1989. ISBN 88-7057-083-5).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marcello Brusegan: La grande guida dei monumenti di Venezia. Roma: Newton & Compton, 2005. ISBN 88-541-0475-2.
  • Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milà: Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2.
  • Giuseppe Tassini: Curiosità veneziane. Venècia: Filippi Ed., 2001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Fortuny Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 45° 26′ 07″ N, 12° 19′ 55″ E / 45.435217°N,12.332073°E / 45.435217; 12.332073