Sarcòfag d'Alexandre
.jpg)  | |
| Tipus | sarcòfag, obra escultòrica, bé cultural i objecte arqueològic |
|---|---|
| Creació | Segle IV aC |
| Data de descobriment o invenció | 1887 |
| Lloc de descobriment | Sidó |
| Moviment | art hel·lenístic i escultura hel·lenística |
| Material | marbre |
| Col·lecció | Museu Arqueològic d'Istanbul |
El sarcòfag d'Alexandre és un sarcòfag de pedra que data de finals del segle iv aC i que estava decorat per baixos relleus d'Alexandre el Gran. Aquesta obra s'ha conservat increïblement bé i és famosa pel seu gran equilibri estètic. És considerada, la peça més destacada del Museu Arqueològic d'Istanbul.[1]
Troballa i interpretació[modifica]
El sarcòfag d'Alexandre és un dels quatre grans sarcòfags trobats a parelles que es van desenterrar en la necròpoli propera a Sidó, Líban, el 1887. Al començament es va creure que podia haver estat el sarcòfag d'Abdalònim (mort el 311 aC.),[2] el rei de Sidó escollit per Alexandre immediatament després de la batalla d'Issos (331 aC.),diversos autors donan suport aquesta teoría.[3][4] i que Karl Schefold va demostrar de manera convincent,[5] que es va fer després de la mort d'Abdalònim, malgrat l'estil clàssic no influït per Lisip. Sis escultors jònics van signar l'obra en dialecte àtic.[6]
Descripció[modifica]
El sarcòfag es va construir amb marbre pentèlic que encara conserva rastres de policromia, amb forma de temple grec.
En un costat de la peça, els relleus mostren a Alexandre lluitant contra els perses en la batalla d'Issos. Volkmar von Graeve ha comparat aquesta escena amb la que mostra el famós mosaic d'Issos a Nàpols, concloent que la iconografia d'ambdues deriva d'una obra comuna, un quadre de Filoxè d'Erètria, ara perdut.[7] Representa Alexandre muntant a cavall, amb una pell de lleó sobre el seu cap, i preparant-se per disparar una llança sobre la cavalleria persa. Alguns estudiosos creuen que la segona figura que apareix a cavall es tracta d'Hefestió de Pel·la, el millor amic d'Alexandre. La tercera figura s'identifica sovint com Perdicas d'Orèstia.
El costat oposat mostra a Alexandre i els macedonis caçant lleons ajunto amb Abdalònim i els perses.
Els costats més curts representen una escena en la qual Abdalònim caça una pantera, i una batalla, possiblement la de Gaza.
Referències[modifica]
- ↑ Museu Arqueològic d'Istanbul, nº 72-74
- ↑ Winter, 1912, p. 266.
- ↑ J.D. Beazley y Bernard Ashmole, (Greek Sculpture and Painting 1932, p. 59, fig. 134)
- ↑ Margarete Bieber ("The Portraits of Alexander" Greece & Rome, Second Series, 12.2, Alexander the Great [October 1965], pp. 183-188)
- ↑ "Convincent" segons la crítica de Brunilde Sismondo Ridgway a American Journal of Archaeology n1 73, 4 (Octubre de 1969), p. 482
- ↑ Schefold, 1968, p. 24.
- ↑ Volkmar von Graeve, Der Alexandersarkophag und seine Werkstatt (Berlín) 1970
Bibliografia[modifica]
- Schefold, Karl. Der Alexander-Sarkophag, 1968.
- Winter, Franz «Studniniczka». Achäologische Jahrbook nº 9, 1894.