Santiago Bernabéu de Yeste

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Santiago Bernabéu Yeste)
Per informació sobre l'estadi de futbol, vegeu Estadi Santiago Bernabéu
Infotaula de personaSantiago Bernabéu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1895 Modifica el valor a Wikidata
Almansa (província d'Albacete) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 1978 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
11è President del Reial Madrid CF Reial Madrid CF
15 setembre 1943 – 2 juny 1978 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReal Col·legi Alfons XII
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, dirigent esportiu, entrenador de futbol, jurista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipInterior, Davanter[1]
Clubs juvenils
Anys Equip


1911-1913
San Lorenzo de El Escorial[1]
Gimnástica Española[1]
Reial Madrid CF
Clubs professionals
Anys Equip
1913-1928[1] Reial Madrid CF

Santiago Bernabéu de Yeste (Almansa, Albacete, 8 de juny de 1895 - Madrid, 2 de juny de 1978) va ser un futbolista i president del Reial Madrid CF des del 1943 fins a la seva mort.

Joventut[modifica]

Bernabéu va néixer a Almansa, Albacete, Espanya el 1895, però de ben jove va traslladar-se a Madrid, capital de l'estat espanyol. Va estudiar dret i va ser funcionari del govern.[1] Va fitxar pel Reial Madrid a la temporada 1911-12, després d'haver jugat al San Lorenzo de El Escorial, al nord de Madrid. Als primers partits amb el conjunt blanc va coincidir amb el seu germà Marcelo.[1] Va jugar vuitanta partits oficials, marcant setanta gols.[1] Es retirà com a jugador el 1928, i va passar a ser delegat i directiu del club.

La 2a República i la Guerra Civil Espanyola[modifica]

Durant la República, Bernabéu va simpatitzar amb membres de la CEDA.

Amb l'esclat de la Guerra, Bernabéu es va fer voluntari de l'exèrcit franquista. Després d'estar un temps amagat a Madrid perquè estava a la llista negra del Partit Comunista, va traslladar-se a la Zona Nacional i d'allí, fou destinat com a Caporal al Front d'Aragó, al Cuerpo de Ejército Marroquí, i a la Divisió 150 de Muñoz Grandes.

El 26 de març de 1938 van ocupar Fraga, per després passar a Lleida, Balaguer i Tremp. Aleshores fou condecorat amb la Medalla de la Campanya de l'Exèrcit Franquista i participà en l'assalt a Berga i en la desfilada triomfant de l'exèrcit franquista a l'ocupació de la ciutat de Barcelona.

President del Reial Madrid[modifica]

El 15 de setembre de 1943 va ser designat president del Reial Madrid. Càrrec que tindria fins a la seva mort, 35 anys després.

Sota la seva presidència el Reial Madrid va guanyar setze lligues, 6 copes d'Espanya, 6 Copes d'Europa i 1 Copa Intercontinental. Va ser un dels creadors de la Copa d'Europa de Clubs i va construir l'estadi que avui porta el seu nom. (Estadi Santiago Bernabéu). També va fitxar personalment jugadors com Alfredo Di Stéfano (amb molta polèmica), Luis Molowny, Amancio Amaro o Francisco Gento.

Llegat[modifica]

Va aconseguir canviar la història d'un club arruïnat després de la guerra civil fins a convertir-lo en un dels millors clubs del món. L'estadi del Reial Madrid CF es diu Estadi Santiago Bernabéu en honor seu.

Va ser titllat sovint d'anticatalà i, de fet, va deixar per a la història diverses frases: No és veritat aquells qui diuen que jo no estimo Catalunya. L'estimo i l'admiro malgrat els catalans.[2][3] o Tenia un amic català, el defecte del qual era ser jugador del Barcelona, i a més, per si no n'hi hagués prou, professava com a català.[4]

Palmarès[modifica]

Reial Madrid CF[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Santiago Bernabéu, un davanter golejador» (en castellà). Jugadors de Llegenda. Web oficial del Real Madrid CF. [Consulta: 24 gener 2011].
  2. "No están en lo cierto quienes dicen que no quiero a Cataluña. La quiero y la admiro a pesar de los catalanes". Murcia Deportiva 27 de juliol de 1968, segons Sàpiens núm. 5 Març 2003
  3. «Las opiniones de D. Santiago». El Mundo Deportivo, 10-08-1968 [Consulta: 6 març 2024].
  4. "Tenía un amigo catalán, cuyo defecto era el de ser jugador del Barcelona y, además, por si fuera poco, profesaba como catalán". Conversa amb el periodista Martín Semprún segons Sàpiens núm. 5 Març 2003

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Bernabéu de Yeste


Precedit per:
Antonio Santos
President del Real Madrid CF
1943–-1978
Succeït per:
Luis de Carlos