Paraniïta-(Y)
 Paraniïta-(Y) | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂Y(AsO₄)(WO₄)₂ |
| Epònim | Fausto Parani (en)   |
| Localitat tipus | àrea del mont Cervandone, Devero Alp, Baceno, vall de Devero, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.GA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.GA.15 |
| Dana | 49.4.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,135(1) Å; c = 33,882(5) Å; |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Color | groc crema |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,870 nε = 1,920 |
| Birefringència | δ = 0,050 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-018 |
| Símbol | Prn-Y |
| Referències | [1] |
La paraniïta-(Y) és un mineral de la classe dels sulfats.
Característiques[modifica]
La paraniïta-(Y) és un sulfat de fórmula química Ca₂Y(AsO₄)(WO₄)₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troben els cristalls en brut, de fins a 3 mil·límetres, en forma de bipiràmides allargades.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paraniïta-(Y) pertany a «07.G - Molibdats, wolframats i niobats, sense anions addicionals o H₂O» juntament amb els següents minerals: fergusonita-(Ce), fergusonita-(Nd), fergusonita-(Y), powel·lita, scheelita, stolzita, wulfenita, formanita-(Y) i iwashiroïta-(Y).
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral molt rar que es troba en fissures al gneis en una zona anormalment alta en arsènic. També es troba com inclusions en scheelita-powel·lita en petites venes de quars-dolomita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: scheelita–powel·lita, beril, romeïta, betafita, fluorapatita, bergslagita, barita, dolomita i quars.[2] Va ser descoberta a l'àrea del mont Cervandone, a Baceno, província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a la Costa Balzi Rossi, a Magliolo (Ligúria, Itàlia) i a dues localitats suïsses: Schmorrasgrat-South i la mina Fianel, ambdues a la vall de Ferrera (Grisons).
Referències[modifica]
- ↑ «Paraniite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Paraniite-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 novembre 2015].