Sant Andreu de Montboló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Andreu de Montboló
Imatge de l'interior
Imatge
EpònimAndreu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia parroquial
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAndreu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud594,1 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMontboló (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontboló
Map
 42° 29′ 06″ N, 2° 39′ 17″ E / 42.4849°N,2.65486°E / 42.4849; 2.65486
Monument històric inventariat
Data29 març 1993
IdentificadorPA00125502
Plànol

Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Façana meridional

Sant Andreu de Montboló és l'església parroquial del poble de Montboló, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Està situada a l'extrem oriental[1] del poble de Montboló, al costat oriental del cementiri i al nord-oest, i a l'altre costat de la carretera, de la Casa del Comú.

Història[modifica]

Absis de l'església

Esmentada el 993 a l'acta de consagració de les esglésies de Sant Esteve d'Arles i Sant Martí de Cortsaví com a església termenal amb aquestes dues, cal posar en dubte aquesta data, atès que el document és considerat[2] suspecte de ser falsificat. El primer esment d'aquesta església que no ofereix cap dubte és del 1033, quan el comte de Besalú Guillem I fa donació de Sant Andreu de Montboló a Santa Maria d'Arles. El 1159 es feu la consagració, tal vegada per segona vegada si el document esmentat anteriorment és autèntic, de Sant Esteve d'Arles, i una de les seves afrontacions és la parrochia Sancti Andreae de Monte Baudone. El 1398 consta que la capellania d'aquesta església fou donada a Francesc de Blanes, deu anys abans que aquest prevere fos ordenat bisbe de Girona.

L'edifici[modifica]

Nau i retaule al fons
Detall del retaule

L'església que ha arribat a l'actualitat deuria ser considerablement refeta el segle xii, i hom encara fou modificada extensivament en fortificar-la al xiv: les parets laterals es remuntaren a fi de construir-hi un camí de ronda, i s'alçaren dues torres de planta quadrada sobre els murs est i oest. L'edifici actual s'assembla a l'església d'Espirà de l'Aglí: planta rectangular de 27 x 10 m. (mides exteriors), amb una sola nau i dos absis bessons encastats dins del mur oriental. A les parets nord i sud hi ha encastats quatre nínxols, dos a cada banda.

El portal és decorat amb capitells esculpits de fulles d'acant, monstres i temes religiosos. L'interior va ser refet en època barroca, amb un cor a la banda de ponent (datat el 1627) i diversos retaules tapant els nínxols i els absis. El retaule de l'altar major està datat el 1711. El 1900 s'hi van fer importants treballs de restauració per tal de recuperar l'aspecte original (hom conservà els retaules sense tocar el retaule major del seu lloc, de manera que continuà amagant els absis). Encara posteriorment, hom ha restaurat el portal meridional amb marbre blanc, malauradament fent desaparèixer elements originals en el procés. Sant Andreu va ser declarada monument històric de França[3] el 29 de març del 1993.

L'església conserva a l'interior una marededéu romànica del segle xii, amb l'Infant assegut al bell mig de la falda de la Mare, que ha perdut les mans, com també el Fill, i, per tant, es desconeix en quina posició estaven. El forrellat romànic de la porta també és conservat a lloc, i forma un conjunt d'ornamentació metàl·lica força destacat.

Bibliografia[modifica]

  • Badia i Homs, Joan; Badia i Puigdevall, Eulàlia. «Montboló: Sant Andreu de Montboló». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
  • Becat, Joan «Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner». Terra Nostra [Perpinyà], 2015. ISSN: 1243-2032.
  • Clos, Jany. «L'église Saint-André (Montbolo))». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4. 
  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya II: D-O. Barcelona: Editorial Claret - Generalitat de Catalunya, 2000 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 978-84-393-5021-7. 
  • Durliat, Marcel. Roussillon Roman. París: Zodiaque, 1986 (La pierre qui vire). ISBN 2-7369-0027-8. 
  • Gavín, Josep M. «Vall 46. Sant Andreu de Montboló». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Eglises romanes oubliées du Roussillon. Perpinyà: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2-85998-244-2. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Montboló». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. ↑ L'església de Sant Andreu de Montboló en els ortofotomapes de l'IGN
  2. ↑ Ramos, 1996.
  3. ↑ Fitxa i fotografia a la base de dades Merimée

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Montboló
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Andreu_de_Montboló&oldid=30389020»