Roc Pifarré i Florejachs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:43, 3 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRoc Pifarré i Florejachs Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement20 d'agost de 1929
Lleida
Mort22 de juny de 2010(2010-06-22) (als 80 anys)
Barcelona
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Camp de treballMedicina, cirurgia i cirurgia cardíaca Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
OcupadorGeorgetown University Medical Center (en) Tradueix (1959–1961)
St. Mary's Hospital (1956–1957) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Roc Pifarré i Florejachs (Lleida, Segrià, 20 d'agost del 1929 - Barcelona,[1] 22 de juny del 2010)[2] va ser un metge català.

Biografia

El 1953 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, i després amplià estudis a la Universitat de Georgetown (Washington DC) i a la de MacGill de Montreal. Es va especialitzar en l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori i ha estat cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca.

Va treballar a nombrosos hospitals dels Estats Units i Canadà: al St. Mary's Hospital de Nova Jersey (1956-1957), al Prince George's General Hospital de Maryland (1957-1959), a la Georgetown University de Washington DC (1959-1961), a la MacGill University de Canadà (1961-1962), al Royal Victoria Hospital del Canadà (1962-1963) i al Royal Edward Chest Hospital del Canadà. Finalment va ser nomenat Cap de la Secció de Cirurgia Toràcica i Cardio-vascular del Loyola University Medical Center, a Maywood, Illinois i Professor de la Stritch School of Medicine d'aquest centre el 1969 fins al 1996, any en què es va retirar i va esdevenir Professor Emèrit. Es calcula que sota la seva direcció es van fer a Loyola uns 25.000 tractaments cardíacs.

El 1964 va obtenir el certificat especial del Canadà en cirurgia toràcica, i posteriorment va obtenir el certificat del Consell Americà de Cirurgia General (1965), i del Consell Americà de Cirurgia Toràcica (1967). El 1972 va ser el primer cirurgià del món a operar enmig d'una crisi cardíaca amb bons resultats.

Dedicat principalment a l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori, va publicar més de 150 llibres de medicina. A més, va obtenir el Premio al Mérito Civil el 1980, la Stritch Gold Medal el 1982, la Creu de Sant Jordi el 1995, doctor honoris causa per la Universitat de Lleida el 1999 i el 2009 li va ser concedit el I Premi Internacional Ciutat de Lleida.

Va morir de càncer el 22 de juny de 2010 a Barcelona

Obres

  • Evolució històrica de la cirurgia cardíaca (2001)

Enllaços externs

Referències