Pere Mañach i Jordi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1870  Barcelona |
| Mort | 1r juny 1940 (69/70 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Activitat | |
| Ocupació | marxant d'art, coreògraf |
| Família | |
| Pare | Salvador Mañach i Trias |
Pere Mañach i Jordi (Barcelona, 1870 - Barcelona, 1 de juny de 1940) va ser un industrial i marxant d'art català.[1] Amb una gran intuïció per detectar nous talents de la pintura jove, va donar suport a joves artistes catalans.[2]
Biografia[modifica]
Fill del serraller Salvador Mañach i Trias, i amb ideals anarquistes, de jove es va instal·lar a París atret pel moviment cultural del moment.[3] Va ajudar Picasso a introduir-se en el mercat d'art parisenc i es va convertir en el seu primer marxant. El pintor es va instal·lar a casa seva, a més de compartir un taller al bulevard Clichy, 130 de París. Fruit d'aquesta convivència i de l'historial anarquista de Mañach, Picasso va ser objecte d'unes investigacions per part de la policia francesa.[4]
El 1901, Picasso va pintar un retrat a l'oli de Mañach, en què el mostra vestit de torero i va titular l'obra Petrus Manach. Aquest quadre va exposar-se a les galeries Vollard de París i actualment forma part de la col·lecció de la National Gallery of Art de Washington.[3] El pintor va trencar la relació professional el 1902, si bé Mañach va preparar a París una exposició de pintures i pasteles a la galeria Berthe Weill, de l'1 al 15 d'abril, amb obres de Picasso i Lemaire, i una altra el juny a la mateixa galeria amb obres de Picasso i Matisse. Picasso va tornar a París amb Sebastià Junyent i va mostrar per primer cop les seves pintures blaus a una exposició col·lectiva organitzada també per Mañach a la galeria Berthe Weill entre el 15 de novembre i el 15 de desembre.
A la mort del seu pare el 1904, va retornar a Barcelona per a assumir la direcció d'un pròsper negoci familiar dedicat a la fabricació de panys de seguretat, caixes de cabals i articles de serralleria.[5] Però no va deixar d'estar en contacte amb l'art modern i, el 1911, va crear una botiga d'objectes decoratius al carrer de Ferran, 57 de Barcelona. Va confiar-ne la decoració, el mobiliari i bona part dels objectes que s'hi venien a Josep Maria Jujol, que en aquells moments despuntava com a ajudant d'Antoni Gaudí a la casa Milà dissenyant les escultures en forja dels balcons i el guix dels sostres del pis principal. Gaudí, amic personal de Mañach, els havia presentat, i a partir d'aquell encàrrec, s'hi establí una relació professional que portaria aquest darrer a construir-li, el 1916, els seus tallers al carrer de la Riera de Sant Miquel, 39 de Gràcia. Jujol va fet també els mobles del menjador, del dormitori i d'una sala musiquer del pis de la Ronda de Sant Pere on Mañach va instal·lar-se el 1922 amb la seva esposa Josefa Ochoa Meya.[3][5]
Mañach fou una de les persones que varen acompanyar Gaudí les hores abans de la seva mort, i va suggerir als joves arquitectes presents la idea de crear una escola gaudiniana, en la qual es reunís tota la documentació possible i materials d'estudi relatius a l'arquitecte.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Crespo, Martí. «El bohemi barceloní que va impedir a Picasso de ser ciutadà francès». Vilaweb, 14-12-2021. [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ Vollard, Ambroise. Ediciones Destino. Memorias de un vendedor de cuadros, 1983. ISBN 8423312534.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fondevila Guinart, 2008.
- ↑ Daix, Pierre; Israël, Armand. Acatos. Pablo Picasso: dossiers de la préfecture de police, 1901-1940 (en francès), 2003. ISBN 2940332231.
- ↑ 5,0 5,1 Sàiz i Xiqués, 2021, p. 8.
- ↑ «Gaudi: El Último Aliento - 4ª parte». Gaudí & Barcelona Club. Ana María Férrin.
Bibliografia[modifica]
- Fondevila Guinart, Mariàngels «Jujol al MNAC. Conjunts per a Pere Mañach». Butlletí MNAC, 9, 2008, pàg. 161-169.
- Sàiz i Xiqués, Carles «Mañach, Santiñá i Ochoa: Vides creuades en un periple artístic avantguardista a can Gofau de Canet de Mar». El Sot de l'Aubó, 76, 2021, pàg. 6-15.