Rafael María de Labra y Cadrana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael María de Labra y Cadrana
Rafael María de Labra.jpg
Biografia
Naixement 7 de setembre de 1840[1][2]
l'Havana
Mort 16 d'abril de 1918(1918-04-16) (als 77 anys)[1]
Madrid
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
8 de maig de 1871 – 24 de gener de 1872
Districte Oviedo

27 de maig de 1872 – 8 de gener de 1874
Districte Sabana Grande (Puerto Rico)
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
20 de maig de 1879 – 16 de març de 1899
Districte l'Havana,Sabana Grande (Puerto Rico), Santa Clara i Guanabacoa
Educació Universitat Central de Madrid
Activitat
Ocupació Polític i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Rafael María de Labra y Cadrana (l'Havana, 7 de setembre de 1840Madrid, 16 d'abril de 1918) va ser un ideòleg i polític espanyol, liberal i republicà, actiu antiesclavista i escriptor prolífic.

Biografia[modifica]

Fill d'una parella de pagesos asturians: Rafaela (natural de Gijón, filla del subintendent de Cuba, Ignacio González Cadrana) i de Ramón María de Labra (nascut a Cangues d'Onís en 1788).

Retrat de Labra publicat el 8 d'abril de 1881 a La Ilustración Española y Americana

Sent encara nen es va traslladar amb la seva família a Espanya, va viure primer a Cadis i des que va tenir deu anys en Madrid, i va estudiar les carreres de Filosofia i Lletres i de Dret a la seva universitat, graduant-se d'advocat en 1860. Un any abans va rebre de mans de Salustiano de Olózaga Almandoz un premi a l'eloqüència en l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 15 de novembre de 1857 ingrés com a Membre a l'Ateneo de Madrid (amb el número 1769, presentat per Enrique Lemming, Fernando Cos-Gayón y Pons i Gabino María Armeiza), on molt aviat es va donar a conèixer gràcies a les seves facultats com a orador. Es va iniciar en el periodisme a El Contemporáneo i a La Discusión. En la Revista Hispanoamericana (1864-1867) aviat va proposar l'autonomia de Cuba. Va ser gran activista de la Societat Abolicionista Espanyola fundada en 1865, i fou president del Comitè executiu des de 1868 a 1876 en què va ocupar la Presidència de la Societat,[3] que es va dissoldre en 1888, un cop erradicada l'esclavitud de les nacions hispàniques. El seu antiesclavisme li va comerciejar grans enemistats a Cuba, assegurant Miguel Moya (Oradores políticos) que un periòdic integrista cubà va obrir un subscripció per premiar a qui aconseguís aniquilar-lo: «Per treure-li els ulls, 100. Per trencar-li el cor d'una punyalada, 500. Per arrossegar-lo, 1.000 pesos.». A les eleccions generals espanyoles de 1871 va ser elegit diputat en Corts per Infiesto, Astúries, sense pertànyer a cap partit polític. Va aconseguir que el Congrés dels Diputats aprovés la Llei d'abolició de l'esclavitud.

Va ser un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza en 1876, de la qual en ser rector d 1881 a 1882 i de 1885 a 1918.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Domingo Acebrón, 2006, p. 27.
  2. Vicente Hernández, 1990, p. 67.
  3. Puerto Rico: Figuras, apuntes históricos, símbolos nacionales, pg. 131.

Bibliografia[modifica]

Bibliografia addicional[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael María de Labra y Cadrana Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis i fites
Precedit per:
Segismundo Moret y Prendergast
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 25

1910-1918
Succeït per:
Adolfo Pons y Umbert