Ponç de Cimiez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Ponç de Cimiez

Talla de Sant Ponç a l'església de Sant Agustí de Barcelona
Bisbe i màrtir
Nom secular Pontius
Naixement segle III
Gàl·lia?
Defunció ca. 258
Cemenelum (actual Cimiez, Niça, França)
Enterrament Catedral de Sant Ponç de Tomièiras (Sant Ponç de Tomièiras, Erau, Llenguadoc-Rosselló), restes desaparegudes al s. XVI
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 11 de maig (a Catalunya); 14 de maig (Martirologi romà); 5 d'agost (ortodoxos, correspon al 18 d'agost del calendari gregorià)
Iconografia Amb robes de bisbe, amb herbes o un rusc
Patronatge herboristes, apicultors; protector contra les xinxes i els insectes

Sant Ponç o Sant Poni[1] (Provença, començament del s. III - Cimiez, Niça, ca. 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir. És venerat com a sant.

La seva figura pot haver donat lloc a la creació del llegendari sant Ponç de Pradleves, celebrat el mateix dia 14 de maig.

Biografia[modifica | modifica el codi]

No se sap del cert el seu origen. Originari d'una família pagana, es convertí al cristianisme, deixà els seus béns i predicà i evangelitzà la vall de l'Ubaye (o Valéia). Per haver convertit molts fidels, va ser perseguit i martiritzat durant el regnat de Valerià I i Gal·liè, essent mort a Cemenulum, actual Cimiez, vora Niça.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Les seves relíquies van ésser portades al monestir de Tomeres, al Llenguadoc, en 937, i van donar nom a la ciutat, que el canvià pel de Sant Ponç de Tomièiras. El bisbe Valerià de Cimiez va escriure al segle V diversos sermons sobre el bisbe Ponç i els miracles esdevinguts per la seva intercessió. Sobre l'abadia s'aixecà més tard la catedral de Sant Ponç de Tomeres.

Devoció a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Una tradició local explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i malalties entre la població, es va posar a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir-ne els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors, el dia de la seva festivitat, l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes remeieres i aromàtiques i fruites confitades.

A la capella de l'Hospital de la Santa Creu, al carrer de l'Hospital, es venerava la imatge del sant. En ésser secularitzada i convertida en sala d'exposicions, la imatge va ser traslladada a una capella la veïna església de Sant Agustí Nou, on encara és avui.

La creença popular diu que si es neteja bé la casa el dia de Sant Ponç s'allunyen els paràsits i les xinxes per tot l'any. Antigament era un costum força arrelat posar un paquet d'herbes beneïdes (branquetes de romaní o quatre roses anomenades "roses de Sant Ponç") sota el llit amb la convicció que tenia un alt poder guaridor.

Fira d'herbes remeieres a Barcelona[modifica | modifica el codi]

La més coneguda de les fires de Sant Ponç és la que es fa a Barcelona, al carrer de l'Hospital, a la vora de l'antiga capella. En ella, els herbolaris ofereixen diferents productes naturals vinculats a la millora de la salut: herbes remeieres i aromàtiques i flors i productes del camp, com mel, arrop, formatges, confiteria tradicional, melmelada i fruita en almívar o gebrada. Les primeres dades documentades sobre la fira la remeten al segle XVI, quan ja era tradició fer un cop l'any una fira d'herbes davant de l'església de Sant Miquel (Barcelona), vora l'Ajuntament. Aquestes fires podrien tenir l'origen en les que els pagans feien en honor a Flora, deessa romana de la vegetació.

Durant els últims vint anys, altres districtes de la ciutat s'han afegit a la tradició i proliferen altres fires similars en barris com Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (a la plaça Mañé i Flaquer i la plaça de Sarrià) al carrer de Blai, al Poble-Sec.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Consuetudinàrium.