Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i església parroquial  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Obagues de la riera de Madrona | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 831 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Clarà (Solsonès) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17256 | |||
Sant Andreu de Clarà[1] és l'església parroquial del nucli de Clarà, al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Situació[modifica]
De l'església es té constància des del segle xii.[2] Forma part de la diòcesi de Solsona. L'etimologia del mot "clarà" prové de l'evolució del cognom llatí Clārānus. Està situada a l'extrem de llevant del terme municipal, als vessants ponentins del serrat de l'Hostal de les Forques, a la capçalera del barranc de Pinell. S'aixeca dalt d'un turó aïllada de les cases de Clarà.
S'hi accedeix des de la Collada de Clarà, al punt quilomètric 98,5 de la C-26, on es pren la direcció ben indicada de "Clarà". Als 1,4 km. s'agafa el desviament a la dreta indicat "Sant Andreu de Clarà", on s'arriba als 3 km. Sempre per carretera asfaltada.
Descripció[modifica]
L'actual església és de tres naus. És molt difícil poder escatir quin era el pla antic d'aquesta església, bo i més després de les reformes que es dugueren a terme l'any 1756. Destaca al mur de migjorn una finestra de doble esqueixada[3] amb una llinda monolítica, d'on ha estat rebaixat un arc de mig punt. Hi ha també dues altres finestres semblants que es troben a l'interior de la nau, entre les arcades que s'obren sent afegides les capelles laterals (4). Amb tot, sembla que devia tractar-se d'una església d'una sola nau, amb absis semicircular, construïda amb un aparell de carreus ben tallats, sense polir, disposats en fileres molt uniformes i regulars, lo qual pot apuntar a una data dintre el començament del segle xii.[4]
Actualment la volta interior és apuntada. El cor és barroc i l'arc que el sustenta, amb molt poc punt, està en precàries condicions.[4]
Cal destacar la presència del retaule fet el 1162 per l'escultor Feliu Vidal i el pintor Josep Bordons.[4]
Història[modifica]
Des del 1043 tenim notícia de l'existència del castell de Sant Andreu de Clarà. Això vol dir que hi havia una residència feudal i una església que era parròquia, i per tant, hi havia també molts masos i famílies. El temple parroquial situat en un lloc alterós, domina tot el terme.[4]
El rector, des del 1280, s'anomenava "plebà", que era com un arxipreste; rebia censos de les rectories d'Arbeca, de Santa Fe, de Vergós Guerrejat, de Canalda i d'altres llocs, i presentava al bisbe els rectors d'aquestes esglésies. Aquest privilegi sembla que li prevenia dels senyors Berenguer i Ponç, de Santa Fe, que procedien de Canalda i que foren senyors d'Arbeca durant algun temps (segle xiii).[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Clarà |
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ «Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Sant Andreu de Clarà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 abril 2015].