Socrate (pel·lícula de 1971)
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Roberto Rossellini  | |
| Protagonistes | Ricardo Palacios Jean-Dominique de La Rochefoucauld Anne Caprile Jean Sylvere Giuseppe Mannajuolo Antonio Medina Manuel Angel Egea (en)  Francisco Sanz Juan Margallo Román Ariznavarreta (en) Adolfo Thous (en) Simón Arriaga Julio Morales (en) Emilio Miguel Hernández (en) Emilio Hernández Blanco (en) Jesús Fernández (en) Eduardo Puceiro (en) José Renovales (en) Gonzalo Tejel (en) Antonio Requena (en) Paco Catalá Bernardo Ballester (en) Pedro Estecha (en) Rafael de la Rosa (en) Iván Almagro (en) Constant Rodriguez (en) Luis Alonso Gulias (en) Jesus A. Gordon (en) José Luis Ortega (en)
| |
| Producció | Renzo Rossellini | |
| Guió | Jean-Dominique de La Rochefoucauld i Roberto Rossellini | |
| Música | Mario Nascimbene | |
| Fotografia | Jorge Herrero | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Itàlia, França i Espanya | |
| Estrena | 17 juny 1971 | |
| Durada | 120 min | |
| Idioma original | italià | |
| Descripció | ||
| Gènere | cinema biogràfic i drama | |
| Tema | Sòcrates i filòsof | |
| Lloc de la narració | antiga Grècia | |
         | ||
| ||
Socrate és un telefilm de 1971 dirigit per Roberto Rossellini.[1] La pel·lícula és una adaptació de diversos diàlegs de Plató com l'Apologia de Sòcrates, Eutífron, Critó i Fedó.
Argument[modifica]
Una falsa acusació condueix el filòsof Sòcrates a judici a l'Atenes del segle V aC. Els seus enemics, encapçalats per un jove poeta anomenat Mèlet, l'acusen als tribunals argumentant que el filòsof predica doctrines esbojarrades als joves i no creu en els déus, sinó en dimonis. Sòcrates fa la seva disculpa, és a dir, defensa legal, però els ciutadans es manifesten en la seva contra, de manera que Sòcrates és condemnat a mort i empresonat a l'espera de l'execució. Els seus deixebles estan desesperats i un d'ells, Critó (Ricardo Palacios), intenta ajudar-lo animant-lo a fugir. Sòcrates rebutja aquesta idea, afirmant que ha d'obeir els designis de la ciutat. Sòcrates decideix morir i mor quan es veu obligat a beure la cicuta.
Producció[modifica]
Rossellini volia fer una pel·lícula sobre Sòcrates molts anys abans de començar la producció. Bromejava amb que, igual que el filòsof atenès, no aconseguia guanyar diners. El rodatge no va poder tenir lloc a Grècia a causa de la Dictadura dels Coronels (1967-1974), de manera que la pel·lícula es va rodar a Patones, un poble d'Espanya que es va ambientar per a semblar Atenes. La major part del guió és extret directament de les traduccions de François de la Rochefoucauld dels diàlegs de Plató, particularment de l'Apologia. El simbolisme cristià també s'utilitza sovint en aquesta pel·lícula: Sòcrates es refereix als seus seguidors com els seus «deixebles» i tots beuen del mateix calze.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Sócrates la película de Roberto Rossellini para la televisión» (en castellà), 19-05-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ Salvador Ventura, Francisco. «Sócrates: un retrato didàctico». [Consulta: 8 octubre 2021].