Simon Leys

Simon Leys
Biografia
Naixement	(fr) Pierre Ryckmans ; 28 setembre 1935 ; Uccle (Bèlgica)
Mort	11 agost 2014 (78 anys); Sydney (Austràlia)
Causa de mort	Causes naturals (Càncer )
Dades personals
Formació	Universitat catòlica de Lovaina ; Universitat Nacional Normal de Taiwan
Activitat
Ocupació	professor d'universitat, sinòleg, poeta advocat, crític literari, assagista, lingüista, traductor, escriptor
Ocupador	Universitat Nacional Australiana ; Universitat de Sydney
Membre de	Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1990–2014); Col·legi de Patafísica ; Acadèmia Australiana de les Humanitats
Alumnes	Kevin Rudd
Nom de ploma	Simon Leys
Obra
	Obres destacables Orwell or the Horror of Politics (en) ; La Mort de Napoléon (fr) ; La Forêt en feu : essais sur la culture et la politique chinoises (fr) ; (1971) Les Habits neufs du président Mao (fr) ; (1974) Chinese Shadows (en) ; (1998) Essais sur la Chine (fr) ; (2003) Les Naufragés du Batavia (fr) ; (2012) Le Studio de l'inutilité (fr) ;
Família
Parents	Pierre Ryckmans (oncle)
	Premis (2005) Premi Mundial Cino Del Duca; (1975) Jean Walter Prize (en) ; (1971) Premi Stanislas Julien; Comanador de les Arts i les Lletres; Premi Renaudot d'assaig; Premi Femina ;

Simon Leys és el pseudònim de l'escriptor, traductor i assagista Pierre Ryckmans (Brussel·les, Bèlgica, 28 de setembre del 1935 - Canberra, Austràlia, 11 d'agost del 2014).

Fill d'una família era d'ascendència il·lustre, estudià dret a la Universitat de Lovaina i després d'un viatge a la Xina (1955) es dedicà a estudiar la llengua i cultura xinesa. Inicialment va simpatitzar amb el maoisme però la seva crítica als excessos de la Revolució li van ocasionar durs atacs dels intel·lectuals d'esquerra francesos. Amb una beca va estudiar Belles Arts a Taiwan on obté informació per a la seva futura tesi doctoral sobre Shitao. Després d'anar a Hong Kong es traslladà a Austràlia (1970) on va ensenyar literatura xinesa a Australian National University de Canberra i a la Universitat de Sydney. Per escriure les seves obres va utilitzar el francès i l'anglès. I va utilitzar el pseudònim Simon Leys a partir del 1971 per evitar les represàlies de les autoritats de Beijing. Per la seva tasca ha rebut diversos premis i distincions.^[1]^[2]

El 12 de maig de 2010, la UPF (en el marc de la presentació del Màster d'Estudis Xinesos) i la Casa d'Àsia van organitzar una taula rodona: «Una sinologia per al segle XXI: reptes i enfocaments», on es tractava dels punts de vista de Simon Leys, Bob Hodge i Kam Louie i Geremie Barmé.

Obra[modifica]

En francès:

Propos sur la peinture du moine Citrouille-amère de Shitao. Contribution à l'étude terminologique des théories chinoises de la peinture(1970)
La vie et l'œuvre de Su Renshan, rebelle, peintre et fou (1970)
Les Habits neufs du président Mao (1989)
Ombres chinoises (1976)
Images brisées (1976)
Préface à L'Enquête sur la mort de Lin Biao de Yao Mingle (1983)
La Forêt en feu : Essais sur la culture et la politique chinoises (Hermann 1983)
Orwell, ou l'horreur de la politique (1984)
La Mort de Napoléon (1986,)
L'humeur, l'honneur, l'horreur : Essais sur la culture et la politique chinoises (1991)
Essais sur la Chine: Les habits neufs du Président Mao, Ombres chinoises, Introduction à Lu Xun, La Mauvaise Herbe, Images brisées, La forêt en feu, L'humeur, l'honneur, l'horreur (1998
L'Ange et le Cachalot (1998)
Protée et autres essais (2001)
Les Naufragés du Batavia, (2003)
La Mer dans la littérature française (2003)
Les Idées des autres, idiosyncratiquement compilées pour l'amusement des lecteurs oisifs (2005)
Le bonheur des petits poissons (2008).

En llengua anglesa:

Human rights in China (1979)
Broken Images (1981)

Referències[modifica]

↑ «Simon Leys». La Vanguardia [Consulta: 23 desembre 2023].
↑ Marco, José María «Simon Leys, clásico sin quererlo». Libertad Digital, 25-08-2014 [Consulta: 23 desembre 2023].

Bibliografia[modifica]

Le parapluie de Simon Leys de Pierre Boncenne. Philippe Rey Editor. 2015.ISBN : 9782848764467.

Enllaços externs[modifica]

http://www.chinaheritagequarterly.org/tien-hsia.php?searchterm=026_ryckmans.inc&issue=026
”Maoistes Rive Gauche”. Necrològica. La Vanguardia del 18/08/2014
http://www.casaasia.es/pdf/4121051708PM1271085428204.pdf.
http://bibliobs.nouvelobs.com/actualites/20140811.OBS6054/mort-de-simon-leys-le-sinologue-qui-a-vu-la-chine-sombrer.html

[1] «Simon Leys». La Vanguardia [Consulta: 23 desembre 2023].

[2] Marco, José María «Simon Leys, clásico sin quererlo». Libertad Digital, 25-08-2014 [Consulta: 23 desembre 2023].

[1]

[2]