RR de la Lira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicRR de la Lira
Tipusestel, estrella variable, Variable RR Lyrae i estrella amb alt moviment propi Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLira Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,3 kpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,36 (banda B)[3]
7,6 (banda R)[4]
17,0405 (banda G)[5]
6,949 (banda J)[6]
6,693 (banda H)[6]
6,648 (banda K)[6] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,65 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.304 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,64 mas[8]
3,64 mas[8] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−195,476 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−109,108 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−96,46 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.100 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 25m 27.9123s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)42° 47' 3.6906''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,45[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

RR de la Lira és un estel variable de la constel·lació de la Lira, situada a prop dels límits amb la constel·lació del Cigne.[9] Essent l'estel més brillant del seu tipus, va donar nom a una classe d'estels variables, les variables RR Lyrae. La seva lluminositat aparent varia entre 7 i 8 en un període de 13 hores i 36 minuts, amb un augment ràpid fins al màxim, seguit d'un declivi lent.[10][11] La naturalesa variable dels RR Lyrae va ser descoberta per l'astrònoma escocesa Williamina Fleming al Harvard College Observatory el 1901.

La distància a RR de la Lira va romandre incerta fins a l'any 2002, quan es va utilitzar el Fine Guidance Sensor del Telescopi espacial Hubble per a determinar la distància amb un marge d'error d'un 5%, el valor obtingut va ser de 262 parsecs, o sigui, 854 anys llum.[12] En combinar aquestes dades amb les proporcionades pel satel·lit Hipparcos i d'altres fonts, es va estimar una distància de 258 parsecs, 842 anys llum.[13]

Referències[modifica]

  1. «VizieR Online Data Catalog: Henry Draper Catalogue and Extension, published in Ann. Harvard Obs. 91-100 (1918-1925)» (en anglès). Annals of the Astronomical Observatory of Harvard College, segle XX.
  2. «A search for SX Phe stars among Kepler {delta} Scuti stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2012, pàg. 2413–2418. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2012.21957.X.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Harold F. Levison «The USNO-B Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2003, pàg. 984–993. DOI: 10.1086/345888.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Carbon and oxygen abundances across the Hertzsprung gap» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2014, pàg. 58. DOI: 10.1088/0004-637X/791/1/58.
  8. 8,0 8,1 Carlos Dafonte «Gaia Data Release 1. Summary of the astrometric, photometric, and survey properties» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, novembre 2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201629512.
  9. Burnham, Robert, Jr.. Dover Publications. Burnham's Celestial Handbook. 2, 1978. ISBN 0-486-23568-8. 
  10. Kaler, James B. The Hundred Greatest Stars (en anglès). Springer Science & Business Media, 2002-06-19. ISBN 978-0-387-95436-3. 
  11. «RR Lyrae». [Consulta: 7 abril 2021].
  12. Benedict, G. Fritz; B. E., McArthur; L. W., Fredrick; T. E., Harrison; J., Lee; C. L., Slesnick; J., Rhee; R. J., Patterson; E., Nelan «Astrometry with the Hubble Space Telescope: A Parallax of the Fundamental Distance Calibrator RR Lyrae». The Astronomical Journal, 123, 1, Gener 2002, pàg. 473–484. arXiv: astro-ph/0110271. Bibcode: 2002AJ....123..473B. DOI: 10.1086/338087.
  13. Hunter, Tim. «RR Lyrae Stars – marvelous candles» (en anglès). The Grasslands Observatory, 2007-2020. [Consulta: 28 maig 2021].

Vegeu també[modifica]