Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369)
| Forma musical | obra de composició musical  |
|---|---|
| Tonalitat | fa major |
| Compositor | Georg Friedrich Händel |
| Catalogació | HWV 369 |
| Instrumentació | flauta dolça i clavicèmbal |
  | |
La Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369) fou composta abans de 1712 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta dolça i clavicèmbal; el manuscrit autògraf, una còpia feta probablement el 1712, indica aquesta instrumentació en italià: "flauto e cembalo". L'obra també es coneix com a Opus 1 núm. 11, i fou publicada el 1732 per Walsh. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xxvii,40; i HHA iv/3,52.[1][2]
Händel va fer un arranjament d'aquesta sonata en el seu Concert per a orgue en fa major (HWV 293).[3]
Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, detallen que l'obra és per a flauta dolça (flauto), i la van publicar com a Sonata XI.
Moviments[modifica]
La sonata consta de quatre moviments:
| Moviment | Tipus | Signatura clau | Signatura de temps | Bars | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Larghetto | Fa major | 3/4 | 44 | Acaba amb una semicadència sobre la dominant (un acord de do major). |
| 2 | Allegro | Fa major | 4/4 | 28 | Té dues seccions (14 i 14 compassos), cadascuna amb signes de repetició. La primera secció conclou amb una cadència autèntica sobre un acord en do major. La segona secció comença en do major. |
| 3 | Siciliana | 12/8 | 11 | Comença en re menor. Conclou amb una semicadència frígia sobre un acord de dominant (la major). | |
| 4 | Allegro | Fa major | 12/8 | 28 | Té dues seccions (8 i 20 compassos), cadascuna amb signes de repetició. |
(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)
Referències[modifica]
- ↑ David Lasocki and Walter Bergmann, "Critical Report", in G. F. Handel, The Complete Sonatas for Treble (Alto) Recorder and Basso Continuo / Die gesamten Sonaten für Altblockflöte und Basso Continuo, editada per David Lasocki i Walter Bergmann, 67–79 (London: Faber Music Limited; New York: G. Schirmer, Inc.; Australia and Canada: Boosey & Hawkes; Kassel: Bärenreiter-Verlag; Tokyo: Zen-On Music Co. Ltd., 1979): 69 i 74n23.
- ↑ Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell (London: Macmillan Publishers, 2001): 10, cita al 801.
- ↑ Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell (London: Macmillan Publishers, 2001): 10, cita a 798.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Sonata per a flauta dolça en fa major (HWV 369): Partitura lliure a l'IMSLP.
