Rafael María de Labra y Cadrana
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 de setembre de 1840[1][2] l'Havana |
| Mort | 16 d'abril de 1918 (als 77 anys)[1] Madrid |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 8 de maig de 1871 – 24 de gener de 1872 | |
| Districte | Oviedo |
| 27 de maig de 1872 – 8 de gener de 1874 | |
| Districte | Sabana Grande (Puerto Rico) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 20 de maig de 1879 – 16 de març de 1899 | |
| Districte | l'Havana,Sabana Grande (Puerto Rico), Santa Clara i Guanabacoa |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Central de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor, abolicionista  |
| Membre de | |
 | |
Rafael María de Labra y Cadrana (l'Havana, 7 de setembre de 1840 – Madrid, 16 d'abril de 1918) va ser un ideòleg i polític espanyol, liberal i republicà, actiu antiesclavista i escriptor prolífic.
Biografia
Fill d'una parella de pagesos asturians: Rafaela (natural de Gijón, filla del subintendent de Cuba, Ignacio González Cadrana) i de Ramón María de Labra (nascut a Cangas de Onís en 1788).
Sent encara nen es va traslladar amb la seva família a Espanya, va viure primer a Cadis i des que va tenir deu anys en Madrid, i va estudiar les carreres de Filosofia i Lletres i de Dret a la seva universitat, graduant-se d'advocat en 1860. Un any abans va rebre de mans de Salustiano de Olózaga Almandoz un premi a l'eloqüència en l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 15 de novembre de 1857 ingrés com a Membre a l'Ateneo de Madrid (amb el número 1769, presentat per Enrique Lemming, Fernando Cos-Gayón y Pons i Gabino María Armeiza), on molt aviat es va donar a conèixer gràcies a les seves facultats com a orador. Es va iniciar en el periodisme a El Contemporáneo i a La Discusión. En la Revista Hispanoamericana (1864-1867) aviat va proposar l'autonomia de Cuba. Va ser gran activista de la Societat Abolicionista Espanyola fundada en 1865, i fou president del Comitè executiu des de 1868 a 1876 en què va ocupar la Presidència de la Societat,[3] que es va dissoldre en 1888, un cop eradicada l'esclavitud de les nacions hispàniques. El seu antiesclavisme li va comerciejar grans enemistats a Cuba, assegurant Miguel Moya (Oradores políticos) que un periòdic integrista cubà va obrir un subscripció per premiar a qui aconseguís aniquilar-lo: «Per treure-li els ulls, 100. Per trencar-li el cor d'una punyalada, 500. Per arrossegar-lo, 1.000 pesos.». A les eleccions generals espanyoles de 1871 va ser escollit diputat en Corts per Infiesto, Astúries, sense pertànyer a cap partit polític. Va aconseguir que el Congrés dels Diputats aprovés la Llei d'abolició de l'esclavitud.
Va ser un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza en 1876, de la qual en ser rector d 1881 a 1882 i de 1885 a 1918.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Domingo Acebrón, 2006, p. 27.
- ↑ Vicente Hernández, 1990, p. 67.
- ↑ Puerto Rico: Figuras, apuntes históricos, símbolos nacionales, pg. 131.
Bibliografia
- Vicente Hernández, Ulpiano «Pensamiento político-educativo del rector de la Institución Libre de Enseñanza D. Rafael Mª de Labra y Cadrana». Revista interuniversitaria de formación del profesorado, 7, 1990, pàg. 67-88.
- Domingo Acebrón, María Dolores. Rafael María de Labra: Cuba, Puerto Rico, Las Filipinas, Europa y Marruecos, en la España del sexenio democrático y la restauración (1871-1918). Editorial CSIC - CSIC Press, 2006. ISBN 8400084470.
Bibliografia addicional
- Hernández Ruigómez, Almudena «Rafael María de Labra, americanista antillano en el Congreso de los Diputados». Mar oceana: Revista del humanismo español e iberoamericano, 1, 1994, pàg. 315-355.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael María de Labra y Cadrana |
| Precedit per: Segismundo Moret y Prendergast |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 25 1910-1918 |
Succeït per: Adolfo Pons y Umbert |