Síndrome de Reye

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndrome de Reye
Classificació i recursos externs
CIM-10 G93.7
CIM-9 331.81
DiseasesDB 11463
MedlinePlus 001565
eMedicine emerg/399
MeSH D012202

La síndrome de Reye és una malaltia greu potencialment fatal, és una encefalopatia produïda més freqüentment en infants menors d’entre 4 i 12 anys.

Afecta nombrosos òrgans del cos especialment el cervell i el fetge a més de causar hipoglucèmia.[1] La causa exacta és desconeguda i encara que ha estat associada amb el consum de l'aspirina consumida per infants amb malalties virals, també pot ocórrer en absència de l'ús de l’aspirina.

En el prospecte de l’aspirina es desaconsella el seu ús en infants pel risc de contraure la síndrome de Reye.

És vital un diagnòstic primerenc, ja que molts pacients es recuperen amb una teràpia de suport, les complicacions principals porten a danys severs en el cervell o a la mort.

Causes[modifica | modifica el codi]

El mecanisme precís amb que ocorre aquesta síndrome encara és desconegut. Se’n diu “síndrome” perquè les característiques clíniques que els metges fan servir per a diagnosticar-la són força àmplies. Alguns estudis han demostrat la seva associació amb l’aspirina presa en malalties virals.[2]Un petit estudi diu que el paracetamol és encara de més risc,[3] però això està en discussió.[4]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Es caracteritza per vòmits, síndrome confusional, hepatomegàlia (engrandiment del fetge), somnolència i fins i tot coma. És un quadre amb una mortalitat elevada, entre el 20 al 40%, encara que amb bon pronòstic en els pacients que superen el quadre agut.

És una esteatosi hepàtica microvesicular. El sistema nerviós central apareix edematós.

Al microscopi electrònic es veuen uns mitocondris anormals. La causa de la malaltia sembla ser un trastorn mitocondrial sistèmic que impedeix la β-oxidació dels àcids grassos.

Diagnòstic diferencial[modifica | modifica el codi]

Algunes de les diferents malalties que poden tenir símptomes similars són les següents:

Tractament[modifica | modifica el codi]

No té un tractament específic però es fa mantenint les funcions vitals i la correcció dels paràmetres sanguinis. Pot requerir suport mecànic a la funció respiratòria.

Fa molts anys, quan la síndrome de Reye era molt més freqüent s’utilitzava el carbó actiu per a depurar la sang. Actualment es fan servir fàrmacs utilitzats en la resta de les encefalopaties.

Prevenció[modifica | modifica el codi]

S’ha d’evitar l’ús de antiinflamatoris no esteroides del grup dels salicilats en menors de 10 anys en els processos febrils d’origen viral, com la grip per exemple. Tampoc s’han d’usar després de ser vacunats de varicel·la.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

http://www.vidaysalud.com/su-salud-de-a-a-z/sindrome-de-reye/

http://www.health.harvard.edu/fhg/updates/overdoing-acetaminophen.shtml (fa referència a la relació entre l’acetaminofè i la Síndrome de Reye)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Reye syndrome al Dorland's Medical Dictionary
  2. Hurwitz ES: Reyes syndrome, Epidemiol Rev 11:249-253, 1989. cited in Yagiela, John A.. Pharmacology and Therapeutics for Dentistry, 5th Edition. Mosby, 082004. 21.7
  3. Orlowski JP, Gillis J, Kilham HA. «A catch in the Reye». Pediatrics, vol. 80, 5, November 1987, pàg. 638–42. PMID: 3670965.
  4. Remington PL, Sullivan K, Marks JS. «A catch in 'a catch in the Reye'». Pediatrics, vol. 82, 4, October 1988, pàg. 676–8. PMID: 3174326.