Pau Solé Raventós
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1874 Castellví de la Marca (Alt Penedès)  |
| Mort | 17 setembre 1936 Argentona |
| Activitat | |
| Ocupació | Pagès |
| Família | |
| Fills | Pere Solé i Gallofré |
Pau Solé Raventós (Castellví de la Marca, 1874 - Argentona, 1936) va ser un treballador agricultor i pare de sacerdot que va ser afusellat i assassinat durant la guerra civil espanyola.[1]
Natural de Castellví de la Marca (Alt Penedès), residia i era veí de Premià de Mar de 1934 al 36. Vivia a Can Doria (despoblat núm. 27), tenia 62 anys, estava casat amb Filomena Gallofré, i era pare del sacerdot Mn. Pere Solé i Gallofré, capellà de La Salle, també assassinat durant la guerra civil en Girona, l'11 d'octubre de 1936.
Quan el seu fil Mn. Pere Solè va ser destinat en 1934 a ser el capellà del noviciat del dels germans de les escoles cristianes en Premia de Mar, Pau i la seva dona es van traslladar a viure amb el seu fill, a la casa en la que residien els capellans del noviciat. Allà va treballar d'agricultor i feines de manteniment en els camps del Sr. Doria i en els mateixos del noviciat.[2]
Començada ja la guerra civil, en la matinada del 15 de setembre de 1936, va ser detingut a casa seva per quatre o cinc individus del Comitè revolucionari de Premià, per ser coneixedor de l'amagatall que podria tenir el seu fill sacerdot, que en veritat, per aquells dies ja era pres a la presó de Girona, però que el comitè no sabia. Junt amb la seva esposa, Filomena, foren conduïts al local del Comitè Revolucionari, on va ser somes a un llarg interrogatori. A les 3 de la matinada van deixar marxar a la seva dona, però a ell el van retenir durant uns dies. Després sembla que va desaparèixer. Es creu que fou assassinat al Coll de Parpers (Argentona) el dia 17 de setembre.[3]
Al registre civil de defuncions d'Argentona, amb data 22 de setembre de 1936 apareix la inscripció d'un desconegut, assassinat al quilòmetre 10 de la carretera de Mataró a Granollers. No hi consten les dades personals donat que el cadàver, en estat de descomposició, no va ser identificat. També consta al registre civil de Premià de Mar (R. C. Premià 31. 4 de maig de 1942).[4]
Referències[modifica]
- ↑ Martín Pay, Xavier. Sant Cristòfol de Premià de Mar, una parròquia amb història. Premià de Mar: Uno, 2018, p. 416. ISBN 9788417487638 [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ Amat i Teixidó, Jordi. Premià de Mar, 1931-1945.... Premià de Mar: El Clavell, 2001, p. 397. ISBN 9788489841338 [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ «En recuerdo de totas las victimas». [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ Patrimoni, Premià de Mar. «Els premianencs morts en la Guerra Civil». [Consulta: 17 juliol 2019].