Plantilla:Article geogràfic de la setmana 47

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Tal i com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant.

Aristarc (310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia. Ell és la primer persona que proposa el model heliocèntric del sistema solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut.

Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica Biblioteca d'Alexandria en la qual s'hi reunien les ments més privilegiades del món clàssic. En aquell moment la creença òbvia era pensar en un sistema geocèntric. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut Aristòtil fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi. La Terra era el centre de l'univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn a la Terra. Però existien certs problemes a eixes afirmacions.

Continuació... – Arxiu

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Article_geogràfic_de_la_setmana_47&oldid=30730423»